06-03-11
diumenge de carnestoltes.
Avui teníem previst agafar els ffcc, per anar fins al poble Castellbell i el Vilar, per fer la travessa de Montserrat des d'aquell poble, passant per St. Cristòfol i Marganell, però ens hem aixecat massa tard (tard per el tren). Així que hem decidit fer una ruta que no havíem fet mai junts, el trajecte St. Climent – Olesa – Avinyonet – l'Ordal – Vallirana – St. Vicenç dels Horts – St. Climent.
Es una sortida llarga, però un pèl avorrida, perquè circulem massa temps per la carretera. A més, a partir d'Avinyonet, hi ha molt de trànsit, en els dos sentits, i es bastant emprenyador.
Aquesta vegada no hem fet massa fotografies, de manera que no tenim material suficient com per muntar una pel·lícula. A més, ja veieu com m'ha sortit aquesta, amb els meus ulls tancats!.
També cal esmentar un altre problema, i son la continua circulació de motos, sobretot en el tram de carretera que va de Gavà fins a Avinyonet. Es molt emprenyador, perquè el soroll que fan es bestial, i, d'alguna manera, pot desestabilitzar-te, perquè els sens com s'acosten i et passen a tota màquina. Suposo que si jo fos afeccionat a les motos, també agafaria aquesta carretera, perquè es més o menys estreta i amb moltes costes, el que li dona aquest punt de risc i aventura que tant agrada a molta gent.
Com es natural, el Gerard cada vegada està més entrenat, i en algun tram m'avança i m'espera al punt següent. Això es bo, perquè així augmentarà el seu nivell de resistència.
El tros més dur es a partir del moment que entrem a la n-340, a Avinyonet del Penedès, en direcció al Port de l'Ordal, que es quan el trànsit es multiplica. Sort que hi ha un bon voral al llarg del trajecte, que, d'alguna manera, ens manté separats dels cotxes i motos.
Un cop a casa, he mirat el mapa i he vist que hi ha un camí de terra a ma dreta, que potser ens l'estudiarem a fons, per mirar d'evitar el màxim tanta exposició a l'asfalt, perquè ja dic, es fa avorrit, a banda de perillós a causa dels cotxes.
Això si, te una petita avantatge, i es que l'asfalt ens permet tirar més ràpid.
També ens permet augmentar el quilometratge, es com un entrenament per agafar fons. Al cap i a la fi, hi ha molts ciclistes que combinen carretera i muntanya.
Quan portàvem uns 30 quilòmetres, ens hem aturat a una petita població que es diu El Pago, on hem esmorzat. Ens ha cridat molt l'atenció, el fet que aquesta font on ens hem aturat a esmorzar, que no te res, que està al mig de la carretera, hi ha una placa que indica que la va inaugurar el molt honorable president Pujol. I nosaltres ens hem preguntat, no tenia millor feina, que inaugurar una petita font a un lloc tant estrany?.
En fi. Potser tenia un “plus” per inauguració. Mai se sap.
A partir d'aquí, es quan més ens ha costat, perquè es on s'inicia la pujada al Port de l'Ordal. Falten uns 6 quilòmetres, però tots de pujada que de vegades es important.
Primer s'arriba a la població de l'Ordal, i tres quilòmetres més enllà, s'arriba al port, a uns 495 metres d'alçada.
En aquest punt ja podem dir que s'ha acabat la pujada, fins pràcticament St. Boi. Es quan comença la baixada (de vegades, forta). Passem per Les Cases de'n Muntaner, Vallirana, Cervelló, fins arribar a St. Vicenç dels Horts, on ens desviem en direcció a St. Boi.
La nostre idea, a partir de St. Boi, era, a l'estret de roques, desviar-nos per els camins de terra que passen per les Creus de Querol, per arribar directament a casa de baixada, però estàvem tant cansats, que hem decidit seguir per la carretera, fins a St. Climent, exactament el mateix que vaig fer el passat mes d'Octubre, quan vaig fer aquesta ruta jo sol.
estadístiques: quilometratge temps velocitat
octubre 10 68 3h 39m 18,65 qms/h
març 2011 66 3h 44m 17,68 qms/h (cateye del Gerard)
març 2011 65 3h 52m 16,75 qms/h HTC, my tracks
en total, porto 1468 qms amb aquestes rodes i 2777 amb aquesta bicicleta. Per cert, aviat hauré de canviar els pneumàtics, ja que ahir, al decatlhon em van dir que els queden “mig tele-diari”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada