http://www.youtube.com/watch?v=2FrNV9L-Wmw
22-01-11
avui el Gerard i jo hem tornat a sortir amb les bicis. Hem sortit de casa sobre les 09,00 del mati, i feia un fred que pelava. Quan hem passat per St. Boi, hem vist un termòmetre que marcava -3 graus, o sigui que be. Portem uns quants dies que fa molt bon temps i sense fred, però justament avui ha entrat allò que diu el Melcior Mauri, aire procedent de Sibèria, així que ja esperàvem aquest fred.
Només sortir, ens hem adonat que no portàvem la motxilla amb els entrepans, o sigui que hauríem d'aturar-nos a algun bar, cosa gens normal en nosaltres.
Al portar tant de temps sense sortir, (jo, des de mitjans de Novembre, però el Gerard, des del viatge per la Via de la Plata), hem decidit fer una sortida tranquil·la. Hem agafat la carretera de St. Boi, (deu ni do, la pujada per començar), i a l'estret de roques hem agafat el camí de terra que porta fins a St. Boi. Hem pedalat per els carrers d'aquesta ciutat, fins arribar a la vora de l'estació del tren, on hem agafat aquell camí que ja conec, que va vorejant el riu Llobregat, en direcció a l'aeroport i la platja de El Prat.
No obstant, i com la darrera vegada que vaig anar per aquesta ruta, un cop arribem a l'alçada de El Prat, el camí està tallat, per unes obres que estan fent, així que no hem tingut més remei que entrar al poble. Això si, ens ha anat de conya, perquè hem passat per un bar justament quan ja començàvem a tenir gana, per lo que ens hi hem quedat. Avui hem esmorzat com uns senyors, perquè hem agafat el “menú del ciclista”, que consta en un parell d'ous ferrats, amb cansalada, xistorra, patates fregides i pa de pagès torrat, amb una beguda. (es a dir, colesterol per un tub). Total, el menú 6,50 euros per persona.
Ja amb l'estomac ple, hem anat a buscar el camí cap a l'aeroport. Hem arribat a aquella zona on hi ha seients preparats de manera per poder veure el pas dels avions, veient-lis la panxa des de molt a prop. Allà hem fet algunes bromes i fotografies.
Després d'una bona estona gravant avions i fent conya, hem continuat, en direcció a la platja de El Prat.
Lògicament, la platja estava buida de banyistes, però si que hi havia força gent caminant, corrents o anant en bicicleta.
Quan hem arribat al final de la zona asfaltada, on ja no hi ha més camí per avançar, m'he recordat que una vegada vaig llegir per Internet, en alguna de les direccions que m'agrada visitar per veure viatges i excursions en bicicleta, que uns nois van continuar per la platja, (platja a través, diríem), arrossegant les bicis per la sorra, però que van arribar fins a la primera zona urbanitzada de la platja de Viladecans, i sense pensar-nos-ho massa, hem decidit continuar.
A partir d'aquí, peus al terra i a arrossegar les bicis. Com que ens costava molt avançar per la zona de la sorra seca, ho hem fet per la vora de la platja, allà on la sorra està mullada per les onades, vigilant, lògicament, que l'aigua del mar no mullés les bicis.
Caminant cap a Viladecans, ja vèiem que, allà al final, hi havia una escullera que, d'alguna manera o altre, hauríem de travessar. Quan hi hem arribat, ens hem endut la sorpresa de trobar-nos amb una riera que portava força aigua, sense cap pont per on poder travessar-la, es a dir que en aquest moment, quan potser portàvem mitja hora caminant per la sorra, hauríem de decidir si la travessàvem mullant-nos les cames, o donàvem mitja volta. Que què hem fet?
Després d'una inspecció oportuna per esbrinar el millor lloc, m'he decidit a treure'm les botes i els mitjons, i pujar-me els pantalons fins més amunt dels genolls, per fer una primera travessa, a veure què (si no m'enfonsava, si no hi havia pedres, etc). He començat a caminar en direcció a l'altre costat, i com que he vist que l'aigua el màxim que arribaria era als genolls, hem pres la decisió de tirar endavant.
Lo primer de tot que he fet, ha sigut llançar les botes a l'altre banda. Després, primer he carregat la meva bici a les espatlles i l'he portat a l'altre banda. Després, he tornat i he fet el mateix amb la bici del Gerard, i ja, finalment, ha travessat ell.
Després de travessar, hem seguit caminant, en direcció sud, fins la següent escullera, aquesta ja situada a la platja de Viladecans i on hem pogut incorporar-nos a la xarxa de camins del parc del Delta, ja per poder continuar el nostre camí cap a casa.
torre de guaita, a la platja de Viladecans
Ha sigut una sortida d'unes 4 hores, i hem fet uns 50 quilòmetres. No tinc la xifra exacta, perquè no em funcionava el compte quilòmetres, però l'altre vegada, sense fer la volta sencera, vaig fer-ne 49.
molt bona primera sortida. Amb la sortida d'avui, porto 1150 quilòmetres amb les rodes noves, i 2525 qms en total amb aquesta bici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada