28-10-12, III ETAPA CAMÍ CATALÀ ST JAUME EN BICI

28-10-12

FIGUERES - ST. MIQUEL DE FLUVIÀ

 

Avui a la UME-GAVÀ hem fet la III etapa del camí català de St. Jaume en bici. Hem fet el tram Figueres-St. Miquel de Fluvià, i si una cosa cal destacar per sobre de totes, ha sigut el fort vent que ens ha bufat durant tot el dia. Les previsions meteorològiques marcaven força 9-11 i no se si s'han confirmat o s'han superat, però el vent i sobretot, les ràfegues, han sigut molt fortes.

Aquest ha sigut el principal problema, però al menys hem evitat les fortes pluges que hem tingut durant tota la setmana.

Els cinc valents/es que finalment hem participat en aquesta sortida, hem sigut la Susanna, l'Anna, el Toni, el Cèsar i jo. A les 08,46 del mati agafàvem el tren regional que duu a Cèrvere, i a les 11,01 h arribàvem a Figueres. I sort hem tingut d'uns anglesos que també baixaven en aquesta ciutat (anaven al museu Dalí) i també que el tren s'ha estat alguns minuts aturat, perquè una mica més i ens anem un altre cop a Llançà!! es el que passa quan estàs be, amb els teus amics, xerrant, que ni t'adones que has arribat a la teva destinació!! depresa i corrents agafa els trastos i les bicis i baixa cagant llets del tren.

De seguida que ens hem posat en marxa, després de la foto de rigor que, per cert, ens ha fet un “guiri”, hem notat efusivament l'acompanyant que tindríem durant tot el dia, la típica tramuntana, tant empordanesa com el propi museu Dalí.

El tros de camí que porta fins a Castelló d'Empúries, com ja preveia per les recents pluges, estava ple de tolls d'aigua, això si, potser menys del que em pensava, després d'haver-hi passat a principis de setmana. Per altre banda, el que sí ens hem trobat han sigut un parell d'arbres caiguts al mig del camí. Sort hem tingut de poder esquivar-los i seguir endavant. De seguida m'he recordat de quan fa un parell d'anys, que amb el Gerard també vam haver d'esquivar-ne uns quants, després d'unes fortes ventades que vam patir al Baix Llobregat.

També m'ha cridat l'atenció, que moments abans d'arribar a la passarel·la de fusta que creua el riu Muga, m'he trobat amb la mateixa dona i el mateix gos, que vaig veure quan vaig venir per aquí el passat mes de Juny.

Travessar aquest pont és molt divertit i una mica aventurer de travessar-lo en bici, avançant sobre aquelles planxes de fusta. I potser més avui, que amb el fort vent que feia, tenia aquell punt relativament perillós que ens feia moure, fent aquelles ziga-zagues típiques, d'avançar anant de banda a banda.

Poc després hem arribat a El Cortalet, que es el centre neuràlgic del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. No m'ha agradat el "tufo" comercial d'aquest lloc, es com una mena de botigueta, on ho venen pràcticament tot. És, entrar-hi i trobar-te en tot un munt d'etiquetes que senyalen els preus de tot allò que veus, mapes, fulls de rutes, llibres, records, etc. D'acord que els grans planells, o els llibres, tinguin un preu, però que un petit mapa de la zona, una mínima fulla per poder localitzar quatre punts bàsics del parc, valgui 30 cèntims d'euro, sincerament, crec que és abusar. M'ha dit la Mireia, que és la que atent als visitants, que els han posat a la venda fa justament dues setmanes, i que ho fan per evitar l'exageració en la demanda de publicitat dels visitants, que comencen a demanar mapes  i fulls publicitaris diversos. Mira, això no passa al Parc natural de l'Ebre, on també hi ha una oficina com aquesta, també venen mapes, però regalen tot un munt de fulls i petits mapes de la zona. En fi, suposo que finalment, tot respon a les retallades a les quals ens estem acostumant tots i que serveixen també per tot, retallant també allà on no cal.

Això si, la Mireia ha sigut molt amable i ens ha segellat les nostres credencials que testifiquen el nostre pas per aquest Parc. Encara no ho sabem, però ves a saber si aquestes credencials ens portaran, algun dia, a Santiago.

També hem parlat amb la Mireia sobre la prohibició que han decretat que per la zona del gr92 que passa per el parc, no permeten el pas de bicicletes, un altre mida que, al meu entendre, és abusiva, perquè les bicicletes normalment no fem malbé els llocs per on passem. M'ho ha argumentat tot explicant-nos que el problema és dels guiris dels càmpings i hotels de la zona, que lloguen bicis i de vegades es produeixen atropellaments (?). en fi, jo crec que en el fons, els responsables d'aquest parc es poden pensar que el parc és seu.

Després de totes aquestes argumentacions trivials, perquè tampoc porten en lloc, hem continuat la nostra ruta, sempre acompanyats dels forts vents, els quals, a mida que passaven les hores, es feien més emprenyadors. Hem agafat un parell de quilòmetres la carretera que porta a St. Pere Pescador i passat el punt quilomètric 11, hem agafat uns camins rurals, que ens han portat, després d'algunes voltes, però que sempre ens han permès evitar els cotxes, arribar a un poble que es diu Vilamacolum, un nom que em sona més dins d'un context d'un llibre d'Astèrix, que de la vida real. Es com si estiguéssim als temps dels romans, no? Durant la travessa d'aquests camins, ha sigut quan més fort ha bufat el vent. Potser el més clar exemple ha sigut quan el camí ens ha portat a pujar lleugerament per superar l'autopista que, a la baixada, de tant fort que bufava el vent de cara, no avançàvem, si no era perquè li donàvem als pedals. O com quan travessant justament per aquests camps, totalment en pla, ens costava la tira avançar pràcticament aturats.

En aquest poble hem arribat a les 14,00 h, o sigui que be per agafar el tren de tornada de les 15,07, per tant, hem decidit que dinaríem a St. Miquel, per procurar arribar a temps d'agafar-lo i no haver d'esperar al següent, que passaria a les 16,30 h.

Finalment, tot aquest embolic de camins ens ha portat un altre cop a la carretera (la mateixa que vaig agafar dimarts passat), i en 2,5 qms ens ha portat a St. Miquel de Fluvià, la nostra destinació d'avui. O sigui que després de tot, a partir de El Cortalet, en lloc de fer 14 qms per la carretera, n'hem fet uns 5.

Com que només ens faltaven 30 minuts per l'arribada del tren, hem decidit esperar-nos i dinar al tren. Hem tingut sort, perquè quan l'hem agafat i hem dinat, hi havia molt poca gent, perquè poc després, a Girona, ha pujat la marabunta de gent, i ens hagués sigut impossible dinar amb tota aquella gentada.

Sobre les 17,30 hem arribat a Barcelona, i com sempre, baixem a l'estació del Passeig de Gràcia per, sense haver de canviar d'andana, esperar el nostre rodalies que ens portaria a Gavà.

En total avui hem fet 38 qms.

Propera IV ETAPA, el dia 13-01-2013.

13-10-12, TORTOSA - CIM DEL CARO - TORTOSA

13-10-2012

CIM DEL CARO. 1447 mts sobre el nivell del mar

Com aquell que res, en un moment em vaig muntar aquesta sortida, que és anar fins a Tortosa en tren, i pujar al CARO, el cim més alt de Tarragona. En la terminologia ciclista, li diuen el Tourmalet català, un gran port de muntanya.

Vaig posar l'avís al grup ciclista que hem muntat a la UME, i es va apuntar el meu amic Cèsar.

Com a l'aplec de St. Miquel, teníem certa por que ens agafés pluja, perquè portava uns dies plovent. I especialment en aquesta sortida. No tenia molt clar com m'hauria de preparar en quant a vestimenta, perquè allà dalt podria fer fred, o haver-hi boira, etc.

La qüestió doncs és que vaig preparar-me una motxilla super plena, amb roba de recanvi per si plovia o tenia fred. I clar, com sempre em passa, quan vaig massa carregat, pateixo més del compte.

Jo agafava el rodalies a Gavà a les 07,51 h i en Cèsar a Castelldefels, a les 07,55 h, arribant a Vilanova a les 08,15. per si un cas, a Gavà vaig treure ja els dos bitllets de tren cap a Tortosa, per evitar justament presses d'última hora per treure els bitllets, en el cas que el tren, per el que fos, anés en retard.

A l'hora prevista vam agafar el nostre tren, buscant el vagó específic per transportar bicicletes. Vam arribar puntuals a Tortosa, i després d'un cafè ens vam posar en marxa cap el Cim del Caro, quan marcaven les 10,30 del mati.

