26-03-11
avui no teníem massa clar on aniríem, després de rebutjar la sortida per Montserrat, perquè fa unes setmanes que no sortim, i ens manca entrenament.
Al final, però, potser encara ho hem fet més fort. Hem anat a pujar al RAT PENAT, un port situat a l'entrada del parc del Garraf. Aquest es un port de primera categoria, i l'any passat fou escenari del pas de la volta ciclista a Espanya.
Semblava que ens podria ploure, perquè tot i haver sortit de casa amb un bon sol, cada vegada s'ha anat ennuvolant més i s'ha posat ben negre. Per altre banda, aquesta negror ens ha anat be, perquè a tot sol, aquesta pujada es encara més complicada. Recordo que la vaig fer el Setembre passat, amb molts d'esforços.
Als peus mateix de la pujada, hem reposat una mica per agafar forces, i, tot seguit, cap amunt!!.
La pujada es molt dura. Fins i tot hem sigut testimonis de l'abandó d'un ciclista que estava pujant al nostre costat, quan de cop i volta, ha donat mitja volta i ha tornat per on venia.
aquí estem, amb la platja al fons.
Anem molt poc a poc, aturant-nos moltes vegades, de fet, totes les necessàries perquè el nostre cos anés adquirint la força que en tot moment calia. Està demostrat, segurament per l'entrenament que ja portem, que per molt cansats que estiguem, que de vegades, sobretot en una pujada com la d'avui, quasi sembla que no puguem respirar, del gran esforç que estem fent, que als pocs moments d'aturar-nos, estem molt recuperats, i podem seguir pedalant amb bona cadència, això si, fins la propera ocasió que hagem de reposar.
aquests son els calçots que hem comprat a la Plana Novella.
estem ven amunt, eh!
aquí estem descansant en un mirador, on gaudim d'una vista excepcional d'aquesta zona del Baix Llobregat, les platges de Castelldefels i la muntanya del Garraf. Llàstima que els núvols, boira principalment, no ens han deixat veure-les en tota la seva immensitat.
Un centenar de metres abans d'arribar a La Pleta, un centre de informació del parc, ens hem desviat per un ramal del gr92, fins a un altre mirador, també preciós, on la gent que pateix de vertigen, millor no s'hi acosti, perquè te una caiguda en vertical, sense baranes, bestial.
Es just en aquest lloc, on hi ha CANOPOLIS, una gran finca on una protectora d'animals tenen un centre d'adopció, per recollir gossos abandonats. M'ha agradat molt conèixer-ne un, grandiós, que ens bordava molt quan ens ha vist, i que després, una de les cuidadores ens ha dit que tenia 5 mesos i que l'havien abandonat perquè era sord. Quan veus coses així, penses, i et preguntes, on està el seny dels homes?, no estudiem a l'escola, que hi ha dues especies d'animals, la de les bèsties, irracional, i la dels éssers humans, racionals?. Perquè s'ha d'abandonar un gos, preciós, perquè es sord?. En aquest país, encara ens manquen lleis que protegeixin de veritat als animals, amb fortes multes i potser fins i tot presó, per els maltractadors d'animals. En total tenen 112 gossos.
Aquell ramal del gr92, porta fins el poble del Garraf, per tant, hem tornat enrere, a buscar la pista per on pujàvem, i als pocs minuts hem passat per davant de les instal·lacions de La Pleta.
El Gerard, ha aprofitat una bona pintada al terra amb l'anagrama de les JERC, per fer-se una fotografia.
Seguint en forta pujada, després de deixar a la nostra dreta l'accés al cim del Garraf, La Morella, de 594 metres, hem arribat finalment a un lloc que es diu Pla de Querol, que com el seu adjectiu indica, ja es un lloc bastant pla, cosa que hem aprofitat per aturar-nos a esmorzar. Aquí estàvem a 529 metres.
