08-02-14
RIPOLL-OLOT-GIRONA
Des de feia uns dies, estàvem veient que s'anava apuntant força gent, amics que anem coneixen d'altres sortides, que al mateix temps conviden amics seus. I en aquest cas, està un crac de la bona companyonia, Emilio, que surt també amb un grup de Terrassa, que poc a poc es van anar apuntant, fins que finalment, entre tots, vam arribar a ser 33, de manera que vam buscar el contacte amb Ravigo, l'empresa dels autocars que vam contractar per anar a La Puebla, i ens vam posar d'acord per fer el trasllat. Concretament, vam llogar l'autocar de 60, traient-li 20 seients del mig, per posar bicis, més el remolc gran. Era la única manera de poder assegurar-nos de caber-hi tots, ja que també portàvem un tàndem. Ens vam decidir per l'autocar quan érem 22, per tant, vam demanar que la gent fes un ingrés de 25 euros, però els vam avisar, com sempre, si som més, ens costarà més econòmic, i si som menys, més car, lògicament.
I dit i fet; al ser 33, la cosa va baixar fins a 16,50, de manera que al mateix autocar, camí de Ripoll, els hi vaig tornar en canvi a tots. Aquest preu, fins i tot era més econòmic que el mateix tren.
Com vaig dir en un post a facebook, nosaltres no ens guanyem la vida organitzant aquestes sortides, a diferència d'altres que, per altre banda, tenen tot el dret a fer-ho. Nosaltres paguem el cost, en aquest cas de l'autocar, i dividim entre tots els participants. Després, la gent és lliure d'anar amb qui vulgui.
I també com el dia de La Puebla, uns companys van anar a agafar l'autocar a la base de l'empresa, a Barcelona, ja que els anava millor, mentre que els altres el vam agafar a Gavà.
Abans de les 09,00 ja estàvem a Ripoll. L'autocar ens va deixar a un polígon als afores, ja que lògicament, sempre ha de buscar algun lloc adient al vehicle, que pugui aturar-se i estar-se una estona per descarregar la gent i les bicis.
És una gran avantatge anar en autocar. Per exemple, molts vam portar roba seca per l'arribada, per tal de poder canviar-nos i no fer el viatge de tornada amb la roba mullada de suor.
Poc després de la sortida, vam fer la primera parada, ja prevista, al bar de l'alberg de St Joan Abadesses. Aquí, vam prendre cafès, entrepans, etc, perquè el pla previst era que a partir d'aquí, aniríem tirant, pràcticament sense fer parades prolongades.
També, el Cèsar, el Juanmi, el Jorge i el Josep van aprofitar per marxar i anar a buscar un camí alternatiu que surt del Coll de Santigosa i va a Olot, per esbrinar a veure què, com és, per on passa, etc. Això va anar be, perquè es una manera de saber com és un camí nou. Per exemple, quan ens vam veure, em van dir que és un camí impossible per fer-ho amb un grup gran, difícil i perillós.
A partir d'aquí, vam anar a buscar la carretera que puja cap el Coll de Santigosa. Son uns quants quilòmetres de pujada, no massa forta, però que va tirant amunt. El grup s'ha trencat una mica, però ens hem anat esperant, de manera que ho teníem tot força controlat.
Després del Coll, ja baixant per la carretera, ens hem trobat un parell de trossos amb gel. Tenia el seu perill, perquè la gent baixa llançada i de cop i volta te'l trobes. Sort del Emilio, que ha sigut dels que primer han passat, que ens ha avisat pel Walki.
A Olot ens hem estat una estona, descansant, menjant alguna cosa, buscant algun lloc amagat i esperant al grup del Cèsar. Quan hem pogut parlar amb ells, ens han dit que venien en retard a causa d'una punxada, i el Sisku ens ha dit que els esperava al principi de la Via Verda Carrilet I, de manera que la resta hem anat tirant, perquè amb tota seguretat, ens enxamparien en qualsevol moment i mentre nosaltres anàvem avançant.
A partir d'aquí ja era qüestió d'anar avançant. Teníem per davant 57 qms, fins a Girona, 37 fins La Cellera, i no podíem distreure'ns massa.
El grup del Cèsar ens ha atrapat passat Sant Feliu de Pallerols, allà on el camí travessa la carretera i s'enfila cap amunt, sent pràcticament la única pujada d'aquest tram, justament abans d'arribar a Les Planes d'Hostoles.
Ara si ja venia tot de baixada. Notava com alguns companys ja anaven cansats, eren molts quilòmetres seguits i el cansament començava a aparèixer, però havíem de seguir mantenint el ritme, perquè ens calia complir amb els horaris previstos; 15,00 h dinar i 18,00 Girona.
I efectivament, una mica abans de les 15,00 vam arribar al restaurant Quer, situat a La Cellera, al qual havia avisat quan estava a Les Presses, que ens acostàvem i que ens tinguessin preparades les taules, com efectivament van fer, de manera que tot va ser arribar i seure a la nostra gran taula.
Aquí ens vam estar una mica més del temps previst, volia sortir a les 16,30 i ho vam fer sobre les 16,40, però val, també entenc que un cop situats a aquell lloc, ja podíem deixar-nos anar una mica. De fet, vaig trucar al conductor de l'autocar, per veure com quedàvem per recollir-nos, i vam decidir fer-ho a Salt, a 4 qms del centre de Girona, però que a ell li anava millor, per estar aparcat, esperant-nos.
Vam arribar quasi a les 18,00, després d'uns últims quilòmetres fets a tot ritme. De seguida vam carregar les bicis al remolc, a la panxa del autocar i la resta, dalt, al nostre costat.
Gran sortida, els companys que han vingut, de conya i realment espero poder tornar a sortir amb ells pròximament!!!
en total, avui he fet 87 qms.,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada