26-06-2012
Avui
he anat a investigar la manera de fer la tercera etapa del camí
català de St. Jaume que estem fent a la UME-GAVÀ, i dic investigar, perquè al haver finalitzat a Vilajuïga a la primera etapa, sé que començaríem a aquest poble, però veig complicat veure fins on, perquè després
de Figueres, el tren es desvia força cap a la dreta, mentre que el
camí, diguem-ne que “original”, segueix més o menys recte cap
el sud, de manera que la següent estació de tren se'n va molt
avall, i no es pla de preparar una etapa de 70 qms.
Així
que em vaig posar a investigar al wikiloc quines rutes alternatives
podria trobar. I vaig trobar-ne una força interessant, i que em pot
servir per les dues properes etapes. El títol es: Figueres –
Girona, prou interessant com per esbrinar-la. Vaig decidir que el
seguiria, fent en aquesta etapa el tram Figueres-Camallera, encara
que finalment, m'he quedat una estació abans.
El
tren ha sortit de l'estació de Sants a les 07,16. Per tant, això
m'ha obligat a agafar el rodalies de les 06,29 de Viladecans. De fet,
lo ideal era agafar el tren de les 06,16, sobretot per arribar abans
i no replegar les hores centrals de sol del mati, però això
representava aixecar-me a les 04,00, massa per mi. I tampoc crec que
agradi molt a la gent fer-la agafar el tren a aquestes hores. Així
que com és preceptiu, he fet el que farem quan anem tots.
El
que passa és que en lloc d'anar a Vilajuïga, que és on vam acabar
l'altre dia, m'he volgut estalviar el tros fins a Figueres, que no te
res d'especial i em faria perdre al menys una hora de temps, i he
baixat a Figueres directament. Després, seguint aquesta ruta, he fet
40 qms, o sigui que ho parlaré amb la Ònia i possiblement quan
vinguem, farem el mateix estalvi.
Abans
de començar la ruta, m'he volgut donar un tomb per el centre de
Figueres i passejar per la zona del Teatre-Museu Dalí, ple de
turistes ja a aquella hora.
La
ruta agafa en direcció Oest, com si anéssim cap a Roses i
Empuriabrava, seguint una petita carretereta que passa primer per un
centre comercial i que després arriba a un poble que es diu
Vilatenim. Aquí agafa un agradable camí de terra, que va per la
marga dreta d'un barranc, on s'agraeix considerablement l'ombra dels
seus arbres.
Per
aquí anem tirant, fins arribar a Vilanova de la Muga, un poble al
que no entrem, però que ens permet travessar el riu Muga per el seu
pont. Tornem a circular per camins agradables i cada vegada més, ja
que ens anem acostant als Aiguamolls de l'Empordà. Abans, però, el
camí ens porta a la mateixa vora del riu, a un lloc esplèndid per
fer una petita aturada i perquè no, un bon bany qui vulgui.
Després,
travessem el riu a través d'una passarel·la de fusta, tot molt
rústic, fins que entrem als Aiguamolls de l'Empordà, un lloc ideal
també per descansar una estona a la ombra dels seus grandíssims
arbres.
Seguidament,
cada vegada amb més calor, he continuat la marxa, i m'ha passat una
cosa molt curiosa, i és que el gps m'ha portat literalment per el
mig d'un camp. Sort que estava segat i sense perill de rebre crits
per part de cap pagès, però que si venim per aquí, miraré el mapa
per passar per un altre lloc.
És
el que passa amb les rutes penjades al wikiloc, que s'ha de vigilar,
perquè encara que qui la pengi, digui que l'ha fet en btt, mai podem
estar-ne totalment segurs. Per exemple, avui, en aquest tros, com en
un altre que després explicaré, no se perquè està gravat per
aquí, si durant un bon tros no hi ha cap camí.
Ara
estem pedalant molt a la vora de St. Pere Pescador. Després del tros
sense camí, he arribat a un poble molt petit que es diu Vilamacolum,
on m'he pres dos acuarius al bar del poble i m'he comprat una ampolla
d'aigua molt freda, per substituir la que portava als bidons, ja
calenta.
Ja
refrescat, he continuat amb la ruta, sota un sol de justícia. I és
quan m'he trobat amb la segona sorpresa. El gps m'ha portat fins un
punt en que havia de travessar un riu, però no he vist cap pont, ni
passarel·la, ni res per on podés passar. A més, el riu es veia
consistent, res d'una riera sense importància.No se si el que l'ha
gravat, l'ha traspassat carregant la bici a l'esquena, perquè
realment no hi havia cap manera de fer-ho.
En
fi, aleshores he seguit per la carretera, i anava be, perquè segons
veia al gps, el camí seguia paral·lel al meu, això si, a l'altre
banda del riu.
I
ja de seguida he arribat a un poble que es diu St. Miquel de Fluvià
i al veure que tenia estació de tren, aquí que m'he quedat.
Algunes
conclusions;
1/
amb aquesta calor, no podem pensar en fer sortides massa més
llargues. 35-40 qms com a tope, això si no hi ha pujades importants.
2/
val la pena matinar i s'ha de portar molta aigua.
3/
no podem posar-nos a seguir una ruta, al menys anant molta gent,
sense haver conegut abans el camí. Els dos exemples d'avui en son
una mostra. Si vaig sol val, per això vinc, per esbrinar.
Per
tant, si quan vinguem comencem a Figueres, fer el final a St. Miquel
és una bona decisió. Si comencem a Vilajuïga, ens ho hem de
pensar, perquè seran 12 qms més, això si, plans.
Avui
n'he fet 41, així que porto:
aquestes
rodes aquesta bici aquesta cadena aquests pinyons
645,00
qms 6598,00 qms 388,00 qms 645,00 qms
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada