22-12-13
1er ENTRENAMENT 5 PICS DE BEGUES. MONTAU-LA MOLA
ens
trobem a les 08,00 del mati davant la UME, la Carme, Juanmi, Toni,
Cèsar, Oriol, Quim i jo, en un mati que comença fred. Sortint de
Sant Climent, estàvem a 2 graus!!
Llàstima
que a aquesta hora, el bar de sota la UME està tancat, perquè ens
aniria be un cafè ben calent a aquella hora.
Ens
posem en marxa seguint el camí ja conegut, com és la pujada a Can
Bori, que per començar la jornada, no està gens malament. Ara ja no
m'aturo, però em segueix costant la tira. També és cert que avui
estic notant més dificultat que altres dies; porto 15 dies sense
agafar la bici (la sortida de la setmana passada en ocasió de La
Marató de tv3, no compta, per massa light) i a més, arrossego un
refredat bastant fort des de fa uns dies.
Dalt
a Can Bori, ens trobem amb una caravana de ciclistes de Sant Climent,
els “dimonis”, que van disfressats de para Noel, amb els seus
vestits vermells i barbes blanques. Fan goig tanta gent disfressada!!
seguim
amunt, però a la cruïlla amb la carretera de Begues, el Toni se'n
torna, se li està fent una sortida massa forta per ell, i s'estima
més donar-se la volta. Jo ja veia feia estona que estava patint
massa, i recordem, anar en bici ha de ser un plaer i no un càstig.
S'hauria d'entrenar més, perquè amb l'entrenament i l'esforç, tots
evolucionem.
Pugem
la carretera, i com fem últimament, a la corba coneguda com del
“burrito”, una corba molt tancada a la dreta en forta pujada,
seguim recte pel camí que porta a Can Planes, una autèntica
escalada, però que ens permet, poc després de començar-la, pedalar
per entre mig del bosc, molt millor paisatge que la carretera que
anàvem seguint que, a més, és la més perillosa de Catalunya.
Aquí,
dins un camí preciós, estret i trencat, em trobo de sobte amb un
bassal d'aigua i no em dona temps d'esquivar-lo. Poso la roda
davantera dins el bassal i pràcticament em caic, faig una mena de
micro tombarella que per sort, aconsegueixo equilibrar i no caure.
Com a mínim hi havia un forat de 40 qms plens d'aigua!!
Poc
abans de començar la pujada al Montau, al costat de la benzinera de
Begues Parc, abandonada per cert, esmorzem els nostres entrepans i
ens adonem que per arribar allà, quan portem 14 qms, ho hem fet en
més de dues hores. La mitja és dolenta, però clar, el temps
aturats a Can Bori per veure l'espectacle dels climentons vestits de
vermell, i l'espera al Toni allà on el camí es troba amb la
carretera, ens han fet perdre molt de temps.
A
partir d'ara, comença lo bo. L'atac al primer dels cims que volem
fer avui. Decidim que la pujada la farem seguint la carretera, en
lloc d'una pista que surt a l'esquerra i que va seguir un dia la
Ònia, bestial, segons ella. Tot i així, la pista asfaltada també
puja i allarga bastant la nostra petita filera. Com abans a Can Bori,
em vaig quedant enrere, pujo molt més lent que la resta de companys.
Dins del nostre grup d'avui, diríem que el Quim i l'Oriol son els
que millor pugen, la Carme i el Cèsar van fent, i jo que vaig
enlentint l'expedició.
Ens
aturem per agafar aire a la cruïlla del camí per on vindrem quan
fem la 5 PICS, un camí que ve d'un pic conegut com el Sotarro, pel
qual avui no passem. A partir d'aquí, s'acaba la pista asfaltada i
comença el camí de terra, el qual puja de debò, el que m'obliga a
aturar-me i descansar un parell de vegades. Més endavant, fins i tot
hauré de caminar una mica.
Seguint
aquest tobogan, finalment arribem al cim del Montau, de 658 mts, on
ens fem algunes fotografies i descansem una mica.
