cabana de pedra, a la sortida de Begues, en direcció Olesa de Bonesvalls.
26-02-2011
avui el Gerard i jo hem fet un altre sortida per el Garraf. La veritat es que teníem “mono”, ja que la setmana passada no vàrem sortir.
Hem sortit a les 08,45 h, i hem anat fent el camí de sempre, es a dir, el camí que ens porta fins a Begues.
Després de passar la benzinera de La Rectoria, hem passat per aquesta mena de cabana de pedra, molt típica per la zona del Garraf.
Com cada cap de setmana, avui era un dia de molts ciclistes, sembla que aquest esport cada dia te més adeptes. Pujant el tros de la carretera fins la benzinera, en un moment donat n'érem tants, que anàvem massa junts, i algun cotxe ens ha fet algun cop de clàxon. En aquest cas, els hi dono la raó, perquè el grup que anava davant meu (el Gerard s'havia “escapat”), marxava massa agrupat, fent parelles i fins i tot trios. Això tampoc s'hi val, perquè les carreteres no son especialment amples, i no podem anar en grupet, xerrant, com si res.
A la benzinera ens hem aturat una estona per comprar begudes. Una patrulla dels mossos, estava dins la botiga, menjant-se un entrepà. No es la primera vegada que els veig menjant aquí.
Després ja hem iniciat la baixada a Olesa de Bonesvalls, que es quan hem fet la fotografia d'aquesta mena de cabana de pedres. Ja l'havia vist l'altre vegada, i mira, avui li ha tocat que li fes la foto.
A Olesa hem agafat el camí normal que agafem quan ens dirigim cap a Sitges.
el Gerard, controlant el camí a seguir.
A partir d'Olesa, torna a venir una bona estona de forta pujada.
el Gerard, agafat a la branca de l'arbre que surt de l'avenc de l'Esquerrà
el forat d'entrada a l'avenc, espectacular. hi ha una caiguda bestial
placa conmemorativa del centenari de la primera exploració d'aquest avenc
aquí estic, al costat de l'avenc
el Gerard, al mateix lloc.
Hem passat per l'avenc de L'esquerrà, i només puc dir una cosa: acollonant. Mai ens havíem acostat per veure el forat i es espectacular. Fins i tot ens hem agafat de les branques dels arbres per veure una mica el forat, que la veritat, impressiona. Ja em va dir fa unes setmanes un noi que es disposava a entrar-hi, que te una profunditat d'uns 300 metres, en vertical.
Poc després de continuar, ens hem aturat a menjar-nos els entrepans que portàvem de casa. Una bona estona de descans i avituallament, sempre va be.
Aviat hem arribat fins la carena, el que ens ha permès anar planejant primer, i assolir una bona baixada, fins a can Grau.
al fons, can Grau
A diferència de l'altre vegada, que vam agafar la desviació del GR5, en aquest punt hem continuat per la pista asfaltada, primer en bona baixada i després en “bona pujada”, fins a la cruïlla, del camí per on venim quan, venint de Begues, ens dirigim a La Plana Novella i a Sitges. Aquesta vegada, en lloc d'anar cap a Plana, hem girat a l'esquerra, i en agafat el camí que ens portaria a Begues. Mira si hem vingut vegades per aquesta zona, però mai havíem fet aquesta ruta en aquest sentit, molt més dur que fer-lo per l'altre banda.
el Gerard, davant de Les Tires
al fons, La Plana Novella.
Primer se'ns presenta una forta pujada, encara amb el camí asfaltat, però després ja agafem el camí de terra, combinant fortes pujades i alguna baixada, però que principalment, es un tros de pujades generals, fins que alguns quilòmetres després, arribem, primer a l'entrada del Parc, i després al mas d'ensinistrament de gossos. Un cop aquí, ja ens relaxem, perquè ja no ve cap més pujada, fins pràcticament Sant Climent.
Després de passar per davant de la benzinera de La Rectoria, hem agafat el mateix camí que hem fet a l'anada.
el Gerard, davant del cartell del Parc, en aquest cas, a la sortida.
En total, uns 55 quilòmetres i 4h 15 minuts de pedalada.
A destacar que quan hem arribat a la cruïlla de la carretera, on hem aviat a l'Elvira que ens quedaven uns 30 minuts, hem controlat el temps i,efectivament, ens ha costat això, uns 25 minuts, mentre que a l'inrevés, ho fem en 45 minuts.
Total quilòmetres amb aquestes rodes, 1403, i amb aquesta bici, 2778.
curiós que en aquesta volta per el Garraf, hem fet quasi els mateixos quilòmetres que per anar a Montserrat.
avui el Gerard i jo hem fet una molt bona sortida amb les bicis. Hem anat, des de Sant Climent, fins al Monestir de Montserrat.
Tot i la llargada de la ruta, hem sortit un pèl massa tard de casa (08,45 h), però clar, estem a meitats de Febrer i encara fa fred (i més a primera hora del mati).
Eren moments en que una mitja boira donava un aspecte misteriós a la muntanya, amb un divertit joc d'ombres i colors.
Per fer aquesta sortida, hem barrejat dues rutes a Montserrat. En la primera part, fins a Olesa de Montserrat, hem seguit el camí que fem a Sant Climent, quan a principis de Setembre fem la caminada a Montserrat. Es a dir, seguint el GR92 en sentit nord; Sant Climent – La Creu de Querol - benzinera REPSOL de St. Vicenç - camí cap el riu Llobregat que surt de la benzinera – riu amunt per la seva banda dreta (pujant el riu queda a la nostra dreta) – Martorell (pont del Diable) i Olesa de Montserrat.
A partir d'aquest poble, hem seguit els traks d'un biker que hem trobat a Wikilocs, que partint d'Olesa de Montserrat, agafa una estona la C55 i de seguida es desvia per un camí a la dreta, el camí de la Puda de Montserrat. En aquest punt, quan hem passat per sota del pont de l'aeri, hem deixat aquest camí, hem pujat per un corriol fins el mateix aeri, i hem tornat a la C55, ja fins a Monistrol, als peus de Montserrat. Aquí, hem agafat la carretera que puja fins al Monestir, la BV 1121.
La sortida ha començat força dura, perquè el tros des de casa fins a la Creu de Querol, es molt costerut. Fins i tot ens hem aturat alguna vegada a respirar, perquè no podíem. A més, la braga tapant-nos la boca per no agafar fred, fa que els vidres de les olleres quedin entelats, lo que dificulta encara més l'esforç de pedalar, perquè has d'estar atent al camí, intentar respirar be, no passar fred i intentar veure el camí, amb els vidres entelats.
aquesta pujada fins les creus de Querol, el Gerard l'ha fet sense posar el peu al terra
aquí estem, descansant d'aquest primer esforç
a primera hora, la boira donava aquest aspecte a la muntanya
Els últims metres abans de les creus, jo l'he pujat arrossegant la bicicleta, però el Gerard ha pujat molt be, sempre amunt de la bici. Fins i tot, un home ja gran que estava al costat de les creus, l'ha animat a no defallir i seguir pujant sense posar els peus al terra.
A partir de les creus, també seguint el gr92, i també de pujada en els primers metres, hem continuat per una zona que es diu Cesalpina, fins a una desviació, en la que si seguim rectes anem fins a l'ermita de St. Antoni i, cap a la dreta, anem tirant per un preciós i relaxat camí de terra, fins que finalment, ens porta a la benzinera de St. Vicenç. Dic relaxat perquè després de tanta pujada i esforç, la baixada a St. Vicenç ha sigut deliciosa.
A les creus hem arribat en 2 quilòmetres i uns 18 minuts.
A la benzinera, només ens hem aturat per beure una mica d'aigua, i de seguida ens hem posat a continuar. Portàvem 8,73 quilòmetres i 54 minuts.
una mica de descans sempre va be.
un misteriós pi.
la llera del Llobregat, arrenjada per esportistes i passejants de tota mena
fa temps que no plou, i el riu baixa amb poca aigua
Hem seguit per un camí que ens porta fins a la marge dreta del riu Llobregat (el riu queda a la nostra dreta). A partir d'aquí, venen uns quants quilòmetres molt tranquils. Recordo que en les caminades de Sant Climent a Montserrat que fem a peu, encara ens trobàvem molta runa de la construcció del tren d'alta velocitat. Ara ja tot està molt be, amb fins i tot unes quantes àrees per descansar, amb bancs i taules de fusta.
No obstant, ens hem despistat una mica, i hem passat de llarg la desviació que segueix el camí de Santiago que va per aquesta via. Ja l'any passat, quan vaig anar-hi caminant, el vam agafar, però ja dic, aquesta cop no l'he vist a temps. Això ens ha portat a seguir per l'esquerra del riu, fins a agafar una petita pujada que ens ha portat fins a la carretera, molt a la vora ja de Martorell.
Més que res, aquest camí de Santiago va be, perquè fins al mateix pont del Diable, no vas sobre l'asfalt, però val, tampoc es greu, perquè en tot cas, el pas per la carretera fins el Pont del Diable, es mínim.
vista del Baix Llobregat, des del gr92 (Sta. Coloma)
ens ha costat una mica aconseguir fer-nos aquesta "auto foto", on sortissim els tres.
el Gerard, moments abans de baixar els esglaons sobre la bici.
A Martorell hem arribat als 24,45 quilòmetres i en 1 hora 57 minuts. Ens hem aturat a menjar-nos els entrepans i a descansar una estona. També he aprofitat per comprar aigua i una ampolla gran d'acuarius.
Quan venim amb la gent de Sant Climent, aquest es un lloc on ens hi estem massa temps, perquè es l'escollit per sopar, però també ja, després de 24 qms, arribem molt estirats, de manera que entre els primers i els últims, potser passen 2 hores, i els de la organització volen que continuem tots junts, amb bon criteri, clar, per no perdre a ningú.
Abans de travessar el pont del Diable per continuar, uns ciclistes ens han fet aquesta foto. Aquest pont data del segle II.
Avui era dia de demanar a la gent que ens fotografiés.
Després hem continuat per el camí de l'altre banda del riu, una bona estona. Es un lloc on hi ha uns espais maquíssim, plens de canyes, molt silvestre. Recordo que quan passem caminant de matinada, escoltem com piulen els ànecs.
Per aquesta banda hem anat pedalant, fins que molt a la vora de la carretera d'Olesa, hem travessat una mena de barranc, per continuar el camí que portàvem, fins que, a cinc quilòmetres d'Olesa, ens hem incorporat a la carretera. Aquest es el pitjor tros, perquè son uns 6 o 7 quilòmetres que hem de circular per l'asfalt, travessant Olesa d'una punta a l'altre.
Deixat Olesa enrere, ens desviem a l'esquerra, agafant una mena de pont que passa per sobre de les vies dels FFCC, i de seguida ens incorporem a la C55, en direcció Monistrol. Poc després, més o menys als 500 metres, ens desviem per un camí a la dreta, senyalitzat com a Camí de la Puda de Montserrat.
el Gerard, al camí de La Puda de Montserrat, a uns 6 qms de Monistrol.
La Puda, en el seu temps, era un balneari, aprofitant-se de les aigües pures i netes (en aquells temps, sí que estaven netes), del Llobregat. Fins i tot, els FFCC tenien una estació a la vora. Ara està totalment abandonat, però qui vulgui conèixer el seu estat actual, que visiti http://obsoletum.blogspot.com/2008/12/la-puda-montserrat.html. Es el bloc de'n Sergio, i te penjades unes fotografies espectaculars del seu estat, lamentable, actual.
Aquest es un camí que s'enfila molt i de seguida veiem el riu i la carretera, allà abaix.
No obstant, com sempre passa, que tot el que puja, baixa, venen uns quilòmetres de forta baixada, que permet recuperar forces.
El biker de Wikilocs que va penjar aquesta ruta, segueix aquest camí fins a l'alçada del cremallera de Monistrol i a continuació, puja la muntanya de Montserrat seguint un bon tros un camí de terra, fins que s'incorpora a la carretera, però nosaltres ens hem estimat més, a l'alçada del pont de l'aeri de Montserrat, fer una mena d'escalada, carregant les bicis a l'esquena, i pujar fins a l'esplanada de l'aeri, per, tot seguit, continuar per la c55 que havíem deixat a la vora d'Olesa, perquè havíem decidit que pujaríem a Montserrat seguint la carretera tradicional que hi porta.
Quedi constància gràfica que, aquest camí de terra, segueix el camí de Santiago:
per tant, hem seguit per la c55 durant uns dos quilòmetres més, fins que hem arribat a a Monistrol de Montserrat. A la cruïlla de la carretera que puja a Montserrat, a les 13,45 hores hem trucat a l'Elvira, per avisar-la que avui arribaríem força tard a casa, perquè encara ens faltava la darrera (i forta) pujada a Montserrat.
Ha sigut molt divertit quan, en aquest punt, ens hem trobat al terra una moneda de 0,50 euros, i el Gerard ha fet aquell gag del programa Cracòvia, que imita l'ex president del FCB Núñez, amb aquell posat avar que el caracteritza.
A partir d'aquí, el darrer i dur, esforç, el de la pujada a la muntanya de Montserrat.
Estàvem tant cansats, que ens hem inventat l'esport que practicàvem a partir d'aquell moment, el BI-TRIATLÓ, (bicicling, camining i descansing). Sort que no fumem (ni fumarem) i no practiquem el quart ATLÓ (el fumining mentre descansing).
imatges de la muntanya de Montserrat, envolcades amb la boira
el Monestir de Sant Benet
més ombres, sol, siluetes....
Aquestes vistes de les muntanyes de Montserrat, amb els darrers raig de sol, entre mig de la boira, son espectaculars.
Durant aquesta pujada, hem passat força fred, sobretot ja arribant al Monestir, perquè no tocava el sol i el terra estava molt humit.
Per assolir la pujada des de Monistrol, hem necessitat dues hores justes, però tot i això, finalment hi hem arribat. A les 15,48 estàvem comprant uns entrepans al primer bar que trobem només d'arribar a Montserrat. (com sempre, caríssim).
Estàvem tant contents d'haver arribat, que just abans d'entrar al bar, ens hem abraçat per celebrar aquesta victòria que hem aconseguit, l'arribada fins el Monestir de Montserrat, en bicicleta.
el Gerard, descansant moments abans d'arribar al Monestir
per fi, hem arribat.
Ens ha costat, però ho hem aconseguit.
En total, per arribar al Monestir hem fet 56 quilòmetres, en 5 hores i 51 minuts de pedalada. En el moment d'arribar, hem gravat les dades del GPS del telèfon i l'hem tancat, perquè només ens quedaven 3 minuts de bateria i teníem por de perdre totes les dades. Així, els 11 quilòmetres que hem necessitat per la baixada, fins a l'estació dels ffcc, no han quedat registrats en la informació que després hem penjat a Wikilocs
Ja, asseguts a un banc, hem trucat a l'Elvira per donar-li la noticia de la nostra arribada, i ens ha comunicat els horaris dels trens dels FFCC, per la tornada.
Després de prendre aquesta fotografia, i de posar-nos un jersei més, perquè realment teníem fred, hem començat la baixada, també per la carretera, fins a Monistrol. Per molt poc, no hem arribat a temps a agafar el tren de les 16,44, per tant, ens hem hagut d'esperar al de les 17,24. Això si, molt contents per la sortida d'avui, llarga i dura, com sempre es la travessa fins a Montserrat, sigui caminant (n'he fet moltes), com en bicicleta, com aquesta primera vegada que l'hem fet el Gerard i jo. Com deia el Gerard, avui ha estrenat una nova manera d'anar a Montserrat, perquè fins ara, sempre l'havia fet en cotxe.
El tren ha vingut puntual, i sobre les 18,20 hem arribat a Sant Boi, on ens esperava l'Elvira, per fer el camí fins a casa en cotxe (a banda d'estar cansats, ja s'estava fent fosc).
En total, incloent la baixada del Monestir fins a Monistrol, hem fet 68 quilòmetres, en unes 6 hores i 20 minuts. En total, de casa a Montserrat i la baixada a Monistrol, hem estat 7,30 hores, comptant aturades i descans..
Fins aquest moment, amb aquestes rodes porto 1348 quilòmetres, i amb aquesta bici, 2723 quilòmetres.
avui amb el Gerard hem fet una molt bona sortida. Lo primer de tot, com que la nostra intenció era anar fins a Olesa, avui hem sortit més aviat que els altres dies. A les 08,35 del mati ens hem posat en marxa, en direcció al camí de Can Bori.
A aquesta primera hora, encara no vèiem el sol, així que en aquests primers moments, passàvem força fred.
La nostra intenció era clara des d'un primer moment; avui aniríem a Olesa de Bonesvalls, des de St. Climent, i després cap a Sitges.
Els primers quilòmetres hem anat tirant força be. En un parell de dies que ja hem sortit, comencem a estar una mica més entrenats. De fet, els temps que vaig anotant, cada dia son millors que els anteriors.
la plana novella, des del gr5
el Gerard preparat per continuar la pujada
Sobre les 09,40 ja estàvem a la benzinera – quarter general, que utilitzem a Begues. Avui, fent ruta en bicicleta érem molts més ciclistes que els altres dies. N'hi ha que passen volant, fins i tot a la carretera, on molts anem amb certa dificultat, de tant en tant te'n trobes algun que et passa que sembla que porti motor.
També avui, com l'altre dia, dalt de la pujada, al costat de la gasolinera, hi havia uns quants mossos d'esquadra, aturant cotxes i possiblement, fent controls d'alcoholèmia. La setmana passada, va haver-hi un accident amb un cotxe i un ciclista que, afortunadament, no va tenir conseqüències greus per el ciclista.
A la benzinera ens hem comprat dues ampolles de acuarius, una de petita per beure allà mateix, una de gran per el camí, i una ampolla d'aigua, per omplir els bidons, ja que avui, al fer molt menys fred que els altres dies, hem tingut més sed.
Un cop refets i descansats, hem començat la baixada cap a Olesa de Bonesvalls, a 11,83 quilòmetres i 29 minuts després de sortir de la benzinera.
Aquest es un tros bo, perquè demana poc esforç. Hi ha molta baixada.
A Olesa hem passat per el costat d'un bar, amb unes quantes bicicletes aturades al carrer, on feia una olor a carn a la brasa..... ja ens hi haguéssim quedat, ja...
al final del poble, a ma esquerra, surt el camí que porta fins a Sitges. Comença tranquil, però poc a poc es va enfilant i enfilant. A uns 3 o 4 quilòmetres del poble, es troba una cova, que es diu de l'Esquerrà. Hem parlat amb uns espeleòlegs que estaven a punt d'entrar-hi i ens han dit que te una profunditat, coneguda, d'uns 300 metres, en forma bastant vertical.
camí que surt d'Olesa, en direcció Can Grau i Sitges
aquest camí es segueix molt be. es una pujada constant, però molt assequible.
el Gerard, durant la pujada.
Una mica més amunt de la cova, ens hem aturat a esmorzar:
Després ve un tros bastant fotut, amb forta pujada, però que, poc a poc, l'hem anat assolint, aturant-nos un parell de vegades a fer alguna fotografia o vídeo.
seguim pujant cap a can Grau
bones vistes des de dalt
repeteixo lo de les vistes. val la pena l'esforç per veure aquests paisatges
aquí em teniu, amb la meva bici
el margalló, típic del Garraf
el Gerard, preparat per continuar.
Aquesta es la vista que es gaudeix des de dalt la carena, quan s'acaba la pujada.
A partir d'aquest moment, venen uns quants quilòmetres de forta baixada, fins arribar a una masia, que ara es un centre de formació de la natura del Garraf, que es diu Can Grau.
Ha sigut curiós també el fet que, a partir d'Olesa, ens hem trobat amb molts tolls d'aigua, de vegades congelada, i això que fa més d'una setmana que no plou!.com deuen estar aquests camins, l'endemà d'una bona tempesta!.
Quan hem arribat a l'alçada de can Grau, hem pres la decisió de seguir per el GR5.
el Gerard reposant acuarius, amb can Grau al fons
el gr5, difícil de seguir en bicicleta
però a nosaltres no ens manca la moral
no recordo el nom d'aquest nucli
el camí, estret i envoltat de pins petits
després també travessem aquest camí més espaiós, aixó si, curt.
les vistes, esplèndides
portem un bon tros per el gr5
Aquest gran recorregut, va des de Sitges fins a Arenys de Mar, passant per Montserrat. Sempre que venim per aquí, a partir de can Grau seguim per el camí asfaltat que ens porta fins al Palau Novella, però ja feia temps que volia entrar per aquest camí a veure què tal.
Es un camí que per fer-lo en bicicleta, es molt complicat. Hi ha moltes pedres soltes, i moltes roques, que dificulten molt el pedaleig. De fet, al poc d'entrar ja hem posat el peu al terra, i només ens hi hem muntat en comptades ocasions.
Per acabar-ho d'adobar, uns excursionistes que ens hem trobat, que venien de Sitges, ens han dit que el camí era tot igual, que fins i tot, aquest tros encara era el millor.
No obstant, ja havíem entrat, així que hem continuat, a estones caminant i a estones muntats.
Finalment, aquest corriol ha sortit a un camí, molt ample i bonic. Allà ens hem trobat amb un motorista, que ens ha indicat per on hauríem de continuar.
hem tingut un bon dia de sol
allà al fons, la plana novella.
A partir d'aquest moment, ve un bon moment de forta baixada per un camí en molt bon estat, fins que al final, ens trobem amb un altre cruïlla de camins. Aquí ens hem equivocat, ja que hem seguit les indicacions del GR5. Han sigut uns quants quilòmetres complicats, de forta pujada i arrossegant les bicis, esquivant pedres i roques bastant grans. Dic que ens hem equivocat, perquè quan hem arribat a la cruïlla, hauríem d'haver seguit recte, en lloc d'agafar el GR5, que es el que ha fet la moto. Vull dir que lo millor hagués sigut seguir per on ha anat la moto.
En fi, en tot cas, tot i la dificultat que ens ha suposat aquesta part de la travessa d'avui, amb una pujada molt difícil, on era impossible pedalar, ens ha agradat molt fer-la. Ja sabem que en un altre ocasió, seguirem recte i ja està, però les dificultats d'avui en cap cas han tacat una sortida esplèndida, amb uns grans paisatges. A més, hem passat per un lloc desconegut per nosaltres. De fet, diria que de vegades, es necessari entrar en nous camins, fer de boy scuots, explorar el terreny per trobar sempre nous camins.
El final d'aquest camí dona a la cruïlla de camins del coll de la Fita, sortint ja del Parc natural del Garraf, que es on arribem quan venim del Palau Novella, després de la darrera forta pujada que porta fins al casal dels caçadors. Al final, fins i tot ens hem posat contents de no haver agafat finalment aquesta pujada.
Després ja, tot fàcil fins a l'estació de tren de Sitges. Hem tret una T-10 i hem agafat el tren tot seguit d'arribar a l'andana, no l'hem esperat res, al contrari, ha sigut el tren qui ens ha esperat a nosaltres, perquè quan ja estava aturat a l'estació, nosaltres encara estàvem marcant el bitllet.
Des d'Olesa de Bonesvalls, fins a Sitges, seguint el GR5, hi ha 18 quilòmetres, segons he llegit a la web de feec.
Finalment, potser el tros més fotut (no per el desnivell, sinó per el cansament acumulat), el trajecte des de l'estació de Gavà fins a casa, perquè ja estàvem molt cansats i aquests darrers sis quilòmetres es fan molt costeruts.
Avui en total hem fet 49 quilòmetres, i hem estat pedalant 4 hores i 4 minuts.
Destacar també que el Gerard, que es un geni de la informàtica i de treure el màxim de profit als nous telèfons mòbils, en el meu HTC ha sabut trobar el programa de marcar els tracks d'aquesta sortida. El mòbil, ens ha tret totes les dades de distància recorreguda, temps emprat en moviment, temps total, alçada màxima, i una doble gràfica, de velocitat i desnivell, que m'ajuda molt a treure les estadístiques de la sortida. Ara, quan pengi la aquesta sortida al meu bloc, posaré els tracks, de manera que algú la podrà seguir, si la troba.
