08-01-2012
avui el Gerard i jo
hem fet un altre vegada la VOLTA AL DELTA DEL LLOBREGAT i A
L'AEROPORT DE BARCELONA, passant per les platges de El Prat i
Viladecans.
L'any passat la
vàrem fer el dia 23 de Gener. El motiu de fer-la ara es per buscar
fons, per entrenar-nos i fer alguna sortida llarga que ens posi en
forma.
A diferència de
l'any passat, enguany no ha fet ni molt menys el fred que vam tenir.
La indicació més clara es un termòmetre de St. Boi. L'any passat
marcava -3 graus, i en canvi, avui marcava +4.
Un cop al costat del
riu Llobregat, ja tot es seguir-lo, per la seva marge dreta. Passem
per sota de les autopistes i de les vies del tren, sempre en direcció
al mar. Quan arribem a l'alçada de la fàbrica de la Nissan, ens
desviem cap a la dreta, en direcció als carrers de El Prat de
Llobregat. Hem passat per el restaurant on l'any passat ens vam
menjar l'esmorzar “ciclista”, ple també de ciclistes, que
aprofiten un menú especial. Es un bar ben situat per replegar els
ciclistes que passem per la zona, camí de l'aeroport.
El que no entenc es
el perquè no ens deixen arribar fins més a la vora de la
desembocadura. Igual està en obres, perquè a tots ens agradaria
arribar més avall, pedalar per la marge dreta del Llobregat, fins el
mateix mar.
Després hem arribat
a un lloc preparat expressament perquè la gent vegi arribar els
avions. Han muntat una mena de seients de pedra, per seure-hi
tranquil·lament, i veure'ls aterrar. Nosaltres, com l'any passat,
hem fet algun vídeo dels avions quan passaven per sobre nostre.
Com l'any passat, un
cop arribats a la platja, seguim per aquesta carretera, en direcció
Viladecans, fins que s'acaba. En aquest lloc, a la nostra esquena,
està la Llacuna de la Roberta. Després de l'asfalt, hem continuat
cap el sud, caminant per la sorra, arrossegant les bicis, perquè es
impossible pedalar, fins que hem arribat al primer espigó i, oh!
Sorpresa!, han instal·lat un pont de fusta per travessar la riera, a
diferència de l'any passat, que vam haver de treure'ns les botes i
els mitjons, i travessar-la amb l'aigua, gelada, fins els genolls. Si
no recordo malament, aquesta es la Riera de Sant Climent.
Arribats a l'altre
banda, ens hem instal·lat a les roques, per menjar-nos els entrepans
que portàvem de casa i de seguida hem continuat, fins al següent
espigó, on està la sortida. Hem pujat per un camí de terra, que te
a la dreta la Llacuna del Remolar. Abans, si no recordo malament,
aquí estava el càmping “La Ballena Alegre”.
Quan hem arribat a
l'alçada de Viladecans, hem pedalat en direcció a St. Boi, ja que
encara era molt aviat, i hem anat a donar la volta pujant primer per
la carretera de St. Climent, fins a l'estret de Roques, i després
hem agafat la desviació de la dreta, que ens ha portat fins a Les
Creus de Querol. Des d'allà, ràpid cap a casa, baixant per el camí
del gr 92.
en total avui hem
fet 42 qms. I porto:
amb aquestes
rodes amb aquesta bici amb aquesta cadena-pinyons
2617,00
qms 5491,00 qms 1745,00 qms
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada