SORTIDES EN BTT

02-02-14

EL CASTELL DE MILANY

aquesta vegada l'hem feta molt bona; ja començant per l'hora que ens hem anat trobant, a les 04,40 de la matinada!! el tema de la hora ha sorgit perquè estàvem equivocats en l'hora prevista de sortida del tren, pensàvem que el tren de les 06,08 s'aturava a St Quirze de Basora, lloc on començàvem la ruta, però dissabte, és a dir, un canvi a molt última hora, l'Aureli ens va avisar que aquell tren no s'aturava a St Quirze, sí a Ripoll (següent poble), però no al inicialment previst. Així que córrer cuita, vam mirar el mapa a veure què podíem fer. La va encertar el Cèsar quan ens va proposar anar fins Ripoll i fer una baixada ràpida cap a St Quirze, i no estava malament la idea. Però mirant wikiloc, vam veure que teníem una altre possibilitat; partint de Ripoll, podíem anar a Vallfogona i d'allà atacar el castell. Ens va semblar millor, perquè d'aquesta manera, el que fèiem era travessar totalment la Serra de Milany, pujant per una banda (Vallfogona) i baixant per l'altre, (St Quirze).

Tot i això, i tornant al principi, ens va portar a matinar molt. L'Aureli i jo vam quedar a la plaça de St Climent a les 04,40, per agafar el rodalies que passava per Viladecans a les 05,08, on vindria el Cèsar.

Tots tres, doncs, vam agafar el tren de les 06,08 en direcció Ripoll, on ens esperava el Quim a la mateixa estació.

Vam arribar puntuals a Ripoll, a les 07,52 i poc després ja ens posàvem en marxa, en direcció Vallfogona. Uns primers quilòmetres de pujada per una carretera amb molt poc trànsit, el que facilitava la pedalada. Sobre el qm 12 vam arribar a Vallfogona, on vam entrar a un bar a escalfar-nos una mica, perquè en aquell moment estava fent molt de fred.

Sobre les 09,15 vam iniciar la pedalada en direcció el Castell de Milany. Poc després de la sortida del poble, vam veure com aniria la cosa. Ens vam trobar de seguida el camí totalment gelat. D'entrada, ens permetia pedalar, ja que la capa superior de neu, ens deixava avançar be, tot i extremar les precaucions, lògicament, perquè de tant en tant patíem alguna relliscada. Lògicament, allò va anar a més. Vam aconseguir pedalar uns quants quilòmetres, fins que finalment, l'alçada de la neu era tant alta, que ens resultava impossible fer-ho pedalant, així que no vam tenir més remei que posar el peu al terra, i caminar.

El tros caminant, que potser foren 2-3 qms abans d'arribar al castell, va ser lo més cansat, perquè costava força avançar. Procuràvem situar-nos al carril fet per un cotxe o tractor que havia passat per allà, però clar, o hi cap la bici o hi caben els nostres peus, però les dues coses, no.

Abans de les 12,00 finalment vam arribar dalt el Castell de Milany, total, quatre parets que queden i no senceres, situat a 1525 mts sobre el nivell del mar.

A aquest castell és la quarta vegada que hi pujo. La primera, amb l'Elvira i un grup excursionista de Canovelles, la segona, jo sol en bici, la tercera, també amb bici, juntament amb la Ònia, el Francesc i el Fernan, i ara amb els companys de btt.

Aquí estem l'Aureli, el Cèsar i jo, en una foto presa pel Quim.

Després de les fotos de rigor que deixaven constància del nostre pas pel Castell, va començar la segona part de la nostra aventura, molt més divertida que fins aleshores.

A partir del Castell, vam enfilar una baixada bastant llarga, molt plena de neu, però no de gel, que ens va permetre pedalar i gaudir com nens d'aquell moment. Poc després la cosa va canviar, perquè vam entrar en una zona molt coneguda a més pels conductors de quatre per quatre, que es diu Les Fangueres de Milany, o sigui que amb aquest nom, ja podeu saber de què estic parlant. Molts tolls plens d'aigua congelada, a banda i banda de la resta del camí, gelat i nevat, que el algun moment ens va obligar a baixar de la bici i extremar les precaucions, ja que podríem relliscar i caure dins l'aigua, cosa que no ens hagués fet cap gràcia!!!

després de la casa Milany i de la font, el Quim ens va proposar tallar camí en direcció Sta Maria de Besora, tram més curt que el trac que portàvem, i li vam agafar la paraula de seguida; ja estàvem cansats de tanta neu, i gel, i fang, i a més, l'Aureli volia agafar el tren de les 15,00, i si fèiem aquesta proposta del Quim, podríem agafar-lo.

Efectivament, primer vam passar per Sta Maria de Besora, gaudint ja de molts quilòmetres de baixada, seguint, també baixant, seguidament cap a St Quirze de Basora, on vam arribar a les 14,30, amb prou temps per canviar-me de roba, treure'm la roba mullada i posar-me'n de seca. També, de menjar-nos el dinar que portàvem de casa.

Com que el Quim havia vingut en cotxe i l'havia deixat a Ripoll, va agafar el tren en direcció nord, mentre que nosaltres tres, el Cèsar, l'Aureli i jo vam agafar-lo en direcció Barcelona.

Sobre les 17,30 vam arribar a casa, després d'haver fet 50 qms, comptant els desplaçaments des de St Climent d'anada i tornada a l'estació de Viladecans.