12-02-11
avui el Gerard i jo hem fet una molt bona sortida amb les bicis. Hem anat, des de Sant Climent, fins al Monestir de Montserrat.
Tot i la llargada de la ruta, hem sortit un pèl massa tard de casa (08,45 h), però clar, estem a meitats de Febrer i encara fa fred (i més a primera hora del mati).
Eren moments en que una mitja boira donava un aspecte misteriós a la muntanya, amb un divertit joc d'ombres i colors.
Per fer aquesta sortida, hem barrejat dues rutes a Montserrat. En la primera part, fins a Olesa de Montserrat, hem seguit el camí que fem a Sant Climent, quan a principis de Setembre fem la caminada a Montserrat. Es a dir, seguint el GR92 en sentit nord; Sant Climent – La Creu de Querol - benzinera REPSOL de St. Vicenç - camí cap el riu Llobregat que surt de la benzinera – riu amunt per la seva banda dreta (pujant el riu queda a la nostra dreta) – Martorell (pont del Diable) i Olesa de Montserrat.
A partir d'aquest poble, hem seguit els traks d'un biker que hem trobat a Wikilocs, que partint d'Olesa de Montserrat, agafa una estona la C55 i de seguida es desvia per un camí a la dreta, el camí de la Puda de Montserrat. En aquest punt, quan hem passat per sota del pont de l'aeri, hem deixat aquest camí, hem pujat per un corriol fins el mateix aeri, i hem tornat a la C55, ja fins a Monistrol, als peus de Montserrat. Aquí, hem agafat la carretera que puja fins al Monestir, la BV 1121.
La sortida ha començat força dura, perquè el tros des de casa fins a la Creu de Querol, es molt costerut. Fins i tot ens hem aturat alguna vegada a respirar, perquè no podíem. A més, la braga tapant-nos la boca per no agafar fred, fa que els vidres de les olleres quedin entelats, lo que dificulta encara més l'esforç de pedalar, perquè has d'estar atent al camí, intentar respirar be, no passar fred i intentar veure el camí, amb els vidres entelats.
a primera hora, la boira donava aquest aspecte a la muntanya
Els últims metres abans de les creus, jo l'he pujat arrossegant la bicicleta, però el Gerard ha pujat molt be, sempre amunt de la bici. Fins i tot, un home ja gran que estava al costat de les creus, l'ha animat a no defallir i seguir pujant sense posar els peus al terra.
A partir de les creus, també seguint el gr92, i també de pujada en els primers metres, hem continuat per una zona que es diu Cesalpina, fins a una desviació, en la que si seguim rectes anem fins a l'ermita de St. Antoni i, cap a la dreta, anem tirant per un preciós i relaxat camí de terra, fins que finalment, ens porta a la benzinera de St. Vicenç. Dic relaxat perquè després de tanta pujada i esforç, la baixada a St. Vicenç ha sigut deliciosa.
A les creus hem arribat en 2 quilòmetres i uns 18 minuts.
A la benzinera, només ens hem aturat per beure una mica d'aigua, i de seguida ens hem posat a continuar. Portàvem 8,73 quilòmetres i 54 minuts.
fa temps que no plou, i el riu baixa amb poca aigua
Hem seguit per un camí que ens porta fins a la marge dreta del riu Llobregat (el riu queda a la nostra dreta). A partir d'aquí, venen uns quants quilòmetres molt tranquils. Recordo que en les caminades de Sant Climent a Montserrat que fem a peu, encara ens trobàvem molta runa de la construcció del tren d'alta velocitat. Ara ja tot està molt be, amb fins i tot unes quantes àrees per descansar, amb bancs i taules de fusta.
No obstant, ens hem despistat una mica, i hem passat de llarg la desviació que segueix el camí de Santiago que va per aquesta via. Ja l'any passat, quan vaig anar-hi caminant, el vam agafar, però ja dic, aquesta cop no l'he vist a temps. Això ens ha portat a seguir per l'esquerra del riu, fins a agafar una petita pujada que ens ha portat fins a la carretera, molt a la vora ja de Martorell.
Més que res, aquest camí de Santiago va be, perquè fins al mateix pont del Diable, no vas sobre l'asfalt, però val, tampoc es greu, perquè en tot cas, el pas per la carretera fins el Pont del Diable, es mínim.
el Gerard, moments abans de baixar els esglaons sobre la bici.
A Martorell hem arribat als 24,45 quilòmetres i en 1 hora 57 minuts. Ens hem aturat a menjar-nos els entrepans i a descansar una estona. També he aprofitat per comprar aigua i una ampolla gran d'acuarius.
Quan venim amb la gent de Sant Climent, aquest es un lloc on ens hi estem massa temps, perquè es l'escollit per sopar, però també ja, després de 24 qms, arribem molt estirats, de manera que entre els primers i els últims, potser passen 2 hores, i els de la organització volen que continuem tots junts, amb bon criteri, clar, per no perdre a ningú.
Abans de travessar el pont del Diable per continuar, uns ciclistes ens han fet aquesta foto. Aquest pont data del segle II.
Avui era dia de demanar a la gent que ens fotografiés.
Després hem continuat per el camí de l'altre banda del riu, una bona estona. Es un lloc on hi ha uns espais maquíssim, plens de canyes, molt silvestre. Recordo que quan passem caminant de matinada, escoltem com piulen els ànecs.
Per aquesta banda hem anat pedalant, fins que molt a la vora de la carretera d'Olesa, hem travessat una mena de barranc, per continuar el camí que portàvem, fins que, a cinc quilòmetres d'Olesa, ens hem incorporat a la carretera. Aquest es el pitjor tros, perquè son uns 6 o 7 quilòmetres que hem de circular per l'asfalt, travessant Olesa d'una punta a l'altre.
Deixat Olesa enrere, ens desviem a l'esquerra, agafant una mena de pont que passa per sobre de les vies dels FFCC, i de seguida ens incorporem a la C55, en direcció Monistrol. Poc després, més o menys als 500 metres, ens desviem per un camí a la dreta, senyalitzat com a Camí de la Puda de Montserrat.
el Gerard, al camí de La Puda de Montserrat, a uns 6 qms de Monistrol.
La Puda, en el seu temps, era un balneari, aprofitant-se de les aigües pures i netes (en aquells temps, sí que estaven netes), del Llobregat. Fins i tot, els FFCC tenien una estació a la vora. Ara està totalment abandonat, però qui vulgui conèixer el seu estat actual, que visiti http://obsoletum.blogspot.com/2008/12/la-puda-montserrat.html. Es el bloc de'n Sergio, i te penjades unes fotografies espectaculars del seu estat, lamentable, actual.
Aquest es un camí que s'enfila molt i de seguida veiem el riu i la carretera, allà abaix.
No obstant, com sempre passa, que tot el que puja, baixa, venen uns quilòmetres de forta baixada, que permet recuperar forces.
El biker de Wikilocs que va penjar aquesta ruta, segueix aquest camí fins a l'alçada del cremallera de Monistrol i a continuació, puja la muntanya de Montserrat seguint un bon tros un camí de terra, fins que s'incorpora a la carretera, però nosaltres ens hem estimat més, a l'alçada del pont de l'aeri de Montserrat, fer una mena d'escalada, carregant les bicis a l'esquena, i pujar fins a l'esplanada de l'aeri, per, tot seguit, continuar per la c55 que havíem deixat a la vora d'Olesa, perquè havíem decidit que pujaríem a Montserrat seguint la carretera tradicional que hi porta.
Quedi constància gràfica que, aquest camí de terra, segueix el camí de Santiago:
per tant, hem seguit per la c55 durant uns dos quilòmetres més, fins que hem arribat a a Monistrol de Montserrat. A la cruïlla de la carretera que puja a Montserrat, a les 13,45 hores hem trucat a l'Elvira, per avisar-la que avui arribaríem força tard a casa, perquè encara ens faltava la darrera (i forta) pujada a Montserrat.
Ha sigut molt divertit quan, en aquest punt, ens hem trobat al terra una moneda de 0,50 euros, i el Gerard ha fet aquell gag del programa Cracòvia, que imita l'ex president del FCB Núñez, amb aquell posat avar que el caracteritza.
A partir d'aquí, el darrer i dur, esforç, el de la pujada a la muntanya de Montserrat.
Estàvem tant cansats, que ens hem inventat l'esport que practicàvem a partir d'aquell moment, el BI-TRIATLÓ, (bicicling, camining i descansing). Sort que no fumem (ni fumarem) i no practiquem el quart ATLÓ (el fumining mentre descansing).
més ombres, sol, siluetes....
Aquestes vistes de les muntanyes de Montserrat, amb els darrers raig de sol, entre mig de la boira, son espectaculars.
Durant aquesta pujada, hem passat força fred, sobretot ja arribant al Monestir, perquè no tocava el sol i el terra estava molt humit.
Per assolir la pujada des de Monistrol, hem necessitat dues hores justes, però tot i això, finalment hi hem arribat. A les 15,48 estàvem comprant uns entrepans al primer bar que trobem només d'arribar a Montserrat. (com sempre, caríssim).
Estàvem tant contents d'haver arribat, que just abans d'entrar al bar, ens hem abraçat per celebrar aquesta victòria que hem aconseguit, l'arribada fins el Monestir de Montserrat, en bicicleta.
Ens ha costat, però ho hem aconseguit.
En total, per arribar al Monestir hem fet 56 quilòmetres, en 5 hores i 51 minuts de pedalada. En el moment d'arribar, hem gravat les dades del GPS del telèfon i l'hem tancat, perquè només ens quedaven 3 minuts de bateria i teníem por de perdre totes les dades. Així, els 11 quilòmetres que hem necessitat per la baixada, fins a l'estació dels ffcc, no han quedat registrats en la informació que després hem penjat a Wikilocs
Ja, asseguts a un banc, hem trucat a l'Elvira per donar-li la noticia de la nostra arribada, i ens ha comunicat els horaris dels trens dels FFCC, per la tornada.
Després de prendre aquesta fotografia, i de posar-nos un jersei més, perquè realment teníem fred, hem començat la baixada, també per la carretera, fins a Monistrol. Per molt poc, no hem arribat a temps a agafar el tren de les 16,44, per tant, ens hem hagut d'esperar al de les 17,24. Això si, molt contents per la sortida d'avui, llarga i dura, com sempre es la travessa fins a Montserrat, sigui caminant (n'he fet moltes), com en bicicleta, com aquesta primera vegada que l'hem fet el Gerard i jo. Com deia el Gerard, avui ha estrenat una nova manera d'anar a Montserrat, perquè fins ara, sempre l'havia fet en cotxe.
El tren ha vingut puntual, i sobre les 18,20 hem arribat a Sant Boi, on ens esperava l'Elvira, per fer el camí fins a casa en cotxe (a banda d'estar cansats, ja s'estava fent fosc).
En total, incloent la baixada del Monestir fins a Monistrol, hem fet 68 quilòmetres, en unes 6 hores i 20 minuts. En total, de casa a Montserrat i la baixada a Monistrol, hem estat 7,30 hores, comptant aturades i descans..
Fins aquest moment, amb aquestes rodes porto 1348 quilòmetres, i amb aquesta bici, 2723 quilòmetres.
Una molt bona sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada