15-05-11
la sortida d'avui l'he pensat en anar, només, per carreteres, perquè ahir va caure un bon xàfec i no tenia ganes que s'embrutés la bicicleta.
Així que sobre les 08,30 del mati, m'he anat, en primer lloc, a inflar les rodes (en 307 qms ja estaven una mica baixes). No hi ha dret que a les benzineres, et facin pagar 0,50 euros per inflar-les, preu establert per temps (4 minuts), així que paguem el mateix les bicis que els cotxes, per exemple. Crec que es un abús. Però n'hi ha tants, d'abusos, sobretot a les benzineres (quan el preu del petroli puja, ells pugen el preu de les benzines, però quan baixa, no apliquen la mateixa mesura). En fi, que no s'enfadin els empresaris, no sigui que treguin encara més gent.
Val. Després d'aquest petit discurs social, anem a lo nostre. Després d'inflar les rodes, m'he anat ja en direcció sud, cap a Sitges. Quan passava per l'alçada del Rat Penat, he estat temptat a fer la pujada, però després m'ha agafat mandra, i he seguit el guió previst, que era anar fins a Sitges, per la carretera de les costes del Garraf.
He pujat força be, sense necessitat d'aturar-me a descansar. També els cotxes m'han respectat, no havent tingut cap problema amb ells.
De bon mati el cel s'anava ennuvolant. Fins i tot he entrat a un super mercat a demanar una bossa de plàstic, per si plovia poder guarir el mòbil i la màquina de fer fotos, però a mida que el mati avançava, els núvols anaven desapareixen.
Una imatge de la platja de Sitges.
Al passeig marítim de Sitges m'he aturat a esmorzar l'entrepà que portava de casa. He vist com una vigilant de la zona blava anava repassant els resguards dels cotxes, i l'he preguntat que com era que avui, diumenge, també es obligatori posar el tiquet, que només pot respondre a un afany recaptador de l'ajuntament. M'ha dit que ella era una manada, (imagino que més aviat, en formaria part d'una.... manada,no?), i que, efectivament, a partir del dia 01 de Maig, fins el 30 d'Octubre, es obligatori posar el tiquet corresponent. Ja dic, un abús.
Després d'esmorzar, he decidit seguir cap el sud, perquè volia agafar el gr92 i seguir-lo fins a Vilanova. Fa un parell d'anys, vaig arribar fins aquí, però després, just quan el gr92 entra a la platja, vaig girar cua, cap a l'estació.
i per altres hi ha que pujar petits turons, per evitar túnels, com el que es veu.
Després d'uns primers metres complicats, on hi ha que caminar per les pedres de la platja, per travessar una riera (sense mullar-me),el camí passa per el costat mateix d'un camp de golf. Seguidament, ja surt de la zona urbana de Sitges, i es dirigeix en direcció sud, seguint en tot moment les vies del tren, sempre deixant-les a la meva dreta, encara que en alguns trams, el gr92 i les vies anaven de la ma.
Es un tros complicat per fer-lo amb la bici, perquè es impossible de fer-lo pedalant. Tot el camí l'he fet arrossegant-la, encara que tampoc ha sigut massa dificultós seguir-lo. Es tenir una mica de paciència i en lloc de dirigir energia per pedalar, millor gaudir del paisatge i relaxar la ment.
Ha sigut curiós quan,davant d'un dels túnels per els que circulen els trens, un home ja gran, jo crec que bastant gran, que anava fent el mateix camí que jo, m'ha dit que millor passar per dins el túnel, que no passa res. El secret? Esperar que passi un tren i aleshores, passar, perquè el següent encara trigarà en passar-hi. Segur que te raó amb els temps, perquè el túnel es curt, però jo m'he estimat més seguir, escrupolosament les marques del gr92, i a l'alçada del túnel, he pujat per la muntanya per salvar-lo. Potser més fatigós, però més segur.
el far de Vilanova.
Fer la distància entre Sitges i Vilanova, potser m'ha portat una hora, això si, gaudint d'unes bones vistes sobre les cales i la costa, paisatges que només es poden veure justament passant-hi caminant.
He arribat a Vilanova sobre les 12,00 h, per tant, he decidit acabar aquí i no seguir amb la ruta prevista, que era arribar fins el pantà de Foix, perquè se'm hagués fet massa tard. Ho deixarem per una propera vegada.
De seguida que he arribat a l'estació, ha sortit el meu tren. Arribar fins a Vilanova, te una avantatge, i es que saps perfectament si el tren que estàs a punt d'agafar, s'atura, o no, a Viladecans, perquè des de Sitges es complicat.
el meu tren, poc abans de sortir de Vilanova
Quan he arribat a l'estació de Viladecans, a les 12,38 h, encara he tingut ganes d'anar a casa passant per St. Boi i pujar la carretera de les costes que porta a St. Climent, encara que sense agafar el camí de terra de la dreta.
En total avui he fet 50 qms.
Amb total, porto:
amb aquestes rodes amb aquesta bici amb aquests pinyons i cadena
357 qms 3213 qms 128 qms
