SORTIDES EN BTT

17-06-12

I  ETAPA CAMÍ CATALÀ DE ST. JAUME.

Llançà – Vilajuïga

També dins la secció BTT-UME, hem organitzat aquesta sortida que tenia ganes de repetir, ja que realment em va agradar molt l'any passat quan vaig anar-hi a fer-la, i ja imaginava que agradaria a la gent que portés.

També l'hem pensat, juntament amb la Ònia, perquè es bo organitzar sortides en etapes, que la gent l'agafi des del començament i, d'aquesta manera, es veuen “obligats” a anar seguint, per no perdre's cap. I també, perquè hi ha molta gent que li crida fer el Camí de Sant Jaume, i ves a saber, avui comencem a Llançà i farem 30 qms fins a Vilajuïga, però, on estarà el final? I si ens anem animant, i anem seguint, Camí de St. Jaume amunt? Potser ens trobem a Santiago de Compostela dins d'un temps!!.

Al final hem sigut una penya de 16, comptant també amb la darrera incorporació, una dona que es diu Ester, que jo no savia que venia.

En concret, hem començat l'etapa d'avui: la Ònia, el David, la Consol, el Toni, el Cèsar, la Elisabet, la seva amiga, el Jordi Padreny, la Sònia, el José, el Paco, la Carme, el Gerard, el Fran i jo mateix, com a grup previst, i després, suposo que a Sants o a El Clot, l'esmentada Ester, després perduda.

Va ser poc després de començar la pedalada, sortint de l'estació del tren de Llançà, quan anava davant, guiant el grup, que em van cridar per demanar-me que ens aturéssim a esperar-la, que s'havia anat a la benzinera a inflar les rodes. Ens vam esperar en un lloc no massa segur, a la mateixa carretera, mentre el Josep es va oferir a anar-la a buscar perquè s'incorporés al grup, però als pocs minuts va tornar dient que no havia trobat a ningú. Així que, lògicament, la seguretat i el dret del grup va prevaler en mi al decidir, immediatament, que prosseguíem la sortida, sense ella. Un no pot anar-se'n per la cara a inflar, o al que sigui, sense avisar, mentre 15 persones estem esperant en un revol de la carretera, sense saber ven be el què.

Aquest número elevat de participants, tot un orgull per la Ònia i per mi, es deu principalment perquè es van incorporar 4-5 ciclistes provinents de l'equip de VADEBICI, liderats per el Jordi. Son els que vaig acompanyar a la travessa de Cardedeu – Vilassar, convidat per en Toni. Al tornar, vaig invitar al Jordi a participar, i ell, al seu temps, ha portat uns quants amics, cosa que em sembla molt be, lògicament. En aquest mon excursionista, encara que en el nostre cas sigui amb les bicis, tothom és benvingut, com jo mateix em vaig sentir al grup VADEBICI, com també és norma general a la UME, mentre respectem, lògicament, les normes del grup organitzador. Només vaig haver de fer un suggeriment un pèl expeditiu, quan, estant a l'estació a punt de sortir, uns quants, provinents principalment d'aquest grup, es va entaular al bar de l'estació, que vaig haver d'anar a recordar-lis que només disposàvem de deu minuts, que ja havien passat i que ens posàvem en marxa ja. Prèviament, a través del facebook, vaig avisar que qui volgués esmorzar, ho fes al tren, que no tindríem temps d'entaular-nos. Aquesta decisió ferma, no era com a conseqüència de demostrar lideratge, sinó que obeïa a la necessitat de començar la ruta el més aviat possible, perquè sabia, perquè coneixia la ruta, que després de El Port de la Selva, ens esperava una pujada dura i llarga, i que l'encararíem a partir de les 12,00 h, per tant, amb tot el sol i calor a l'esquena, i no era pla retardar-ho encara més.

També em va suposar una gran alegria trobar-me amb en David, el pare de la Ònia, una gran persona amb qui em trobo molt a gust i amb qui m'agradaria coincidir més. Llàstima que potser no s'esperava la dificultat d'aquesta sortida, i abans d'encarar la pujada al Monestir, va decidir tornar enrere, el que vaig sentir profundament, però que clar, si no es veu en forces de pujar, entenc perfectament que finalment torni, perquè aquí venim a gaudir d'una bona sortida on finalment diguem que ens ho hem passat d'allò més be, i no a patir exageradament.

Així que després de decidir continuar la travessa, després de la desaparició de l'Ester, de seguida vam anar a trobar el famós (famós per esmentar-lo tants cops als meus escrits), Camí de Ronda. Famós també, i sobretot, per la seva bellesa captivadora, que em te fascinat. Fins i tot m'agradaria fer-la caminant, amb l'Elvira.

Aquest camí de ronda el vam agafar baixant unes quantes escales, el que significa que ja veus a tothom penjant-se les bicis a l'esquena, o arrossegant-les pels esglaons i per la sorra una estona. Tot i aquesta primera dificultat, aviat vam encarar-lo definitivament, pedalant per el costat mateix de la costa, travessant unes cales espectaculars i passant per el costat del far de El Port, ja a les portes mateix de la pujada al Monestir.

Fou en aquella cruïlla, on en David va decidir no pujar i tornar cap a Llançà.

Ara ens esperaven 8 qms de fort desnivell, ja que en aquesta distància vam passar dels 0 metres, als 520, o el que és el mateix, una pujada al 7%, i eren les 11,45 del mati. La hora, correcte, encara que enfilant el migdia. Vaig anar pujant tranquil·lament i sort vaig tenir que l'aigua que havia congelat a casa el dia anterior, encara estava fresqueta, sense gel, però que tot i així, em va anar d'allò més ve per encarar aquests quilòmetres de pujada. Això si, és una pujada espectacular, on et falten ulls i et manca espai al cervell, per poder admirar i processar al mateix temps tanta bellesa, el contrast entre aquestes muntanyes i la costa brava.

Quan vaig arribar dalt, a la Font dels Monjos, d'on brolla un aigua fresquíssima, on vaig aprofitar per remullar-me be el cap, uns quants ja feia llarga estona que esperaven, com és preceptiu, com la Ònia, en Fran, etc. Vaig arribar més o menys sobre la meitat del grup i fins i tot encara vaig tenir forces de fer un tros enrere, per anar a buscar als companys més endarrerits, juntament amb la Ònia i d'altres companys, que vam agafar aigua fresca per portar-la als companys que potser pujaven sense aigua.

Sobre les 14,45 h, després d'un merescut descans i de segellar algunes credencials, i després també de parlar amb el Centre Cívic de Vilajuïga, on teníem previst dinar, vam iniciar la baixada, per la carretera, fins aquest poble. Donada la hora, vam passar de llarg la visita, molt recomanable, de l'ermita de Sta. Elena, però es feia tard, i com es lògic, dins el cap tenia com a finalitat principal el tren de les 16,19 h, així que sense aturar-nos vam encarar la baixada, relaxada, esplèndida, perquè la carretera no és massa perillosa, en el sentit que portava molt poc trànsit, i ens va permetre anar tirant directament cap el poble, agafant, en algun moment velocitats que superaven els 50 qms/hora.

Quan vam arribar a Vilajuïga, la Elisabet va tenir la excel·lent idea de demanar-li a l'Eric, un nano del poble de no més de 12 anys, que estava per allà amb la seva bici, si ens podria acompanyar fins a l'estació del tren, per d'aquesta manera, saber prèviament on estava situada i que després, no tinguéssim que anar preguntant als veïns mig perduts.

Tal i com havíem quedat amb en Carles, del centre cívic, la taula ja estava preparada quan vàrem arribar. Uns quants van anar fins a la piscina municipal, com estava previst que podríem fer, però uns altres no, vam estimar-nos més quedar-nos i prendre, de seguida, una bona “clara” que ens refresqués de tanta calor i de tant de sol.

A l'hora prevista, tothom va estar a punt per dirigir-nos cap a l'estació i vam agafar puntualment el tren de tornada. Possiblement, si aquesta sortida te una pega, és el desplaçament, que es fa llarg (més de dues hores), encara que això segurament és el que va permetre a la Ònia, al Fran i d'altres, a dormir una estoneta als seus seients.

Quan el tren va arribar a l'estació del Passeig de Gràcia, vam baixar, per esperar a la mateixa andana el rodalies que ens portaria a Gavà (i a Sitges a la Elisabet i la seva amiga), evitant el fatigós trasllat que ens hagués suposat l'estació de Sants, de baixar del tren, pujar les escales fins la planta de dalt, anar a trobar l'accés a l'andana del nostre rodalies i tornar a baixar.

Ara, a esperar la següent etapa. La teníem prevista per el proper 15-07, però finalment la deixarem per setembre, perquè el 15 anem a buscar al Gerard a Montblanc.

En total, hem fet 30 qms i porto:

aquestes rodes           aquesta bici             aquesta cadena            aquests pinyons

604,00 qms              6557,00 qms              347,00 qms                   604,00 qms