Aquesta pujada ens ha suposat fer uns 5,5 quilòmetres, amb un desnivell d'uns 500 metres, es a dir, un desnivell mig d'un 9,5%. no està gens malament, eh, perquè el 9,5% es una mitja, ja que hi ha moments en que puja més d'un 20%.
en aquests moments, dubtàvem si tornàvem a casa després d'esmorzar, però sort que finalment el seny català s'ha imposat, i hem continuat la nostra aventura, que avui ens guardava una bona sorpresa. A més, es que lo fort de la sortida, ja estava fet. Ara ja només ens esperava l'accés a la Plana Novella, que després hem pogut esquivar, i la pujada a La Fita.
Ja posats en marxa, comença la baixada cap a la urbanització de Plana Novella. Abans, però, hem de passar per una mena de tobogan bestial, on les bicicletes se'ns han posat a 63 quilòmetres a la hora. Allò semblava alguna de les atraccions de Port Aventura, DRAGON KAN, per exemple, perquè la pista, asfaltada, està però en molt mal estat, i botàvem que semblava que ens podríem caure en qualsevol moment. Dic tobogan, perquè primer agafem una baixada molt llarga i pronunciada, de la mateixa manera que després ve una pujada, igual de forta.
Però es que es justament això el Parc del Garraf, pujar i baixar, això si, gaudint plenament de la muntanya i de la natura.
A més, avui el Gerard estrenava una gravadora de vídeo incorporada al manillar de la bici, per lo que, lògicament, l'havíem d'estrenar amb imatges espectaculars, i deu ni do que ho son!!.
aquí ens hem pres el refresc i hem comprat els calçots
Abans d'entrar a la Plana Novella, ens hem decidit per agafar una desviació que surt a l'esquerra, (tot i la cadena que impedeix el pas), que ens ha permès salvar l'entrada al nucli per el camí de sempre, el qual significa assolir un altre pujada.
carregat amb el feix de calçots
A la Plana Novella es on hem gaudit de la sorpresa del dia. Estàvem descansant seguts a la terrassa d'un petit restaurant que fa poc que han inaugurat uns alemanys, prenent una coca cola, al costat mateix d'un feix de calçots, i clar, amb aquella olor tant característica, ens han agafat ganes de calçots i finalment, n'hem comprat un feix de 25, donant-li també una bona sorpresa a l'Elvira quan els ha vist al arribar a casa.
A partir d'aquí, gaudint de les mirades dels excursionistes, que s'estranyaven de veure'ns amb aquest feix de calçots dins de la motxilla, però d'on sortien les fulles verdes tant característiques.
I es curiós també la psicologia de determinats moments. Nosaltres ja veníem contents, eufòrics diria jo, després d'haver pujat per el Rat Penat, i més encara, després de comprar els calçots, que quan estàvem enfilant la última pujada, la que ens porta fins el coll de la Fita, que es llarga i pesada, en un moment donat ens diem que mira, fins aquí, que ara baixem de les bicis i seguim caminant, però aleshores, quan començàvem a caminar, el Gerard m'avisa que venen un parell de ciclistes, a lo que responem muntant-nos i continuar pedalant, (no ens veuran caminant!!), i lo de la psicologia; hem continuat pedalant, tot i que els ciclistes ja havien passat, fins dalt de tot, tranquil·lament, amb esforç, però muntats a les bicis.
Finalment, hem arribat a l'estació de Sitges, a esperar el nostre tren. Des d'allà, hem trucat a l'Elvira, no per dir-li lo dels calçots, però si per demanar-li que, sigui quin sigui el dinar que estava preparant, que ens fes la salsa tant bona que fa de calçots. Hummmm, que bo.
El Gerard, amb el feix de calçots que hem comprat a la Plana Novella.
Avui hem fet en total 46 quilòmetres, (comptant també la tornada des de l'estació de Viladecans, fins a casa), i hem emprat 3h i 30 minuts, pedalant.
Amb aquestes rodes, porto 1514 quilòmetres, i amb aquesta bicicleta, 2823.
