dimecres, 20 d’octubre del 2010

06-10-10
l'església de St. Boi


el Llobregat porta força aigua


els camins estan força ben condicionats


el pont de la renfe que travessa el Llobregat


un dels canals de reg


la platja de El Prat. No hi havia vingut mai


aquests seients de pedra els ha posat AENA perquè poguem veure els avions quan arriben, volant molt baix


un altre vista de St. Boi


06-10-10


avui he anat per la banda dreta del Llobregat, des de St. Boi, fins pràcticament l'aeroport. Des d'allà, he continuat, perquè el meu pla era donar la volta a l'aeroport i tornar a casa per el camí de la platja de Viladecans, però un cop estàs a la platja de El Prat, on hi havia molta gent pescant i fent esport, arriba un moment en que el camí s'acaba, per lo que has de girar cua. Ha sigut divertit un lloc al costat mateix de l'aeroport, que es diu El Mirador, on AENA, l'empresa que gestiona els aeroports, ha posat uns quants bancs de ciment, del tipus psiquiatra, però en pedra, perquè la gent s'assegui tranquil·lament a veure com aterren els avions. Es bo, perquè quan estan a sobre teu, estan molt baixos i passen molt de pressa. A la tornada he tingut que forçar la màquina, perquè no m'agafés la nit pedalant. En total he fet 49,32 quilòmetres en 2 hores i 25 minuts. M'ha agradat aquest camí. He circulat a 20,41 qms/hora.
19-09-10

avui he fet una bona volta. He agafat el camí de terra que porta fins a la carretera que puja a Begues. Per el camí, m'he creuat un parell de vegades amb una cursa organitzada per una botiga de Viladecans, que m'ha fet perdre una mica de temps, deixant-los passar.

No tenia molt clar on aniria, però després de comprar-me aigua i acuarius a la benzinera, (9,39 quilòmetres i 53 minuts), m'he decidit anar tirant, fins a Olesa de Bonesvalls. Aquí, després de beure aigua, ja m'he decidit finalment anar a fer la volta per l'Ordal. O sigui que a Olesa, en lloc d'agafar un camí que surt a l'esquerra, que porta fins a Sitges, he continuat per la carretera, fins a Avinyonet del Penedès. Aquí he pres nota dels quilòmetres que portava (29,40) i del temps, 1h i 46 minuts.
Durant aquesta travessa, m'han passat infinitat de motos a tota pastilla. Els deu agradar aquesta petita carretera, estreta i de moltes corbes. El que no tenen en compte es que amb la velocitat que passen, son un perill per els ciclistes.
Després de fer una foto a l'ermita d'Avinyonet, he agafat la n-340, en direcció a l'Ordal. Aquest es un tros bastant dur, perquè es tracta d'un port de muntanya, que no es molt alt, però deu ni do.
Al poble de l'Ordal, he arribat als 37,77 quilòmetres des de casa, havent emprat 2h i 17 minuts.
Després de descansar una mica, he continuat, ara ja si, cap al port, on he arribat als 40,00 quilòmetres justos, en 2h i 27 minuts, es a dir, 10 minuts després del poble.
La pujada m'ha costat bastant, anant molta estona amb el plat 2, es a dir, he anat tirant.
A partir d'aquí ja tot es baixada. Lo dolent es que aquesta carretera, fins que troba l'autovia, es molt transitada i els cotxes et passen com sempre, alguns be, d'altres massa a la vora i massa ràpid.
Per Internet havia vist que passat el port, a una mena de barri que es diu Les Casetes d'en Julià, a ma dreta, hi ha un camí que porta fins a Begues, molt més curt que seguir per la carretera, però ja estava cansat per fer proves. Mai l'he agafat i no se si sabria arribar. Potser algun dia ho provi, perquè val la pena, per els molts quilòmetres que t'estalvies.
Des del port, he agafat una forta baixada, que m'ha portat a Vallirana, Cervelló i finalment, a St. Vicenç dels Horts. Ja des d'aquí, he agafat la desviació cap a St. Boi de Llobregat. En una de les cruïlles, on no m'he aturat a un semàfor, una patrulla dels mossos m'han fet una mena de crit, com voler cridant-me l'atenció, però no m'han aturat. A més, érem 3 ciclistes fent la mateixa infracció.
A St. Boi he pujat per el carrer que porta fins a les escoles Llor i seguidament, he agafat la carretera que porta fins a St. Climent. En aquestes alçades, ja em feien bastant mal les cames i m'ha costat molt pujar fins a l'estret de roques. A diferència de quasi sempre, que quan estic aquí agafo el camí de la dreta que em porta fins a les creus, i des d'allà a casa en baixada per camí de terra, seguint el gr92, estava tant cansat que he tirat directament cap a St. Climent, tota l'estona per la carretera.
Ha sigut una bona sortida, encara que bastant dura. En total, 68,08 quilòmetres i 3h 39 minuts pedalant. He circulat a 18,65 qms/hora.

12-09-10
Avui he volgut copiar als de La Volta ciclista a Espanya, i m'he anat a pujat el RAT PENAT, Sitges i tornada en tren.

Sobre les 09,00 del mati he sortit de casa, agafant la crta de Viladecans i pujant per l'Av. Roureda, com quan vaig a Gavà amb el cotxe. Aquí ja he agafat la crta de Castelldefels.

El primer control que he anotat, per comparar amb anteriors sortides per aquesta direcció, ha sigut davant del Restaurant de los 2 cab, on he arribat als 10,19 quilòmetres i 26,34 minuts.

Després he seguit fins a la desviació del RAT PENAT, on també m'he aturat altres vegades que he anat a Sitges. Aquí estava als 15,12 quilòmetres des de casa, en 38,19 minuts.

A partir d'aquí ve lo bo. Comença a pujar fort, de vegades molt fort, amb rampes de més del 20%, com correspon a un port de primera categoria, capaç de cridar l'atenció als organitzadors de la volta ciclista a Espanya (ja podrien dir-li volta ciclista a la Península, perquè entren a diversos països, com Andorra, Catalunya,etc).

un rat penat dibuixat a l'asfalt de la carretera


de seguida s'agafa alçada


per el pas del pilot de "la vuelta", els de la JERC  els van "saludar" d'aquesta manera


la pujada esimpressionant


aquest es monestir budista de plana novella


una vista del port Ginesta


la Pleta, encara en zona de pujada


l'escola de natura Can Grau


Tota la pujada, que dura uns 5 quilòmetres, l'he fet pedalant, encara que m'he aturat diverses vegades a descansar i beure una una mica d'aigua.

A La Pleta he arribat als 18,61 quilòmetres i 1hora i 10,00 minuts. Aquí he descansat una mica, perquè he entrat a carregar aigua. Una vegada que faig fer la travessa caminant, vaig poder comprar un refresc, però avui ja no tenen aquest servei; això si, pots omplir els bidons amb aigua freda i molt bona.

Seguidament he continuat pujant. Entre mi dubtava de si seria capaç de fer tot el camí que m'havia traçat, ja que continuava sent molt dur.

Als 20,37 quilòmetres des de casa, uns 5,25 des de'l començament de la pujada, s'arriba al final d'aquesta forta i continua pujada i comença una relaxant i perillosa baixada. Dic perillosa, perquè es molt pronunciada i la pista (asfaltada) es força estreta.

Als 26,08 quilòmetres i 1 hora i 46 minuts, he arribat a La Plana Novella. Aquí m'he acabat decidint de continuar (tenia la possibilitat d'agafar un camí a l'esquerra i anar a Sitges, molt més curt). Aleshores he agafat aquesta pista en direcció a Olivella. Després d'un altre forta pujada, amb desnivells del 18%, es passa per el costat d'una masia en runes que es diu Les Tires i ja de seguida, he arribat a Can Grau, una masia de formació sobre la natura. Aquí he entrat a demanar aigua i me l'han donat, però de l'aixeta dels serveis, així que només l'he agafat com a segona opció, (porto dos bidons).

