SORTIDES EN BTT

05-01-14 VOLTA PER COLLSEROLA

El Jorge, l'Aureli, la Maria Rosa, la Toni, el Cèsar, l'Oriol i el Juanmi.

Avui hem quedat una altre vegada en dos llocs diferents, be de fet en tres, perquè a les 08,00 hem quedat davant la UME, a les 08,30 a l'estació de FFGG de Sant Boi, i a les 09,00 a St. Feliu. A Gavà ens hem trobat l'Aureli de St Climent, el Cèsar, l'Oriol i jo, només nosaltres quatre, perquè dels que havíem quedat aquí, la Lola finalment em va escriure per dir-me que no es trobava be, i a la Imma li feia mal el maluc.

També esperàvem al Emili i el Siscu, companys nous que ens hem conegut en aquestes darreres sortides, però al no venir aquí, he pensat que potser vindrien a St Boi, així que a les 08,10 ens hem posat en marxa, en direcció St Boi.

Aquí ens esperaven el Jorge i la Maria Rosa i com que tampoc podia posar-me en contacte amb el Emili, ja ens hem anat cap a St Feliu, on ens trobaríem amb la Toni i el Juanmi, ja que altres dos companys que també teníem de trobar-nos aquí, el Dídac i la seva parella, tampoc han vingut. 

La qüestió és que més o menys anàvem complint els horaris compromesos.

Llàstima que a St Feliu ens hem confós, ja que havíem quedat allà amb els companys a les 09,00 i a aquesta hora estàvem, però a un altre lloc, perquè ens hem confós, i en lloc d'anar a buscar el trac d'anada, estàvem al de tornada. Es un fallo fàcil que passi si no ets un expert amb el gps. El portava el Cèsar, poc acostumat a seguir-lo. Per la meva banda, tinc el meu gps a reparar, des de l'endemà a quan vam fer amb el Cèsar Girona-Flaçà. Aquest GPS te mala sort, no se si els culpables son els de la botiga BASE, de Viladecans, o de GARMIN, l'empresa fabricant, però sempre que he tingut algun problema tècnic, he tingut molts retards, però en aquesta ocasió ha sigut el “no va más”; resulta que se'm trenca la peça que subjecta l'aparell a la bici, i el porto a BASE. Als pocs dies, em diuen que no poden reparar-lo, que si un cas, poden oferir-me un de nou, sense garantia, pagant 125 euros, cosa que accepto, clar, el necessito per les meves rutes.

Però als pocs dies, l'Elvira busca la peça per Internet i la troba. I lo millor: val 7,50 euros, de manera que truco a BASE i dic que facin marxa enrere, que no vull que me'l arreglin, que me'l tornin tal i com està. A més, aquí algú m'ha enganyat, perquè m'havien d'haver donat la possibilitat de posar-me aquesta peça, i no canviar-me el gps pagant 125 euros. Però què passa? Doncs que arribem a les festes de Nadal i tot es complica. Total, que porto quasi un mes amb el gps donant voltes i jo sense poder-lo utilitzar.

En fi, al final ens trobem tots, i comencem la sortida.

Així que amb força fred, ens posem en marxa la Maria Rosa, la Toni, el Cèsar, el Juanmi, l'Aureli, l'Oriol, el Jorge i jo. També, de tant en tant, patíem algunes ràfegues d'aire, fred, lògicament.

El primer que ens toca ja és forta pujada, estem anant en direcció a la fàbrica de ciment, aquella cosa tant lletja que es veu des de l'autopista, i a partir d'aquí ja agafem camins de terra. La cosa comença be, amb baixada, però això només és un parany, una il·lusió òptica, perquè de seguida comencen les rampes fortes, a més en ziga-zaga, el que ens permet, això si, agafar alçada ven aviat. Estem pedalant per la banda de Molins de Rei i El Papiol, sempre pels voltants d'aquestes poblacions.

Noto que he de sortir més a fer muntanya, perquè en aquestes sortides, sempre soc l'últim!! jeje

El camí que seguim puja fort, fins que finalment arribem al costat mateix de Sta Creu d'Olorda, quan arribem a l'alçada d'un restaurant que es diu Can Ribes, on l'any passat quan vam passar-hi feia un olor a calçots que be ens donaven ganes de quedar-nos! Aquí és on ens hem fet la porto que obra aquesta crònica.

Al costat del restaurant vam esmorzar, aprofitant un petit replà, i aprofitant el poc sol que teníem, ja que el fred i el vent continuaven. Jo, cada vegada em trobava més acatarrat. Pensava que no hauria d'haver sortit de casa tal i com estava, però també em sabia greu deixar als companys. Ja se que no és així, però es com si els abandonés perquè la sortida era difícil.

Després d'esmorzar vam seguir endavant. De moment la pujada s'havia acabat i ara era moment de gaudir de la baixada, en que per cert, també soc l'últim, perquè em fa por de caure'm. Soc un cagat.

Després arribem a una petita urbanització, i entre bromes ens diem que què passa, que portem no sé quantes hores pedalant i encara estem pels voltants de Molins de Rei, perquè a la carretera que travessem, hi ha una parada del bus d'aquest poble. Aquesta carretera, cap amunt porta a Vallvidrera i el Tibidabo, i cap a l'esquerra, Molins. Seguim, i aviat ens desviem a la nostra esquerra, per un corriol de fort desnivell de baixada. En aquest cas, m'estimo més ser l'últim, encara que darrera meu anava la Toni, perquè en aquests llocs soc molt imprevist i em puc aturar en qualsevol moment si no veig clar el camí, així que no m'agrada portar ningú enganxat darrere.

Aquest tros que agafem ara és preciós, es btt autèntic, un corriol bestial, que ens porta a un altre també molt bonic, molt estret, amb molta vegetació a banda i banda, fins que al cap d'uns minuts, arribem a la Rierada, on també vam anar l'any passat. Aquesta vegada, com que la Toni ha passat per sobre del bassal, jo també ho he fet. L'any passat no em vaig atrevir. I al haver-hi passat jo, també ho han fet el Jorge i el Juanmi, mentre que la resta s'han estimat més fer una petita volta.

Darrera meu, sobre la cascada, l'Aureli.

Ha sigut el Juanmi qui ens ha proposat conèixer el lloc, baixar al fons de la cascada, cosa que és tot un espectacle, és un dels millors racons que he vist mai, tant frondós i verd. Aquí, en canvi, el que s'ha lluït de debò ha sigut l'Aureli, ja que s'ha atrevit a baixar fins aquí amb la seva bici. Ho ha fet pel mateix lloc que nosaltres, i em sembla increïble que pogués fer-ho muntat en la bici, és un autèntic crac.

Després hem continuat, ara tornant a pujar de debò, normal, perquè veníem de la riera i hem pujat un altre cop fins a una bona alçada, on podíem gaudir d'un gran paisatge de la zona del Baix Llobregat, amb l'ermita de St Ramon a primera vista.

Finalment, hem arribat a La Floresta, on m'he acomiad dels meus companys. Ja portava molta estona amb un mal de cap bestial i no em veia amb forces de continuar, així que aquí, al costat dels FFGG he decidit plegar i tornar cap a casa.

La Toni també s'ha anat a Molins i la resta del grup han anat seguint i plegant, fins que el Cèsar i l'Aureli, dos autèntics cracs, han acabat la volta sencera, fent 85 qms.

En total he fet 51 qms, ja que aquest cop, com que havia quedat amb l'Aureli a la plaça de St Climent, no he anat amb el cotxe a Gavà.