GAVÀ-MONTSERRAT
Per
no perdre en costum, avui hem tornat a fer una sortida en bicicleta
que ens ha portat a Montserrat.
Tot
i que les previsions meteorològiques indicaven un dia assolellat i
amb augment de les temperatures, a primera hora encara es notava
força fresqueta, que ens ha obligat a abrigar-nos d'allò més.
Des
de la UME, hem sortit el Cèsar, el Toni i jo, i al Pont del Diable
s'ha afegit el company Joan Nicolau, pel que finalment, hem sigut
quatre els agosarats que ens hem embarcat en aquesta aventura.
Com
sempre, hem fet el camí que puja per la marge esquerra del
Llobregat. Per les intenses pluges d'aquests dies, estava ple de
tolls d'aigua, pel que les nostres bicicletes s'han anat omplint de
fang fins dalt de tot.
Com
deia, al Pont del Diable s'ha afegit en Joan i ha sigut aquí on ens
hem menjat els entrepans que portàvem per l'esmorzar, sempre
acompanyats de força ciclistes que també tenen aquest Pont com a
punt de trobada i descans.
A
partir d'aquí, hem seguit per la mateixa banda, i hem travessat una
petita riera, abans d'incorporar-nos a la carretera que ens portaria
fins a Olesa de Montserrat.
Aquí,
aprofitant un petit descans, el Toni i jo hem netejat les nostres
bicis amb aigua a pressió d'una benzinera, perquè era tant el fang
i brossa que portàvem, que ja dificultava enormement la pedalada. La
cadena i els canvis, grinyolaven d'allò més, i tenia por de patir
alguna averia.
Després
hem enfilat el tros nomenat La Puda. I ha sigut curiós, perquè
justament aquesta zona, que és on sempre trobem molta aigua en el
nomenat Camí Fluvial de Monistrol, en canvi avui, n'hi havia, però
potser menys de la que ens esperàvem. Amb la quantitat d'aigua que
hi havia en el tram fins a Martorell, m'ha estranyat veure'n tant
poca.
I
potser el fet més destacat d'avui, ha sigut quan hem decidit seguir
una proposta de'n Cèsar. Ens ha portat per un camí nou que, partint
de Monistrol, puja fins el cremallera i agafa un camí que surt cap
el cementiri, que ens permet anar pujant, per camins de terra, i que
ens estalvia uns 6 qms de carretera, ja que fins ara, quan arribàvem
a Monistrol ja enfilàvem carretera amunt, fins el Monestir. Doncs
amb aquesta nova ruta, potser fem un qm més, però es puja potser de
forma més suau, fins arribar a la Font dels Monjos, on ja coincideix
amb la carretera, però que com dic, ens estalvia 6 qms d'asfalt.
Sobre
les15,30 hem arribat davant el Monestir, i després de les
fotografies de rigor, ens hem decidit a baixar fins a Monistrol, per
dinar a un restaurant que havíem localitzat quan passàvem de
pujada.
La
baixada, com sempre, amb molta precaució, ja que son molts els
cotxes que pugen i baixen, i a més, el desnivell és molt
pronunciat.
A
Monistrol, hem dinat sobre les 16,15 i hem arribat a l'estació dels
ffcc justament dos minuts després que marxés el tren,així que hem
hagut d'esperar 50 minuts a que arribés el següent.
Avui
hem fet uns 90 qms,
