11-07-11
RIPOLL - OLOT - GIRONA
Per fi ha arribat el dia en que m'he aixecat a l'hora prevista, les 04,00 h del mati, per fer la ruta Ripoll – Olot – Girona.
Aquesta vegada, com que la sortida era molt llarga, m'he estimat més muntar la bici al cotxe per anar fins a l'estació de Viladecans.
He agafat el rodalies de les 05,08 h, i el viatge m'ha sortit gratis, perquè a aquella hora encara no estava oberta la taquilla i no he pogut comprar el bitllet del tren.
Això de viatjar sense bitllet es emprenyador, perquè si et trobes amb un revisor amb ganes de gresca, podem tenir problemes, però val, encara que no vingui, es que després, quan arribes a la destinació, normalment has de passar per un control, on has de ficar el bitllet, i, si no en portes, ja podem tenir algun problema amb el personal de renfe. No obstant, quan he arribat a Sants, que ja anava preparat per defendre'm, he pogut sortir sense cap control.
Per comprar (aquest cop, si), el bitllet cap a Ripoll, he hagut de fer una bona cua, perquè aquesta destinació no l'he sabut trobar a les màquines automàtiques. Sort que tenia temps de sobra, que fins i tot m'ha permès prendre'm un tallat i comprar-me un entrepà al bar de l'estació. Com sempre, les taquilleres, estúpides; quan comprava el bitllet, l'he preguntat per el proper tren que sortia cap a Ripoll, i la tia m'ha contestat que he d'anar a la estació sabent els horaris.
A l'hora puntual, a les 06,01 h, ha sortit el meu tren.
També procuro sortir aviat, per evitar les aglomeracions, perquè la bicicleta no molesti als altres viatgers. Sempre he d'estar vigilant, a veure quina porta es la que s'obre a la propera estació, per canviar la bici de posició, si cal.
Sobre les 07,55 h hem arribat a Ripoll. A aquella hora, feia una bona fresca, fins el punt de posar-me la jaqueta de màniga llarga. Abans de sortir, m'he pres un altre tallat a un bar que està molt a la vora de l'estació i m'he comprat una ampolla gran d'aigua.
A partir d'aquí, he d'agafar la nomenada “carretera d'Olot”, que oficialment es la 260a,i que d'entrada, es de pujada. Lo bo d'aquesta carretera es el poc trànsit que te, ja que m'he creuat amb molt pocs cotxes. En el moment d'incorporar-nos a ella, estem al punt quilomètric 116.
Això si, als pocs minuts de pedalar, i més de pujada, per fer front al Coll de Canes, de 1120 metres d'alçada, ja m'he tornat a canviar, i m'he posat la samarreta de màniga curta.
Als 12 qms, deixem una desviació a má dreta, que ens entraria a Vallfogona del Ripollès.
A partir d'aquí, després d'una petita estona de baixada, tornem a agafar una pronunciada pujada, sostinguda, fins al punt quilomètric 100, on justament aquí es passa per el Coll de Canes, de1120 mts.
El paisatge d'aquestes muntanyes, excepcional, on predomina un verd preciós i exuberant.
I aquí, les autèntiques reines son les vaques:
Després de passar aquest Coll, ja ve una bona i llarga baixada, que arriba pràcticament fins la mateixa població d'Olot. En principi tenia previst desviar-me i entrar a un poble que es diu Riudaura, on vaig anar de petit, amb els escoltes de la parròquia de St. Felip Neri, de Gràcia, però em quedava un pèl apartat de la carretera per la que baixava, i m'he estimat més passar-hi de llarg, perquè encara em quedaven molts quilòmetres de ruta.
Per aquesta carretera, Olot està a 30 qms de Ripoll.
Com sabeu, ara porto un gps Garmin, amb el que vaig seguint les rutes que pengen altres ciclistes, però es veu que encara no el domino del tot, perquè la ruta original, quan arriba a Olot, passa aquesta població deixant-la a l'esquerra, tant a la mateixa població, com també als volcans Montsacopa i de La Garrinada, i quasi sense entrar-hi. En canvi, jo he fet tota la volta a Olot, sempre tenint-la a la meva dreta i envoltant també el parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa.
I es que el gps marca les carreteres i la ruta feta per qui l'ha carregat, que es la que he de seguir, però que de vegades, em confonc i segueixo la carretera. Clar, en aquesta ocasió, quan he vist l'error, ja m'ha donat igual, i he continuat, fins a trobar-la de nou. Justament si volia seguir el gps, era per evitar donar la volta i no ho he aconseguit. Després, seguir la Via Verda no te cap secret.
Aquesta via verda es realment, preciosa. Comença dins d'un parc amb molta ombra, amb quantitat de gent passejant o seient tranquil·lament als bancs. Només m'he aturat a fer alguna fotografia, perquè a partir d'aquí, encara em faltaven 57,68 qms, segons un cartell que hi ha a l'entrada.
I es ben certa la dita que diu que l'home es l'animal que sempre ensopega amb la mateixa pedra; la via verda, al poc de sortir de Olot, dins del poble Les Preses, arriba a un encreuament, que s'ha de seguir de front. En canvi, sense mirar el gps, m'he desviat cap a la dreta, justament el mateix que vam fer quan vam venir tots, amb l'Elvira, el Jordi i el Gerard, a fer-la l'any 2005, que també vam cometre el mateix error. Es ben curiós, això. I es que en aquest encreuament, hi ha dos cartells de rutes, i mira, he seguit el que no tocava, el mateix que fa sis anys.
Quan passem per el poble Bas, tornem a tenir una mica de pujada. De fet, hi ha alguns trams que es veu clarament que allò no es la via verda, per els girs pronunciats, o alguns desnivells forts, i clar, es el preu del progrés. Segurament, en aquests trossos, la via verda està enterrada sota alguna carretera, o pitjor encara, d'alguna torre.
Molt a la vora de Pallerols, m'he aturat a menjar-me l'entrepà que m'he comprat a l'estació de Sants. Era un lloc fantàstic, amb molta ombra.
Quan vam fer aquesta ruta l'any 2005, el Gerard i jo anàvem fent el burro, fins que vam caure i ens vam fer unes bones rascades, i avui m'ha semblat que he reconegut el lloc de la caiguda. Es curiós com l'inconscient, m'ha fet pensar en aquella caiguda, justament passant per aquest lloc.
A mida que passaven les hores, estava més cansat, perquè el sol, quan passava per llocs oberts sense ombra, queia de debò. I això que aquesta via verda, te infinitat de quilòmetres dins d'una vegetació exuberant, que dona molta ombra. Sort que per aquests moments en que la sed es posa més pesada, porto l'aigua congelada, que es va descongelant i que això passa justament quan més la necessites. Fresca, deliciosa, perfecte. Espero que a la via de la Plata que farem pròximament amb el Gerard, també puguem aconseguir-la.
Aquesta es la que em porta a tot arreu.
Després de Pallerols, torna a venir un altre bon tros de baixada, que ens porta per Les Planes d'Hostoles, Amer, etc. També, normalment a la nostra esquerra, circula el riu Ter, on també guardo un bon record de la meva època scout, perquè fou en algun lloc a la vora d'aquest riu, on vaig fer la PROMESA ESCOLTA (una bona obra cada dia).
Val, no crec que l'hagi sigut fidel a aquesta promesa.
A partir d'Anglés, la cosa es posa una mica més dura, més que res, per l'efecte del cansament i del sol.
A partir de Bescanó, com que la carretera i la via verda van una al costat de l'altre, m'he decidit a entrar a l'asfalt i ja continuar fins a la meva destinació. He travessat Salt, i aquí hem de comentar una cosa; en aquests dies estic llegint als diaris que la gent de Salt protesta per la quantitat d'immigrants que tenen, que fins i tot proposen que els pobles tinguin un sostre, un màxim d'immigrants. Hi ha hagut un moment, mentre circulava per el carrer principal, quan m'aturava als semàfors, que només veia homes i dones negres, però per tot arreu, mirés on mirés. Clar, Salt te un 45% d'immigració, es normal que diguin prou, perquè al final, potser serà aquest poble el primer de Catalunya que perdi l'idioma català.
En fi. Després de travessar Salt, s'arriba immediatament a Girona, ja que estan a tocar, com aquí Barcelona i L'Hospitalet.
Entrava a l'estació de la renfe a les 14,10, o sigui que al cap justament de 6 hores de començar la ruta.
He tingut la sort que el primer tren cap a Barcelona, sortia a les 14,17. era un tren de mitja distància, que tenen un espai més o menys dedicat a les bicicletes, amb aire condicionat i una màquina expenedora de begudes i xocolatines, de lo qual he fet bon ús.
A les 15,39 he arribat a Sant, i també, de seguida, ha vingut el tren de rodalies que em portaria a Viladecans. Tenia por que aquest tren vingués molt ple de gent que anés a les platges, però no, he muntat sense cap problema.
Avui he fet 93,00 qms.
En total, porto:
amb aquestes rodes amb aquesta bicicleta amb aquesta cadena-pinyons
903,00 qms 3747,00 qms 674,00 qms
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada