11-11-11
PEDALADA ECOLÒGICA. BARCELONA -SITGES EN BICICLETA
avui
he participat a la Pedalada Ecològica de Barcelona, fent el trajecte
Barcelona (nou camp) fins a Sitges.
En
aquesta ocasió, per participar-hi, primer m'he anat amb el cotxe
fins a Sitges, per la tornada. Perquè clar, si vull tornar a casa
amb tren, com quan arribo a Sitges en les meves sortides, serà la
conya marinera, perquè serem centenars de persones, amb les seves
bicis, intentant entrar als trens. Quants trens hauria de deixar
passar, abans d'accedir-hi?
Tampoc
valia la possibilitat de tornar per el mateix camí que d'anada,
perquè estaria cansat, com per fer la mateixa quilometrada, en
sentit contrari.
I
tampoc era qüestió que l'Elvira em vingués a buscar, perquè a
ella li trencaria el dia per l'hora del dinar, i a més, també
faríem l'anada i tornada en cotxe, a Sitges.
Així
que a primera hora, lo primer ha sigut anar-me'n a Sitges, buscar un
bon lloc on aparcar el cotxe, i tot seguit, anar a l'estació del
tren, a agafar-lo, perquè em portés a Barcelona.
He
agafat el tren de les 08,17, i ja anava bastant ple de ciclistes, lo
qual vol dir que no he sigut l'únic en tenir aquesta idea. No crec
que tota la gent que ha pujat a Sitges, visqui en aquesta ciutat.
Ha
sigut divertit, també, a l'estació de Sants, quan tanta gent
pujàvem amb les bicis per les escales mecàniques.
Un
cop al carrer, ja m'he anat fins a les instal·lacions del FCB, des
d'on sortia la pedalada. Un cop feta la inscripció, ha sigut quan
m'he decidit a anar a comprar-me un bon entrepà, ja que a aquella
hora, sobre les 9,30 del mati, ja tenia força gana. Com diu el crac de la muntanya, en Maaskarell, lo primer de tot, fem un bon mosset!.
A
les 10,00 en punt, han donat la sortida, després de llegir el
manifest de sempre, en favor dels drets dels ciclistes.
El
moment de la sortida, un caos, en el sentit que volen que tots passem
per sota de l'arc que indica “sortida”, el que vol dir que es
produeix un embut acollonant.
Sort
que aquesta vegada ja estaven fetes les obres de la carretera de
Sants, perquè l'any anterior que vaig participar-hi, l'embut encara
era més estret.
Per
sortir de Barcelona, hem fet el mateix camí de sempre, carretera de
Sants amunt, fins anar a travessa Esplugues i entrar per Cornellà,
per anar a trobar la carretera de Sta. Creu d'Olèrdola.
Per
portar a terme aquesta macro pedalada, ens acompanyen els mossos i
els guàrdies urbans de les poblacions per on passem, tancant el pas
als cotxes a les cruïlles i rotondes. Es una sensació estranya,
poder travessar carrers i avingudes, sense haver d'estar pendent dels
cotxes.
També
separen els dos sentits de la marxa, amb cons, però som tants que
envaïm el carril de l'esquerra, obligant als cotxes a aturar-se i
deixar-nos passar, de tants que anem. Ells, els cotxes, ho fan de
gust, perquè els veia la seva mirada, que per ells allò era un
espectacle que veien des de primera fila.
En
alguna ocasió, fins i tot pensava que també m'hagués agradat ser
espectador, perquè veure passar una caravana composta de 2000
ciclistes, tots vestits diferents i sempre amb colors lluents, ha de
ser un espectacle.
El
pilot, de vegades anàvem ràpid, com pràcticament ens aturàvem,
segons l'amplada de la carretera. Un dels moments més emprenyadors
fou quan vàrem passar per Castelldefels, perquè no vam poder
pedalar per el carril del costat, a causa dels molts autobusos que
circulaven.
Fins
que va arribar el millor moment, quan a l'alçada del Rat Penat, vam
entrar a pujar per les Costes del Garraf. Es un espectacle immens
poder pedalar per l'altre carril de la carretera. La organització,
de 11,00 a 11,30 del mati, tanca la circulació de vehicles, per lo
que tota la carretera queda per nosaltres. Es una sensació nova, i
quan s'acosta una de les moltes costes que hi ha, sempre tens
aquella por que t'aparegui un cotxe de cara en qualsevol moment.
Abans
d'arribar a Sitges, un parell de ciclistes van tenir un accident,
suposo que entre ells, i potser un d'ells estava ferit, perquè
estava al terra, potser esperant l'ambulància. Els mossos ens feien
desviar i l'envoltaven, perquè no es produïssin més accidents.
A
les 12,12 vaig arribar a la meta, situada als afores de Sitges. Vaig
celebrar l'arribada, perquè a més, vaig fer tot el trajecte seguit.
Només em vaig aturar un moment, ja a mitja pujada, per veure una
mica d'aigua.
A
la meta, ens van donar una samarreta del Barça de record, amb el
lema “CAMPEONES”..
Avui
he fet 40 qms, per tant porto:
amb
aquestes rodes amb aquesta bici amb aquests pinyons-cadena
2516
qms 5390 qms 1644 qms