  

Vam travessar la ciutat i ens vam dirigir cap a Roquetes, on també convergeix la via verda del Baix Ebre. Poc després, ja vam agafar la desviació cap a el Caro. De seguida vaig haver de fer un canvi. Vaig posar la motxilla al porta equipatges, donant-li descans a l'esquena, perquè del pes, ja em feien mal les lumbars. Sort que portava un pop per subjectar be la motxilla i anar segur, perquè clar, aquí del que es tracta és d'evitar que les cintes i corretges de la motxilla es puguin enredar als radis de les rodes de la bici. També vaig aprofitar el moment per treure'm la parca, perquè començava a suar per tot arreu. Del pes que portava, massa, com sempre, pensava en buscar algun amagatall i deixar coses.. en fi, que no n'aprendré mai!!

Aquí ja, en pujada, vaig començar a patir, mantenint un ritme bastant lent, que més o menys em permetia anar avançant, encara que poc a poc. Abans d'arribar a la Font dels Caragols, potser em vaig aturar 3-4 vegades a prendre aire i descansar, perquè el desnivell cada vegada era més pronunciat.

Davant d'aquesta Font, hi ha el monument a la Cabra Salvatge, situat d'alt d'un estirat i força estret turonet. Com deurien posar aquest monument en aquest lloc?

A partir d'aquí, enfrontem un seguit de corbes de ferradura, molt tancades i amb molt desnivell, que ens obliga a avançar molt lentament i també a descansar de tant en tant.

Quan portem 1012 metres d'alçada, arribem a Lo Portell, un mirador des d'on es poden observar les corbes tancades que feia poc havíem assolit, a banda de gaudir d'unes vistes fantàstiques de la zona de Tortosa. En aquest mirador, vaig posar-me de nou la peça d'abric, perquè ja a aquella alçada, començava a tenir fred, i clar, ja preveia que quan arribéssim dalt de tot, el fred seria més pronunciat.

Des de Lo Portell, manquen 5,5 qms per arribar al cim. Sembla poc, però aquests següents 500 metres d'alçada que faltaven, van ser molt durs. Poc després de Lo Portell, vam arribar a la desviació que puja al cim i a les antenes. Si seguíssim un parell de qms després d'aquesta desviació, arribaríem a un restaurant i també al refugi de El Caro.

La pujada cap el cim va ser també molt difícil, però la moral la teníem guanyada. Vam dir: falten 3,8 qms, per tant, si anéssim caminant, trigaríem una hora, així que per molt poc a poc que anem, en màxim una hora arribem. I així, poc a poc i descansant de tant en tant, a les 15,00 h en punt vam arribar dalt del cim, una proesa, perquè mai, en bicicleta, havia fet tant desnivell en un sol dia. 

 

Aquesta pujada te molt de mèrit, perquè durant molts quilòmetres, anem per sobre del 10% de desnivell, arribant a pics del 14% i del 15%, per tant, aquesta pujada podem dir que ens hem col·locat a la xampions del ciclisme. Per pujar, vam estar 4,30 hores en total, de les quals 3,21 h pedalant.

Dalt de tot i amb molta alegria, vam trucar a casa, vam fer-nos algunes fotos i vam emprendre de seguida la tornada, perquè feia bastant fred i teníem gana. Havíem de buscar algun lloc on menjar una mica.

La baixada no va està exempta de riscos; aquesta pista semi asfaltada és molt estreta i costeruda. La bicicleta es deixa anar molt i en tot moment has d'estar molt amatent dels frens i també dels cotxes que venen, que ocupen el 80% de l'asfalt, mentre tu baixes per la zona del barranc. També, al baixar en zona d'ombra, ja que el sol estava a l'altre banda d'aquesta serralada, vam passar força fred. Jo mateix, a la Font, em vaig posar el polar sota la parca, perquè tenia fred.

A la mateixa Font del Caragol ens vam aturar per menjar una mica. Tant el Cèsar com jo, teníem gana, però ens entrava poc, cosa que m'acostuma a passar, quan faig un esforç molt gran, tinc gana, però només m'entren líquids. Tot i això, vam menjar forçant una mica l'estómac, per reposar el desgast de les 4000 calories que vam deixar-nos en la pujada, segons un aparell que portava en Cèsar.

