12-01-14, ST CELONI-SANTA FE DEL MONTSENY

12-01-14 El Montseny. ST CELONI-STA FE DEL MONTSENY

A la foto, sisku, quim, natàlia, martin, jordi, carme, josé luis, juanmi, cèsar, josep, emilio.

Avui ha tornat a ser una d'aquelles sortides que fan afició i deixen petjada; què dura!!

a les set del matí, el Cèsar i jo ens hem trobat al tren de rodalies que anava cap a l'estació de Sants, mentre aquí ens esperava el Josep. El Martin s'ha pujat a El Clot, però en lloc d'agafar el rodalies que agafàvem nosaltres, s'ha muntat al MD que sortia 15 minuts abans, així que ja no l'hem vist fins a St. Celoni. I en aquest poble, lloc d'inici de la sortida d'avui, ens esperaven tots els demés; la Natàlia, la Carme, el Martin, l'Emilio, el Sisku, el Quim, el José Luis i el Juanmi.

I com sempre, abans de començar, foto de tot el grup, i a més, foto-espectacle, segons les denomina el seu autor, l'Emili.

Poc després de començada la ruta, la Natàlia s'ha caigut i s'ha fet un bon blau a les costelles, cosa que l'ha obligat a retirar-se. Jo m'he presentat voluntari a acompanyar-la, perquè lògicament no era pla deixar-la que tornés sola, però finalment, el José Luis ens ha dit que l'acompanyava ell. 

 

De seguida hem vist la duresa d'aquesta sortida, sempre pujant amb pràcticament cap moment de descans en alguna baixada o pla. De fet, mentre estàvem esperant que arribessin la Natàlia i el Cèsar, que venien junts, a proposta del Quim hem dit que pujar fins el Turó de l'Home era massa, i que si un cas, ens posàvem com a objectiu arribar a Sta Fe del Montseny, deixant lo del Turó de l'Home per un altre moment. Jo he agraït aquesta decisió, perquè estic molt refredat (un parell de dies després em van diagnosticar grip), i aquesta situació em provocava molt cansament i molta dificultat en seguir l'estela dels companys.

Aquí, cal esmentar a l'Emili, que ha estat tota l'estona al meu costat, i a més, de manera molt correcte, s'ha posat al meu costat i xino-xano, hem anat fent. L'he agraït aquest esforç i la forma discreta de fer-ho, sense continus crits d'ànim que en un primer moment sí poden funcionar, però que atabalen més que ajuden.

Finalment vaig poder recuperar el meu GPS i l'Elvira va fer un sistema perquè el tingués agafat al manillar, però m'ha durat poc, ja que lògicament, circulant per aquests camins trencats i plens de sots, és normal que s'acabi trencant. Sort que l'endemà, vaig rebre les peces de recanvi i ara ja el podré utilitzar amb normalitat.

Tot i la retallada, cal esmentar un altre cop la duresa d'aquesta sortida, en uns 30 qms hem fet 1300 mts de desnivell positiu, i la veritat és que hem arribat rebentats!!

A Sta Fe hem arribat sobre les 14,15. jo no havia tornat des de feia potser 27-28 anys, quan hi vam anar amb l'Elvira i el Jordi, que era molt petit. Recordo la peli que tinc, menjant-se un gelat al restaurant. A aquesta hora, ens ha sigut impossible dinar, perquè estava tot ple i ens havien dit que hauríem d'esperar-nos una hora, així que hem decidit abrigar-nos be i fer directament la baixada fins a St Celoni per la carretera. 21 qms de baixada molt ràpida, encara que jo potser no tanta, i és que la bicicleta, quan vaig ràpid, al final acaba fent un soroll espantós i no acabem de veure què li passa. Quan el sento, de seguida afluixo la velocitat, perquè el fa por que s'acabi trencant alguna cosa.

La foto la fa el Quim, i d'esquerra a dreta es veuen el Sisku, Josep, Martin, Jordi, Carme, Juanmi, Cèsar i Emili.

Finalment ens vam aturar a dinar a Campins, molt a la vora ja de St Celoni, on vam arribar a les 17,30. aquí, els que vam venir en tren, com el Cèsar, el Martin, el Josep i jo, vam agafar el rodalies en direcció a Aeroport, fins a l'estació del Passeig de Gràcia, on vam agafar el nostre definitiu.

En total hem fet 51 qms