De seguida he continuat, ara si, tot en una baixada molt agradable. Passat Olivella, he travessat per on aquest estiu es va produir un incendi. Encara fa olor de cremat.

Aquí he decidit anar fins a Sitges, en lloc d'on en principi tenia previst, Vilanova, perquè ja estava massa cansat.

Als 49,54 quilòmetres i després de 2 hores i 54 minuts, he arribat a l'estació de Renfe de Sitges. He agafat el tren fins a l'estació de Gavà, i ja des d'aquesta estació, tot passejant fins a casa. En total, avui he fet 56,05 quilòmetres en 3 hores i 22 minuts. He circulat a 8,32 qms/hora.

03-09-10

avui he fet la sortida més llarga estant a St. Climent. He fet el trajecte normal de quan vaig fins a la benzinera de Begues, després fins a La Plana Novella i des d'allà, fins a Sitges. La novetat ha sigut que des de Sitges, en lloc d'anar a buscar el tren, per tornar fins a Viladecans, he enfilat la carretera de les costes de Garraf, per fer-la en sentit casa.

Aquest estiu ja he anat des de casa fins a Sitges, per les costes, i avui ho he fet a l'inrevés. En general crec que es millor tornar que anar, perquè tot i la quilometrada que portava, no m'he hagut d'aturar cap vegada. Potser lo més emprenyador es a partir de Les Botigues, ja que es totalment pla i avorrit, el trajecte final cap a casa. Però val, una molt bona sortida, de justament 4 hores de pedaleig i 62,29 quilòmetres totals.  he circulat a 15,57 qms(hora. )



dilluns, 18 d’octubre del 2010

flamencs al delta de l'Ebre

SORTIDES AMB LA BICICLETA DURANT LES VACANCES A LES CASES D'ALCANAR

04-08-10 (amb rodes noves)


Avui he sortit per primer cop amb la bicicleta. Des que vaig portar-la al decathlon a repassar-la (on per cert, em van canviar les cobertes de les rodes per la cara), a meitats de Juny, no l'havia agafat.

Lo primer que he fet ha sigut anar a inflar la roda del darrere a la benzinera, i després ja he enfilat aquell camí que em porta fins a can Naudí i després agafo aquella pujada que sempre faig caminant, arrossegant la bicicleta. Ja de baixada, abans d'agafar el camí de l'esquerra, he pujat per un que hi ha asfaltat, a ma dreta. Després he continuat i he anat tirant fins a l'ermita de la Pietat.
Aquest es el cim del camí de la Revertera ( can Naudí)


façana de l'ermita de Remei, al terme d'Ulldecona


Gràfic del camí de la Revertera (can Naudi). També dit camí de Carro.

A l'ermita m'he pres un acuarius i he seguit cap avall. Després de passar per Ulldecona, he agafat el lateral de l'autopista, per anar a buscar una pista que en una estona em porta fins a Alcanar. Aquí, m'he desviat per aquell camí a l'esquerra que porta fins a can Naudí i després ja cap a Les Cases. En total he fet 45 quilòmetres.


05-08-10


Bassa camí de Benicassim, per la platja


urbanitzacions al fons de la riera de Benicassim


platja a Benicarló


passeig marítim, filera de palmeres, a Benicarló

avui he agafat el camí del càmping, en direcció sud, passant per Vinaròs i Benicarló, fins a les portes de Peníscola. En total he fet 49 quilòmetres.




07-08-10

aquest mati he fet la ruta d'Alcanar, Ulldecona per la banda d'aquella petita pista de l'esquerra que et porta fins al lateral de l'autopista, i tornada per el mateix camí, pujant, a la tornada, per la pista que puja fins a can Naudí. En total, 42 quilòmetres.



08-08-10

avui m'he anat amb la bici fins el parc natural del delta de l'Ebre. Quan he enfilat la carretera de Poblenou de l'Ebre, de seguida he entrat en un camí de terra, a l'esquerra, que es diu Camí de la Rabosa, i he anat tirant, a dreta i esquerra, fins que al final m'ha portat fins al lloc conegut com La Casa de Fusta. Aquí m'he estat una estona, a la torre de vigia d'aus, fent fotografies.

entrant al parc del delta


m'agraden les cases del delta, envoltades d'arbres que les aïllen del fort sol de l'estiu


palmeres, també caraterístiques del delta


la flor típica del delta, amb la catifa d'arròs al darrere


una imtge del delta i els aiguamolls, amb els ànecs gaudint del seu entorn


la casa de fusta


vista del campanar de l'església de Poble Nou del Delta


dues palmeres i dues figueres, presidint un camp d'arròs

un camp d'arròs al delta

Després m'he anat fins a Poblenou del Delta i ja des d'aquí, he anat tornant cap a casa. En total he fet 48 quilòmetres.

Aquesta casa es realment de fusta. La van portar des del Canadà, amb un cost de 350.000 pessetes, uns personatges de Barcelona que, atrets per la quantitat d'aus i caça d'aquesta zona, van fundar una societat de caça, amb una validesa de 10 anys. Aquesta provisionalitat els va fer pensar en una casa desmuntable.



10-08-10

espai protegit a Sol de Riu, un lloc encara verge


costa "trencada" a Sol de Riu. Estem a Vinaròs. Quan destruiran el paisatge amb urbanitzacions?


la planta típica d'aquesta zona


platja de Vinaròs. Grup de gabines


El castell de Peníscola

avui volia tornar a visitar el parc natural del Delta, però el cel amenaçava pluja, i m'he estimat més anar cap el sud. El que passa es, com sempre, que m'he anat animant i m'he anat fins a Peníscola. Primer he passat un altre cop per aquella zona que es diu Sol de Riu, i després ja, directament cap a Peníscola, fins quasi a tocar amb el seu castell i la zona emmurallada. En total, 62 quilòmetres.


11-08-10

un carrer de Poble Nou del Delta


un grup de tres palmeres, al delta


un gran arbre al peu de la carretera del delta


a Poble Nou del Delta, hi ha infinitat de palmeres que guarneixen els seus carrers


en primer terme, el camp d'arròs; al fons, Poble Nou

avui he anat fins al mar, al final del parc natural del Delta. He donat voltes per aquells camins i després he passat de llarg Poblenou del Delta, fins arribar al mar. Bona sortida. En total he fet 59 quilòmetres.



12-08-10
allà dalt està el castell d'Ulldecona


part del castell


part del castell


una torra del castell d'Ulldecona


davant de l'entrada del castell


avui he arribat fins el castell d'Ulldecona. Mai, fins ara, havia arribat fins allà dalt. L'última pujada et deixa sense respiració. En total he fet 44 quilòmetres. Per fer casa – final carril bici, he estat 8 minuts i 10 segons. L'any 2008, eren 11 minuts.







15-08-10

avui he fet una ruta petita, perquè he notat una mica de fred, no em trobava còmode.

Ha anat per al camí del carril bici del càmping (7,52 minuts, record), fins a creuar la carretera. He seguit en direcció sud, i al poc de passar la desviació de Vinaròs per la costa, he agafat aquell camí de terra que sur a la dreta. Es el que vaig agafar l'altre dia quan vaig anar fins al castell d'Ulldecona. Quan he arribat a la carretera d'Alcanar, he girat cap a la dreta, fins arribar al poble. Allà he agafat el camí que m'ha portat, després d'una bona pujada, fins a un petit nucli d'habitatges que es diu La Selleta, un lloc on viuen molts alemanys. La pujada, deu ni do. Després de baixar, encara he agafat el camí de can Naudí, també de bona pujada, i ja des d'allà, he enfilat el camí cap a Les Cases. Total, 23 quilòmetres.


17-08-10
barca típica del delta


un altre carrer de Poble Nou del Delta


una caseta típica dels pagesos del Delta


aiguamolls del delta


flamencs a la llacuna de La Tancada


caseta del garrapinyaires. n'hi caben 25.000

avui he tornat a la zona del Delta. Primer he anat fins a Poblenou del Delta, perquè volia prendre nota d'uns telèfons d'uns restaurants, per anar-hi el proper divendres, amb el Yuri. Després he continuat avall, fins a la platja del Trabucador, girant a l'esquerra, fins a arribar a La Tancada, on he agafat el carril bici que puja fins a la casa de fusta. En aquesta bassa, he vist un bon grup de flamencs blancs.

En total he fet 68 qms, el segon record, després d'aquella etapa que vam fer el Gerard i jo a la Via de la Plata.



18-08-10

avui m'he anat fins a St. Jaume d'Enveja. Ha sigut una sortida massa llarga per res, perquè com a poble, al menys la part que he vist, no m'ha agradat gens. A més, m'emprenya quan intentes seguir les indicacions d'algun cartell i no trobes el que busques. Ho dic perquè he estat seguint un cartell que, segons deia, em portaria a la oficina de turisme, per demanar informació sobre el poble i les possibles sortides des d'aquí, però no l'he trobat. Tampoc he volgut preguntar a ningú, perquè m'he estimat més deixar-ho córrer i tornar cap a Les Cases, perquè amenaçava pluja. A la tornada he creuat literalment el parc en diagonal, anant cap a Poblenou del Delta, sense arribar-hi, perquè he agafat la desviació de la casa de fusta. A diferència d'ahir, que també vaig tornar per el mateix camí, quan s'ha acabat el camí de terra, en lloc d'agafar la via asfaltada,que dona més volta, he seguit per un altre camí de terra, no tant bo com el primer, per anar tallant camí. A St. Carles m'he pres un acuarius i m'he comprat una ampolla d'aigua per substituir la que portava als bidons, com faig quasi sempre que passo per aquest poble acabant la sortida.
la pluja, quan va arribar, es va fer notar...

En total he fet 66 quilòmetres.



20-08-10

avui he anat fins a Peníscola, però seguint la nacional 340. Es una mica més llarg que quan vaig seguint la costa, però volia anar per aquí per anar per un camí nou.

Només d'arribar a Peníscola, ja he agafat un desviament cap a Benicarló, es a dir, el camí de tornada. En aquest cas, sí he seguit el camí que ja conec de la costa.

En total he fet 62 quilòmetres.



22-08-10

aquest mati he agafat aquell camí que surt de la n340, passat el riu Sènia, de terra, que va pujant fins aquell camp de tarongers, anant cap a Ulldecona des de la banda de Castelló. Després d'Ulldecona,he seguit per la carretera que porta en direcció Sta. Bàrbara, Amposta i Tortosa. M'he desviat a Freginals, agafant el denominat “camí de St. Carles”, que s'interna per la banda baixa del Montsià.

el poble de Freginals


aquest camí es diu: camí de Freginals a St. Carles

Es un bon camí, que et deixa a la n340, molt a la vora d'Amposta, però ja de camí a St. Carles. Seguint per la carretera, he passat per aquella desviació del lligallo de no se què, que vaig agafar una vegada per seguir el gr92. Aquest tros, des de l'arribada a la n340, fins a casa, es fa una mica llarg, però val, lo important es que avui he donat la volta al Montsià (Les Cases, Ulldecona, Freginals, quasi Amposta, St. Carles i Les Cases). He fet 61 quilòmetres.


23-08-10

sortida per els voltants de Les Cases, passant per Ulldecona, Alcanar i Cases. En total, 41 quilòmetres.

25-08-10

he tornat al Delta, passejant per aquells camins envoltats de plantacions d'arròs. Abans, he passat per St. Carles, i he saludat a la Pepa Noll. He fet 42 qms.

i fins aquí les sortides en bicicleta per la zona de Les Cases d'Alcanar.