La baixada a Tortosa ens portà una hora i mitja i al bar de l'estació de tren ens vam prendre un refresc i unes pastes.
En total, avui hem fet 50 qms

30-09-12, L'APLEC DE SANT MIQUEL.

30-09-12

APLEC DE ST. MIQUEL

CASTELL D'ERAMPRUNYÀ

des de fa un parell de dies, està plovent amb força sobre el Baix Llobregat, així que quan m'he aixecat avui, el primer que he fet ha sigut comprovar el temps. Està ennuvolat però no plou. De fet, tant de bo s'aguanti així, núvol però sense ploure, perquè es pedaleja millor per la muntanya.

Plovent no em feia massa gràcia anar-hi, però m'havia compromès amb el Josep Maria que hi aniria encara que plogués, com ells.

A les 07,45 ja estava a Gavà, al punt d'on sortíem cap el Castell d'Eramprunyà. Del nostre equip han vingut la Ònia, el Fernan, el Toni i jo.

Mentre esperàvem l'hora de sortida, en Nèstor ens ha portat els tríptics que ha preparat, seguint una mica un escrit que vaig fer fa uns dies, justament en ocasió de l'aplec d'avui, per donar-lo a la gent que s'apuntés a venir amb nosaltres en bici. Es tracta de fer créixer la secció, no per la banalitat de ser molts, sinó perquè amb més gent a l'equip organitzatiu, podrem fer més coses i preparar-nos millor.

Sobre les 08,15 hem començat la pedalada. De seguida, el Toni i jo ens hem quedat enrere, perquè només sortir de Gavà ja enfilem cap a Can Bori, atacant un bon desnivell ja d'entrada. Com he dit altres vegades, jo soc home de llarg recorregut, necessito el meu temps...

Això si, la pluja d'aquests dies, a banda d'omplir de tolls els camins, ha aportat aquella olor a bosc de tardor, aquell bosc fresc i olorós, que tant m'agrada.

Anant tirant, com sempre, hem arribat al qm 6 de la carretera de Begues, la qual hem agafat per anar fins a la benzinera de La Rectoria. Com deia a les sortides d'observació, per anar al Castell agafaríem un camí que surt després de la benzinera, i no un altre que surt recte des de la carretera, enfilant una forta pendent i a més, amb un evident perill que algun cotxe ens donés algun esglai, perquè aquesta desviació està justament davant d'una corba de ferradura molt tancada i la visibilitat és nul·la.

En aquest camí alternatiu, molt bonic per cert, perquè passem per entre mig d'un bosc de pins i després per un camp de vinya, hem coincidit amb una dona de St. Climent, que l'hem afegit al grup. I així, xino-xano, amb algun tram costerut, hem arribat fins el Castell d'Eramprunyà, on ja a aquella hora, sobre les 10,30, hi havia força gent. Com és preceptiu, només d'arribar ens hem pres una bona tassa de xocolata desfeta, amb algun melindro. Mentre, un munt de gent ha participat en una missa als peus de l'antiga ermita de St. Miquel.

En aquest aplec, organitzat per unes quantes entitats de Gavà, preparant moltes activitats, per la canalla i per la gent gran, i passen un dia força agradable.

Nosaltres, en canvi, després de complir amb el nostre compromís d'anar-hi, i després de saludar un munt de gent, hem optat per fer mitja volta i tornar cap a casa.

De tornada, el Toni i jo ens hem aturat al “camp de tir”, un lloc des d'on es pot observar una immillorable vista del Baix Llobregat i les muntanyes que envolten St. Climent. Aquí hem estat xerrant una estona amb en Josep Maria Comas, qui ens ha estat explicant que per aquella zona, no feia molt havien descobert un safareig antic, el qual estaven desbrossant i preparant perquè es pugui visitar.

De la mateixa manera, el Castell d'Eramprunyà no està obert al públic, perquè l'estant recuperant i organitzant visites guiades per tothom que estigui interessat en conèixer els seus orígens. Sempre m'han impressionat d'aquest castell, unes tombes excavades a la roca, amb forma humana, una de les quals pertany a un nen.

Després ja hem tornat cap a casa, baixant per el mateix camí de pujada. A Gavà, jo m'he desviat cap a St. Climent, i el Toni cap a Castelldefels.

Avui hem fet 33 qms.