05-02-11
avui amb el Gerard hem fet una molt bona sortida. Lo primer de tot, com que la nostra intenció era anar fins a Olesa, avui hem sortit més aviat que els altres dies. A les 08,35 del mati ens hem posat en marxa, en direcció al camí de Can Bori.
A aquesta primera hora, encara no vèiem el sol, així que en aquests primers moments, passàvem força fred.
La nostra intenció era clara des d'un primer moment; avui aniríem a Olesa de Bonesvalls, des de St. Climent, i després cap a Sitges.
Els primers quilòmetres hem anat tirant força be. En un parell de dies que ja hem sortit, comencem a estar una mica més entrenats. De fet, els temps que vaig anotant, cada dia son millors que els anteriors.
el Gerard preparat per continuar la pujada
Sobre les 09,40 ja estàvem a la benzinera – quarter general, que utilitzem a Begues. Avui, fent ruta en bicicleta érem molts més ciclistes que els altres dies. N'hi ha que passen volant, fins i tot a la carretera, on molts anem amb certa dificultat, de tant en tant te'n trobes algun que et passa que sembla que porti motor.
També avui, com l'altre dia, dalt de la pujada, al costat de la gasolinera, hi havia uns quants mossos d'esquadra, aturant cotxes i possiblement, fent controls d'alcoholèmia. La setmana passada, va haver-hi un accident amb un cotxe i un ciclista que, afortunadament, no va tenir conseqüències greus per el ciclista.
A la benzinera ens hem comprat dues ampolles de acuarius, una de petita per beure allà mateix, una de gran per el camí, i una ampolla d'aigua, per omplir els bidons, ja que avui, al fer molt menys fred que els altres dies, hem tingut més sed.
Un cop refets i descansats, hem començat la baixada cap a Olesa de Bonesvalls, a 11,83 quilòmetres i 29 minuts després de sortir de la benzinera.
Aquest es un tros bo, perquè demana poc esforç. Hi ha molta baixada.
A Olesa hem passat per el costat d'un bar, amb unes quantes bicicletes aturades al carrer, on feia una olor a carn a la brasa..... ja ens hi haguéssim quedat, ja...
al final del poble, a ma esquerra, surt el camí que porta fins a Sitges. Comença tranquil, però poc a poc es va enfilant i enfilant. A uns 3 o 4 quilòmetres del poble, es troba una cova, que es diu de l'Esquerrà. Hem parlat amb uns espeleòlegs que estaven a punt d'entrar-hi i ens han dit que te una profunditat, coneguda, d'uns 300 metres, en forma bastant vertical.
camí que surt d'Olesa, en direcció Can Grau i Sitgesaquest camí es segueix molt be. es una pujada constant, però molt assequible.
el Gerard, durant la pujada.
Una mica més amunt de la cova, ens hem aturat a esmorzar:
Després ve un tros bastant fotut, amb forta pujada, però que, poc a poc, l'hem anat assolint, aturant-nos un parell de vegades a fer alguna fotografia o vídeo.
seguim pujant cap a can Grau
bones vistes des de dalt
repeteixo lo de les vistes. val la pena l'esforç per veure aquests paisatges
aquí em teniu, amb la meva bici
el margalló, típic del Garraf
el Gerard, preparat per continuar.
Aquesta es la vista que es gaudeix des de dalt la carena, quan s'acaba la pujada.
A partir d'aquest moment, venen uns quants quilòmetres de forta baixada, fins arribar a una masia, que ara es un centre de formació de la natura del Garraf, que es diu Can Grau.
Ha sigut curiós també el fet que, a partir d'Olesa, ens hem trobat amb molts tolls d'aigua, de vegades congelada, i això que fa més d'una setmana que no plou!.com deuen estar aquests camins, l'endemà d'una bona tempesta!.
Quan hem arribat a l'alçada de can Grau, hem pres la decisió de seguir per el GR5.
el Gerard reposant acuarius, amb can Grau al fonsel gr5, difícil de seguir en bicicleta
però a nosaltres no ens manca la moral
no recordo el nom d'aquest nucli
el camí, estret i envoltat de pins petits
després també travessem aquest camí més espaiós, aixó si, curt.
les vistes, esplèndides
portem un bon tros per el gr5
Aquest gran recorregut, va des de Sitges fins a Arenys de Mar, passant per Montserrat. Sempre que venim per aquí, a partir de can Grau seguim per el camí asfaltat que ens porta fins al Palau Novella, però ja feia temps que volia entrar per aquest camí a veure què tal.
Es un camí que per fer-lo en bicicleta, es molt complicat. Hi ha moltes pedres soltes, i moltes roques, que dificulten molt el pedaleig. De fet, al poc d'entrar ja hem posat el peu al terra, i només ens hi hem muntat en comptades ocasions.
Per acabar-ho d'adobar, uns excursionistes que ens hem trobat, que venien de Sitges, ens han dit que el camí era tot igual, que fins i tot, aquest tros encara era el millor.
No obstant, ja havíem entrat, així que hem continuat, a estones caminant i a estones muntats.
Finalment, aquest corriol ha sortit a un camí, molt ample i bonic. Allà ens hem trobat amb un motorista, que ens ha indicat per on hauríem de continuar.
hem tingut un bon dia de sol
allà al fons, la plana novella.
A partir d'aquest moment, ve un bon moment de forta baixada per un camí en molt bon estat, fins que al final, ens trobem amb un altre cruïlla de camins. Aquí ens hem equivocat, ja que hem seguit les indicacions del GR5. Han sigut uns quants quilòmetres complicats, de forta pujada i arrossegant les bicis, esquivant pedres i roques bastant grans. Dic que ens hem equivocat, perquè quan hem arribat a la cruïlla, hauríem d'haver seguit recte, en lloc d'agafar el GR5, que es el que ha fet la moto. Vull dir que lo millor hagués sigut seguir per on ha anat la moto.
En fi, en tot cas, tot i la dificultat que ens ha suposat aquesta part de la travessa d'avui, amb una pujada molt difícil, on era impossible pedalar, ens ha agradat molt fer-la. Ja sabem que en un altre ocasió, seguirem recte i ja està, però les dificultats d'avui en cap cas han tacat una sortida esplèndida, amb uns grans paisatges. A més, hem passat per un lloc desconegut per nosaltres. De fet, diria que de vegades, es necessari entrar en nous camins, fer de boy scuots, explorar el terreny per trobar sempre nous camins.
El final d'aquest camí dona a la cruïlla de camins del coll de la Fita, sortint ja del Parc natural del Garraf, que es on arribem quan venim del Palau Novella, després de la darrera forta pujada que porta fins al casal dels caçadors. Al final, fins i tot ens hem posat contents de no haver agafat finalment aquesta pujada.
Després ja, tot fàcil fins a l'estació de tren de Sitges. Hem tret una T-10 i hem agafat el tren tot seguit d'arribar a l'andana, no l'hem esperat res, al contrari, ha sigut el tren qui ens ha esperat a nosaltres, perquè quan ja estava aturat a l'estació, nosaltres encara estàvem marcant el bitllet.
Des d'Olesa de Bonesvalls, fins a Sitges, seguint el GR5, hi ha 18 quilòmetres, segons he llegit a la web de feec.
Finalment, potser el tros més fotut (no per el desnivell, sinó per el cansament acumulat), el trajecte des de l'estació de Gavà fins a casa, perquè ja estàvem molt cansats i aquests darrers sis quilòmetres es fan molt costeruts.
Avui en total hem fet 49 quilòmetres, i hem estat pedalant 4 hores i 4 minuts.
Destacar també que el Gerard, que es un geni de la informàtica i de treure el màxim de profit als nous telèfons mòbils, en el meu HTC ha sabut trobar el programa de marcar els tracks d'aquesta sortida. El mòbil, ens ha tret totes les dades de distància recorreguda, temps emprat en moviment, temps total, alçada màxima, i una doble gràfica, de velocitat i desnivell, que m'ajuda molt a treure les estadístiques de la sortida. Ara, quan pengi la aquesta sortida al meu bloc, posaré els tracks, de manera que algú la podrà seguir, si la troba.
Molt bona sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada