05-01-14 VOLTA PER COLLSEROLA

El Jorge, l'Aureli, la Maria Rosa, la Toni, el Cèsar, l'Oriol i el Juanmi.

Avui hem quedat una altre vegada en dos llocs diferents, be de fet en tres, perquè a les 08,00 hem quedat davant la UME, a les 08,30 a l'estació de FFGG de Sant Boi, i a les 09,00 a St. Feliu. A Gavà ens hem trobat l'Aureli de St Climent, el Cèsar, l'Oriol i jo, només nosaltres quatre, perquè dels que havíem quedat aquí, la Lola finalment em va escriure per dir-me que no es trobava be, i a la Imma li feia mal el maluc.

També esperàvem al Emili i el Siscu, companys nous que ens hem conegut en aquestes darreres sortides, però al no venir aquí, he pensat que potser vindrien a St Boi, així que a les 08,10 ens hem posat en marxa, en direcció St Boi.

Aquí ens esperaven el Jorge i la Maria Rosa i com que tampoc podia posar-me en contacte amb el Emili, ja ens hem anat cap a St Feliu, on ens trobaríem amb la Toni i el Juanmi, ja que altres dos companys que també teníem de trobar-nos aquí, el Dídac i la seva parella, tampoc han vingut. 

La qüestió és que més o menys anàvem complint els horaris compromesos.

Llàstima que a St Feliu ens hem confós, ja que havíem quedat allà amb els companys a les 09,00 i a aquesta hora estàvem, però a un altre lloc, perquè ens hem confós, i en lloc d'anar a buscar el trac d'anada, estàvem al de tornada. Es un fallo fàcil que passi si no ets un expert amb el gps. El portava el Cèsar, poc acostumat a seguir-lo. Per la meva banda, tinc el meu gps a reparar, des de l'endemà a quan vam fer amb el Cèsar Girona-Flaçà. Aquest GPS te mala sort, no se si els culpables son els de la botiga BASE, de Viladecans, o de GARMIN, l'empresa fabricant, però sempre que he tingut algun problema tècnic, he tingut molts retards, però en aquesta ocasió ha sigut el “no va más”; resulta que se'm trenca la peça que subjecta l'aparell a la bici, i el porto a BASE. Als pocs dies, em diuen que no poden reparar-lo, que si un cas, poden oferir-me un de nou, sense garantia, pagant 125 euros, cosa que accepto, clar, el necessito per les meves rutes.

Però als pocs dies, l'Elvira busca la peça per Internet i la troba. I lo millor: val 7,50 euros, de manera que truco a BASE i dic que facin marxa enrere, que no vull que me'l arreglin, que me'l tornin tal i com està. A més, aquí algú m'ha enganyat, perquè m'havien d'haver donat la possibilitat de posar-me aquesta peça, i no canviar-me el gps pagant 125 euros. Però què passa? Doncs que arribem a les festes de Nadal i tot es complica. Total, que porto quasi un mes amb el gps donant voltes i jo sense poder-lo utilitzar.

En fi, al final ens trobem tots, i comencem la sortida.

Així que amb força fred, ens posem en marxa la Maria Rosa, la Toni, el Cèsar, el Juanmi, l'Aureli, l'Oriol, el Jorge i jo. També, de tant en tant, patíem algunes ràfegues d'aire, fred, lògicament.

El primer que ens toca ja és forta pujada, estem anant en direcció a la fàbrica de ciment, aquella cosa tant lletja que es veu des de l'autopista, i a partir d'aquí ja agafem camins de terra. La cosa comença be, amb baixada, però això només és un parany, una il·lusió òptica, perquè de seguida comencen les rampes fortes, a més en ziga-zaga, el que ens permet, això si, agafar alçada ven aviat. Estem pedalant per la banda de Molins de Rei i El Papiol, sempre pels voltants d'aquestes poblacions.

Noto que he de sortir més a fer muntanya, perquè en aquestes sortides, sempre soc l'últim!! jeje

El camí que seguim puja fort, fins que finalment arribem al costat mateix de Sta Creu d'Olorda, quan arribem a l'alçada d'un restaurant que es diu Can Ribes, on l'any passat quan vam passar-hi feia un olor a calçots que be ens donaven ganes de quedar-nos! Aquí és on ens hem fet la porto que obra aquesta crònica.

Al costat del restaurant vam esmorzar, aprofitant un petit replà, i aprofitant el poc sol que teníem, ja que el fred i el vent continuaven. Jo, cada vegada em trobava més acatarrat. Pensava que no hauria d'haver sortit de casa tal i com estava, però també em sabia greu deixar als companys. Ja se que no és així, però es com si els abandonés perquè la sortida era difícil.

Després d'esmorzar vam seguir endavant. De moment la pujada s'havia acabat i ara era moment de gaudir de la baixada, en que per cert, també soc l'últim, perquè em fa por de caure'm. Soc un cagat.

Després arribem a una petita urbanització, i entre bromes ens diem que què passa, que portem no sé quantes hores pedalant i encara estem pels voltants de Molins de Rei, perquè a la carretera que travessem, hi ha una parada del bus d'aquest poble. Aquesta carretera, cap amunt porta a Vallvidrera i el Tibidabo, i cap a l'esquerra, Molins. Seguim, i aviat ens desviem a la nostra esquerra, per un corriol de fort desnivell de baixada. En aquest cas, m'estimo més ser l'últim, encara que darrera meu anava la Toni, perquè en aquests llocs soc molt imprevist i em puc aturar en qualsevol moment si no veig clar el camí, així que no m'agrada portar ningú enganxat darrere.

Aquest tros que agafem ara és preciós, es btt autèntic, un corriol bestial, que ens porta a un altre també molt bonic, molt estret, amb molta vegetació a banda i banda, fins que al cap d'uns minuts, arribem a la Rierada, on també vam anar l'any passat. Aquesta vegada, com que la Toni ha passat per sobre del bassal, jo també ho he fet. L'any passat no em vaig atrevir. I al haver-hi passat jo, també ho han fet el Jorge i el Juanmi, mentre que la resta s'han estimat més fer una petita volta.

Darrera meu, sobre la cascada, l'Aureli.

Ha sigut el Juanmi qui ens ha proposat conèixer el lloc, baixar al fons de la cascada, cosa que és tot un espectacle, és un dels millors racons que he vist mai, tant frondós i verd. Aquí, en canvi, el que s'ha lluït de debò ha sigut l'Aureli, ja que s'ha atrevit a baixar fins aquí amb la seva bici. Ho ha fet pel mateix lloc que nosaltres, i em sembla increïble que pogués fer-ho muntat en la bici, és un autèntic crac.

Després hem continuat, ara tornant a pujar de debò, normal, perquè veníem de la riera i hem pujat un altre cop fins a una bona alçada, on podíem gaudir d'un gran paisatge de la zona del Baix Llobregat, amb l'ermita de St Ramon a primera vista.

Finalment, hem arribat a La Floresta, on m'he acomiad dels meus companys. Ja portava molta estona amb un mal de cap bestial i no em veia amb forces de continuar, així que aquí, al costat dels FFGG he decidit plegar i tornar cap a casa.

La Toni també s'ha anat a Molins i la resta del grup han anat seguint i plegant, fins que el Cèsar i l'Aureli, dos autèntics cracs, han acabat la volta sencera, fent 85 qms.

En total he fet 51 qms, ja que aquest cop, com que havia quedat amb l'Aureli a la plaça de St Climent, no he anat amb el cotxe a Gavà.

29-12-13, VOLTA A MONTSERRAT EN BICI CARRETERA

29-12-13 VOLTA AL MASSÍS DE MONTSERRAT EN BICI CARRETERA.

Aquesta sortida està organitzada pel RAFA MORENO, de Terrassa, dins les activitats del seu equip TEAM112 i forma part també de les activitats previstes per BTTUME. És una col·laboració dels dos equips, dins el nostre pla de créixer i fomentar també dins la nostra secció, la bicicleta de carretera.

En Rafa te una botiga-taller de bicis, i el vaig conèixer a través de la Carme i la veritat és que hem congeniat molt be. Fa poques setmanes, va venir a la UME a fer-nos una xerrada sobre la mecànica de la bici, i pròximament en farà una altre sobre la bici de carretera i les seves característiques com a bici per practicar el cicle-turisme. De fet, des que el conec, és a ell a qui li porto les meves bicis a repassar!!

Doncs sobre les 10,00 del matí ens vam trobar una bona penya de ciclistes a l'estació de Vacarisses, on alguns van arribar en cotxes i altres vam en tren. Feia goig veure'ns tants ciclistes vestits amb l'equipament de'n Rafa!.

Un cop ens hem posat en marxa, hem anat en pujada fins a Vacarisses (una mica allunyat de l'estació), on ja hem iniciat una bona baixada, sempre en direcció la muntanya de Montserrat, fins arribar a Monistrol, on ens hem posat ja a la seva falda, tenint-la en tot moment a la nostra dreta. Des de Monistrol, hem agafat la carretera que en sostinguda pujada ens ha portat a Collbató, on ens hem reagrupat, i hem continuat, ara pujant per una carretera de servei, que puja en paral·lel a la carretera general, en direcció a El Bruc, on ens hem aturat a menjar una mica. Aquí hem anat a un forn, aconsellats pel Siscu, (i ben aconsellats, jejej), a comprar-nos unes pastes, ja que tot i haver esmorzat els entrepans al tren, ja teníem gana. Davant del monument al Timbaler, ens hem pres aquest petit temps per renovar energies i seguir amb el torn de fotografies.

Seguidament ha vingut el tros de més pujada, quan hem anat a buscar CAN MASSANA. Seguint per la carretera per on veníem, hem agafat la desviació que surt a la dreta en direcció Manresa i Montserrat. És curiós, que em dona la sensació que en fortes pujades per carretera, pujo millor amb la bici de BTT que en la de rodes fines!! l'he dit al Rafa, i m'ha contestat que és normal, que fins que no agafi més experiència, tindré aquesta sensació. També em passa que en aquesta bici, em fa més por de relliscar i caure, però val, imagino que és això, falta d'experiència i de seguretat.

El paisatge que hem gaudit des de Can Massana, ha sigut preciós. Una gran extensió del Bages, amb els Pirineus nevats allà al fons, molt bonic.

Després ha vingut una llarga baixada, seguint la carretera en direcció Manresa, però que en uns 7-8 qms, ens hem desviat a la dreta, en direcció MARGANELL, pedalant per una carretereta preciosa, estreta i de molt poc trànsit, tenint en tot moment el massís de Montserrat davant nostre.

Son aquest tipus de carretera les que busca el Rafa per portar-nos en bici carretera, en la que el perill dels cotxes disminueix molt, perquè en passen pocs.

Després de Marganell hem arribat finalment a Castellbell i el Vilar, on davant del seu pont medieval ens hem separat, ja que uns quants tenien els cotxes a l'estació de Vacarisses, nosaltres, al anar-hi en tren, ens hem estimat més tornar a casa amb els ffgg, ja que hi ha estació a Castellbell, o a Monistrol, on finalment ens hem decidit anar. Durant el camí, he tingut la mala sort de punxar. He vist clarament que passava sobre uns trossos de vidre d'ampolla de cervesa, i ja he pensat de seguida que podria punxar, com així ha sigut.

La reparació no l'he feta massa be, perquè mentre ens dirigíem a Monistrol, notava que la roda reparada anava botant, i era que estava mal posat el neumàtic. Quan hem sortit el Cèsar i jo de l'estació de Sant Boi, he desinflat la roda per posar-la be i tornar-la a inflar. Als 500 mts, he notat que la tenia un altre cop molt baixa de pressió, i pensava que potser hauria tornat a punxar, però l'he tornat a inflar i aleshores ja m'ha aguantat be fins a casa.

En total avui hem fet 65 qms.

28-12-13, PURGATORI-LA DESFETA-SOTARRO-ANTENES DE BEGUES-GAVÀ

28-12-13 2on ENTRENAMENT 5 PICS DE BEGUES. PURGATORI-LA DESFETA-EL SORTARRO-ANTENES DE BEGUES-GAVÀ.

Aquesta vegada ens hem trobat a les 08,30 del mati davant la UME. Al ser dissabte, en Quim i jo hem quedat mitja hora abans per esmorzar junts al bar de sota del local.

Avui érem el Quim, Cèsar, Carme, Josep, Rosa, Josep, dos amics nous com son el Siscu, l'Emilio i jo. 

 

Aquestes sortides pel Garraf les estem fent com a entrenament d'una prova que es farà el proper 19 de Gener, la 5 PICS de Begues, així que anem coneixent el terreny i també les dificultats.

Per tal d'anar entrenant des del principi, des de Gavà hem pujat pel camí conegut com a PURGATORI, i he de dir que em continua costant molt. Te unes rampes molt difícils, que m'han obligat a posar el peu al terra en diverses ocasions. I això que el Cèsar ens ha portat per un camí que retalla una mica la dificultat, però res, fins i tot, he vist que dins del grup, he sigut l'últim tota l'estona.

A LA CLOTA hem descansat una mica, ens hem fet algunes fotografies, i hem continuat, ara cap a coronar LA DESFETA, un dels cims per els que pujarem el dia 19, i segurament, el més fàcil de tots. Aquí he pujat ja varies vegades, sol i amb el Gerard, i no m'ha costat tant. El més difícil de tot ha sigut la continuació des de LA DESFETA, ja que el trac ens ha portat per una trialera absolutament impossible, al menys per nosaltres, ja que cap ha aconseguit baixar-la muntat sobre la bici. Després, ens hem trobat a un membre del club organitzador, que ens ha explicat que aquella trialera no la farem, sortint de LA DESFETA, de seguida ens anirem per un altre camí, suposo que més apte per la bici.

Després d'aquesta baixada, que ens ha portat per corriols desconeguts i maquíssims, hem entrat a Begues, i en un moment de descans hem equilibrat alguns sellons de les bicis, una mica desnivellats.

Seguidament hem començat la pujada a un altre cim, EL SOTARRO, que el dia de la cursa serà el primer. No es molt conegut, jo no havia anat mai ni el coneixia, però també te força desnivell, diuen a la organització que el que més.

Aquí un altre cop molinet, pas a pas, suor als ulls, respiració difícil, dolor a les cames, i l'últim per no perdre la tradició, però també hem arribat. Ha sigut on ens hem trobat amb un dels nois del club organitzador de la cursa, que ens ha dit que la baixada de la desfeta seria per una altre banda.

Després d'arribar dalt, relax i baixada fins a Begues. Hem decidit no anar al MONTAU, el següent pic el dia de la cursa, perquè vam anar-hi ja la setmana passada, i hem anat directament a Begues, a buscar, bosc a través, el trac que ens portés al següent cim, a LES ANTENES. Aquí hem fet una mica d'aventura; el trac segueix des de el Sotarro fins al Montau i segueix en direcció a les antenes.

Quan ens hem trobat amb la cruïlla definitiva, quasi voluntàriament la passem de llarg, perquè ja començàvem a tenir gana i ens estàvem decidint per acabar la ruta allà mateix, quan hem tingut la sort de trobar-nos a un senyor que baixava d'allà, i ens ha dit que només faltaven trenta minuts per les antenes, cosa que ens ha animat i hem decidit anar-hi. Tampoc era tant tard i valia la pena fer un altre dels cims, que no hi és realment, perquè el SOLIU està una mica més enllà de les antenes, però al menys ens feia gràcia arribar-hi.

Aquí un altre camí de pedres molt difícil de pujar, però val, poc a poc hem arribat i efectivament, tot i les sospites que aquell senyor ens pogués enganyar amb el temps, ho hem fet en 30 minuts, o sigui que molt contents.

Ara si que ja hem decidit acabar, ja passaven de les 14,00 i la gana es feia notar, així que hem agafar el camí asfaltat (trencat, però asfaltat), que en pocs minuts ens ha portat a Begues, on hem dinat en un bar de la plaça un bon plat combinat.

Després, ja ha sigut qüestió de fer el camí invers al que hem fet moltes vegades; hem agafat el camí de terra que segueix la carretera, el bosc i el camí de Can Planes, abans d'incorporar-nos a la carretera per encarar la baixada. Al qm 6 hem entrat al camí que travessa el parc de Gavà fins a Can Bori, on hem baixat a Gavà directament.

Avui he fet 46 qms