A
continuació reiniciem la marxa, aquesta vegada baixant per una pista
molt difícil (per mi, clar), ja que te molt desnivell de baixada i a
més, trencada i amb moltes pedres. Fins i tot m'he caigut una vegada
que no he pogut controlar la bicicleta en un dels forats. Tot aquest
tram, fins la carretera, l'he baixat muntat sobre la bici, amb molta
precaució, excepte un petit tros, ja molt cap el final, que m'he
acollonit i m'he estimat més baixar i fer-los a peu.
A
la carretera, hem girat a la dreta i hem pedalat durant un
quilòmetre, justament fins arribar al qm 17, on ens hem desviat a ma
esquerra, per un camí que ens portaria a LA MOLA. Aquí, mentre els
companys s'han quedat uns minuts a menjar alguna cosa, m'he estimat
més seguir i no aturar-me, per no perdre el ritme que portava. La
pujada a La Mola és molt més dura que la del Montau, encara que el
seu cim estigui per sota d'aquest. Fins i tot te uns quants trams
encimentats, on la bici s'agafa més, perquè realment, amb aquell
desnivell se'ns hagués fet molt difícil pedalar. Ha sigut en aquest
tram on he hagut de caminar una mica, perquè realment no podia
avançar. Un dels problemes que m'he trobat i em passa sovint, és
quan estic pujant amb el plat petit i el pinyó gran, és a dir, amb
lo més facilet, que si m'aturo, aleshores no tinc manera de
tornar-me a pujar. Fins i tot, de vegades, quan veig que m'he
d'aturar a descansar, procuro augmentar un pinyó, amb la intenció
que quan reinicii la marxa, la bici s'agafi més al terra.
La
decepció ha vingut dalt la Mola, perquè avui volíem fer coincidir
dos esdeveniments, l'entrenament pròpiament dit i l'acabament del
pessebre que vam fer l'any passat, quan, en motiu de l'aniversari de
la ÒNIA, vam pujar-hi i vam muntar les figuretes d'un pessebre.
Avui, la nostra intenció era portar la caseta, però ja dic, quan
hem arribat dalt, hem comprovat que les figures no estaven, així que
res, hem deixat la caseta, a l'espera de tornar-hi un altre dia, a
portar més figures.
En
fi, sembla mentida que hagi gent capaç de fer coses així. Cal,
robar unes baratíssimes figures de pessebre?
Després
hem continuat, aquesta vegada seguint el gr i baixant pel senderó
que ens porta fins la pista que va d'Olesa a Sitges. Aquest tros, el
fem caminant.
Camí
de La Plana Novella, la bici se'm ha espatllat. He tingut un problema
amb el canvi dels pinyons, de manera que entre el Cèsar i el Juan
Miquel m'han fet una reparació d'urgència, al menys que em permetés
seguir. La condició era que havia de mantenir el pinyó gran,
impossibilitant fer canvis que milloressin un millor desenvolupament
de les marxes.
Al
DSU ens hem aturat per dinar. Ens han donat la taula gran i com
sempre, hem dinat molt be. Grata ha sigut també una xerrada que hem
mantingut tots plegats sobre els pisos buits, la crisis i els bancs,
jejeje
sobre
les 16,30 hem reiniciat la marxa, veient clarament que ens seria
impossible arribar amb llum de dia, però en la nostra voluntat de
fer la volta complerta, sense acabar a Sitges. Així que només
sortir del DSU hem tornat enrere, per fer-nos algunes fotografies
davant del Monestir Budista de La Plana Novella, i hem anat a buscar
el camí de terra que, passant per Vallgrassa, ens deixa a la pista
asfaltada que va des de el Rat Penat, fins a Olivella. Aquí ens ha
costat també força la pedalada, perquè ja estàvem molt cansats.
També teníem nervis, de veure com el dia s'anava apagant i no
portàvem llums. Finalment, però, tot arriba, i sobre les 17,30,
quan la llum solar quasi era inexistent, hem baixat pel Rat Penat
fins a la carretera c31, on hem decidit que aniríem a buscar el tren
a Castelldefels Platja, que ens portaria, en dues parades, a Gavà,
on teníem els cotxes. Eren les 18,15 quan arribàvem a l'estació de
Castelldefels, de manera que podem dir que la sortida d'avui, ens ha
suposat, en tot plegat, 10 hores.
