dilluns, 12 de setembre del 2011

10-09-2011, COSTA BRAVA



10-09-11
LLANÇÀ - EL PORT DE LA SELVA -CADAQUÉS - ROSES - FIGUERES
Es un gran avantatge tenir el gps, perquè m'ha obert molts camins nous per fer amb la bici. Ara puc anar on vulgui, perquè un cop posada la ruta, només es qüestió de anar seguint la senyal. Això si, hi ha un petit problema i es que no se ven be què em trobaré. Se els quilòmetres que faré, i per el perfil puc veure les pujades i baixades que m'esperen, però tot canvia un cop estic en ruta. Puc trobar-me una travessa molt més complicada del que a priori m'esperava, com ha sigut per exemple el cas d'avui, o d'altres vegades.
Però en fi, lo important es gaudir de la natura, del paisatge, de la bicicleta i lo més important, anar fent exercici i acumulant quilòmetres.
Avui he fet Llançà – Port de la Selva – Cadaqués – Roses i Figueres. Lo important d'aquesta sortida, a banda, lògicament dels esplèndids paisatges per els que he passat, ha sigut que he fet una ruta, diguem-ne circular, perquè he arribat en tren al punt de sortida (Llançà), i he acabat en un altre estació de tren, (Figueres).
Feia molt de temps que no visitava aquests llocs (des de quan vam venir, l'Elvira i jo, caminant amb els de la UME, fent etapes del gr92), però m'ha semblat igual de bonic, fantàstic. Quina sort tenim de poder gaudir tant a la vora de casa, d'un lloc tant bonic com la Costa Brava, i també, que be, que ens l'hagin preservat tant ben cuidada, amb aquestes casetes blanques de Port de la Selva, o Cadaqués.
Per arribar a Cadaqués, en lloc de seguir per el camí que m'indicava el gps, que s'endinsava per la muntanya, m'he estimat més anar tirant per la carretera GI 613. Recordo que el GR92, per aquest tros s'enfila molt, a través de corriols, que fan molt difícil avançar arrossegant la bici.
Al principi, la carretera pujava força be, però després s'enfila per el Coll de Perafita, fins dalt, uns 8 qms, on se'ns plantegen dues possibilitats, cap a l'esquerra, direcció Cadaqués, i cap a la dreta, Roses. Lògicament, he escollit baixar fins a Cadaqués, per no perdre'm l'espectacle de gaudir amb aquest poble tant bonic i típic de la Costa Brava.
A Cadaqués, en una benzinera, he inflat les rodes (crec que la del darrera te algun problema a la vàlvula)),i m'he comprat dues ampolles d'acuarius, per anar tirant. En aquest poble hi havia molta animació, perquè encara es ple de turistes, i excursionistes de cap de setmana.
Ha sigut curiós, i divertit, quan a un guàrdia municipal, l'he preguntat si anava be per Reus. Encara s'estarà rient. No se el per què l'he dit Reus, en lloc de Roses.
Això si, es tant dur fer aquestes etapes caminant, com en bicicleta. A partir de Cadaqués m'ha costat molt seguir el gr 92. tant, que fins i tot en algun moment he baixat de la bici i he caminat una estona, per tal de descansar les cames.
Aquest tros, de Cadaqués a Roses ha sigut molt difícil. I sort que en un moment donat, m'he decidit a agafar un camí a la dreta, que es desviava del gr 92, i que també obviava el trac del gps, i repeteixo lo de la sort, perquè aquell camí, pedregós i molt empinat, que m'obligava a posar el peu a terra, m'hagués portat a la Cala Jòncols, això si, preciosa, però que m'hagués suposat també, enfilar la pujada per l'altre banda de la cala. Aquest camí que he escollit, te una mena de baranes, que impossibilita el pas de cotxes i de motos. Només estant permesos els caminants i els ciclistes. Per aquí es passa per la Font de la Regullosa, on he omplert el bidó, per si un cas.
En aquest moment, pedalant cap a Roses, m'he trobat infinitat de desviacions, que portaven a unes cales, a quina més bonica; la cala Canadell, la cala Calitjàs.
De fet, el camí que finalment he agafat, ve de Roses i només està asfaltat des de Roses, fins a la cala Monjoi, al costat mateix del restaurant El Bulli, on lògicament, m'he fet una foto. Podríem dir que l'asfalt només arriba a aquest restaurant, a partir d'aquí, tot es camí sense asfaltar, el que li dona un plus d'aventura i diversió, encara que t'has d'empassar la pols que provoquen els cotxes que et passen en un sentit i un altre.
Cala Monjoi, un altre meravella, encara que penso en que hi ha massa vaixells ancorats a les seves aigües. Això si, es nota la zona que estem, l'exclusiva Costa Brava, amb grans mansions i espatarrants vaixells.
Abans d'enfilar la propera pujada, que ja la veia allà dalt, m'he pres l'altre acuarius. I ha sigut curiós, però m'ha semblat que un cotxe s'aturava, molt a la vora meu, vigilant què feia amb la llauna. Perquè quan l'he acabat, que lògicament l'he guardat a la bossa, ja que mai la llenço al terra, al veure que la guardava, s'ha anat.
A partir de El Bulli, el camí, que ara es asfaltat, comença a enfilar-se un altre cop. Es el que te la Costa Brava, que en tot moment, o estàs pujant, o estàs baixant. I jo sense veure Roses per enlloc. Abans d'arribar a “l'altre banda”, he passat per el Mas de la Torre del Satre.
Només al final d'aquesta pujada, quan estàs dalt de tot, es quan veus les primeres urbanitzacions de Roses. Aquí el gps l'indicava seguir per un camí de terra, que es dirigia cap a Roses tot vorejant la costa, però com que ja era una mica tard, m'he estimat més seguir per la carretera per on venia (rectifico, camí asfaltat), per dirigir-me a Roses.
Finalment, sobre les 13,45 he arribat a Roses, des d'on he trucat a l'Elvira i on m'he comprat dues llaunes més d'acuarius i una ampolla d'aigua.
Després ja he enfilat la carretera c620 en direcció Figueres. La sorpresa agradable ha vingut quan he vist que només em faltaven 15 quilòmetres, ja que me'n esperava 20-25, per el quilometratge que marcava la ruta. Però no, eren 15, lo qual ja dic, de conya.
Sobre les 14,40 he entrat a Figueres i tot seguit m'he dirigit a l'estació de renfe, amb la gran sort que només he esperat al tren uns 5 minuts.
Ja al tren, he trucat a l'Elvira i m'he canviat de samarreta.
Potser, lo dolent d'aquesta sortida, es que he anat bastant lluny, ja que en aquest trens regionals, es triguen 2,30 hores. Més el rodalies, que per cert, igual que el regional, m'ha vingut encara més aviat, per lo que en lo referent a esperar trens, aquesta tornada ha sigut la conya.
Sobre les 17,30 he arribat a casa, això si,amb molt mal de cap.

En total, porto:
amb aquestes rodes  amb aquesta bicicleta  amb aquesta cadena pinyons
      2124 qms                   4998 qms                          1295 qms
en total he fet 62 qms.

dilluns, 5 de setembre del 2011

01-09-2011, GIRONA - ST. FELIU GUIXOLS-BLANES





01-09-11
avui finalment m'he aixecat aviat, a les 05,00 del mati i m'he anat a fer un altre ruta en bicicleta.
Tenia ganes de continuar la via verda que vaig acabar a Girona fa unes setmanes. Això doncs, avui es tractava de fer la via verda de Girona – St. Feliu de Guíxols, també coneguda com a la Via Verda del Carrilet.
A les 06,06 del mati agafava el tren de rodalies a Viladecans. Sobre les 06,43 he arribat a Sants, i tot seguit m'he dirigit a les taquilles, a comprar el bitllet cap a Girona. El tren sortia a les 07,05 h. Em pensava que tindria temps d'anar a prendre'm un tallat amb una pasta, com vaig fer en la sortida de Ripoll, però estant ja a la cua del bar, m'he desdit i m'he dirigit directament a l'andana. Després he vist que possiblement no m'hagués donat temps, perquè el tren ha vingut bastant aviat. Lògicament, s'ha estat aturat fins a l'hora de la sortida.
Aquest tren, després de l'estació de St. Andreu, ja no s'atura més fins arribar a St. Celoni, bastant a la vora ja de Girona. Es lògic, perquè aquest tren era un mitja distància, el que vol dir que només els rodalies s'aturen a totes les estacions.
A més, son trens còmodes d'anar amb bicicleta, perquè tenen un lloc especial per elles, molt assumible, a menys que coincideixin moltes, clar.
A les 08,03 hem arribat a Girona. Com que tenia el trac posat al navegador, de seguida hem trobat el camí correcte a seguir.
A diferència de l'anterior via verda, aquesta es més costeruda al principi. Però val, de seguida s'estabilitza, i comença una pedalada molt agradable, travessant camps de cultiu immensos, alguns ponts i llocs ombrívols, i per davant de totes les antigues estacions ferroviàries.
En unes tres hores m'he plantat a St. Feliu de Guíxols. Tot i que a Girona el cel estava mig ennuvolat, de seguida ha sortit el sol i el temps s'ha convertit en un dia clar, però a mida que ens acostàvem a la costa, han tornat els núvols, i veia possible que fins i tot plogués.
A St. Feliu m'he dirigit al port, perquè volia saber si podria agafar aquell vaixell que et porta fins a Blanes. Però no. Primer, perquè ara només fan el trajecte fins a Tossa de Mar, i segon, perquè el vaixell havia sortit a les 10,30, i el següent era per les 16,30, per lo que després de prendre'm un acuarius, ja he enfilat la carretera 682, en direcció a Tossa.
Li diuen la carretera de les costes, i amb tota la raó. La senyora que ven els tiquets del vaixell, m'ha avisat de la dificultat de la travessa, moltes costes i molta pujada, i jo, fent-me el valent, l'he dit que val, que tot el que puja, baixa, i cap allà que m'he anat.
Ostres si puja!. El trajecte St. Feliu – Tossa, m'ha costat molt. M'he hagut d'aturar un parell de vegades a descansar, perquè no podia. Son uns 20 qms, però deu ni do.
A Tossa, a una màquina de begudes, m'he comprat 3 acuarius i una ampolla d'aigua, per la següent travessa, que era anar fins a Blanes, passant per Lloret.
Aquest tros també puja, i molt al principi, però es molt més suportable que el d'abans.
També m'he aturat, a beure'm les begudes, però ja dic, molt més descansat.
Sobre les 13,45 he arribat a l'estació de Blanes, i a les 14,15 ha sortit el meu tren, aquest cop de rodalies, el que vol dir que aturant-se a totes les estacions. Però el viatge també ha sigut agradable, perquè hem passat per totes les poblacions costaneres, amb platges amples, encara que amb poca gent. Ja es nota que avui es el dia 01 de Setembre, el que vol dir que molta gent ha acabat les vacances.
Sobre les 16,30 he arribat a casa, molt cansat, però content, després d'haver fet 85 qms.
Despeses:
trens, 15,395 euros
bars, 12,000 euros
totals, 27,395 euros.