28-10-12, III ETAPA CAMÍ CATALÀ ST JAUME EN BICI

28-10-12

FIGUERES - ST. MIQUEL DE FLUVIÀ

 

Avui a la UME-GAVÀ hem fet la III etapa del camí català de St. Jaume en bici. Hem fet el tram Figueres-St. Miquel de Fluvià, i si una cosa cal destacar per sobre de totes, ha sigut el fort vent que ens ha bufat durant tot el dia. Les previsions meteorològiques marcaven força 9-11 i no se si s'han confirmat o s'han superat, però el vent i sobretot, les ràfegues, han sigut molt fortes.

Aquest ha sigut el principal problema, però al menys hem evitat les fortes pluges que hem tingut durant tota la setmana.

Els cinc valents/es que finalment hem participat en aquesta sortida, hem sigut la Susanna, l'Anna, el Toni, el Cèsar i jo. A les 08,46 del mati agafàvem el tren regional que duu a Cèrvere, i a les 11,01 h arribàvem a Figueres. I sort hem tingut d'uns anglesos que també baixaven en aquesta ciutat (anaven al museu Dalí) i també que el tren s'ha estat alguns minuts aturat, perquè una mica més i ens anem un altre cop a Llançà!! es el que passa quan estàs be, amb els teus amics, xerrant, que ni t'adones que has arribat a la teva destinació!! depresa i corrents agafa els trastos i les bicis i baixa cagant llets del tren.

De seguida que ens hem posat en marxa, després de la foto de rigor que, per cert, ens ha fet un “guiri”, hem notat efusivament l'acompanyant que tindríem durant tot el dia, la típica tramuntana, tant empordanesa com el propi museu Dalí.

El tros de camí que porta fins a Castelló d'Empúries, com ja preveia per les recents pluges, estava ple de tolls d'aigua, això si, potser menys del que em pensava, després d'haver-hi passat a principis de setmana. Per altre banda, el que sí ens hem trobat han sigut un parell d'arbres caiguts al mig del camí. Sort hem tingut de poder esquivar-los i seguir endavant. De seguida m'he recordat de quan fa un parell d'anys, que amb el Gerard també vam haver d'esquivar-ne uns quants, després d'unes fortes ventades que vam patir al Baix Llobregat.

També m'ha cridat l'atenció, que moments abans d'arribar a la passarel·la de fusta que creua el riu Muga, m'he trobat amb la mateixa dona i el mateix gos, que vaig veure quan vaig venir per aquí el passat mes de Juny.

Travessar aquest pont és molt divertit i una mica aventurer de travessar-lo en bici, avançant sobre aquelles planxes de fusta. I potser més avui, que amb el fort vent que feia, tenia aquell punt relativament perillós que ens feia moure, fent aquelles ziga-zagues típiques, d'avançar anant de banda a banda.

Poc després hem arribat a El Cortalet, que es el centre neuràlgic del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. No m'ha agradat el "tufo" comercial d'aquest lloc, es com una mena de botigueta, on ho venen pràcticament tot. És, entrar-hi i trobar-te en tot un munt d'etiquetes que senyalen els preus de tot allò que veus, mapes, fulls de rutes, llibres, records, etc. D'acord que els grans planells, o els llibres, tinguin un preu, però que un petit mapa de la zona, una mínima fulla per poder localitzar quatre punts bàsics del parc, valgui 30 cèntims d'euro, sincerament, crec que és abusar. M'ha dit la Mireia, que és la que atent als visitants, que els han posat a la venda fa justament dues setmanes, i que ho fan per evitar l'exageració en la demanda de publicitat dels visitants, que comencen a demanar mapes  i fulls publicitaris diversos. Mira, això no passa al Parc natural de l'Ebre, on també hi ha una oficina com aquesta, també venen mapes, però regalen tot un munt de fulls i petits mapes de la zona. En fi, suposo que finalment, tot respon a les retallades a les quals ens estem acostumant tots i que serveixen també per tot, retallant també allà on no cal.

Això si, la Mireia ha sigut molt amable i ens ha segellat les nostres credencials que testifiquen el nostre pas per aquest Parc. Encara no ho sabem, però ves a saber si aquestes credencials ens portaran, algun dia, a Santiago.

També hem parlat amb la Mireia sobre la prohibició que han decretat que per la zona del gr92 que passa per el parc, no permeten el pas de bicicletes, un altre mida que, al meu entendre, és abusiva, perquè les bicicletes normalment no fem malbé els llocs per on passem. M'ho ha argumentat tot explicant-nos que el problema és dels guiris dels càmpings i hotels de la zona, que lloguen bicis i de vegades es produeixen atropellaments (?). en fi, jo crec que en el fons, els responsables d'aquest parc es poden pensar que el parc és seu.

Després de totes aquestes argumentacions trivials, perquè tampoc porten en lloc, hem continuat la nostra ruta, sempre acompanyats dels forts vents, els quals, a mida que passaven les hores, es feien més emprenyadors. Hem agafat un parell de quilòmetres la carretera que porta a St. Pere Pescador i passat el punt quilomètric 11, hem agafat uns camins rurals, que ens han portat, després d'algunes voltes, però que sempre ens han permès evitar els cotxes, arribar a un poble que es diu Vilamacolum, un nom que em sona més dins d'un context d'un llibre d'Astèrix, que de la vida real. Es com si estiguéssim als temps dels romans, no? Durant la travessa d'aquests camins, ha sigut quan més fort ha bufat el vent. Potser el més clar exemple ha sigut quan el camí ens ha portat a pujar lleugerament per superar l'autopista que, a la baixada, de tant fort que bufava el vent de cara, no avançàvem, si no era perquè li donàvem als pedals. O com quan travessant justament per aquests camps, totalment en pla, ens costava la tira avançar pràcticament aturats.

En aquest poble hem arribat a les 14,00 h, o sigui que be per agafar el tren de tornada de les 15,07, per tant, hem decidit que dinaríem a St. Miquel, per procurar arribar a temps d'agafar-lo i no haver d'esperar al següent, que passaria a les 16,30 h.

Finalment, tot aquest embolic de camins ens ha portat un altre cop a la carretera (la mateixa que vaig agafar dimarts passat), i en 2,5 qms ens ha portat a St. Miquel de Fluvià, la nostra destinació d'avui. O sigui que després de tot, a partir de El Cortalet, en lloc de fer 14 qms per la carretera, n'hem fet uns 5.

Com que només ens faltaven 30 minuts per l'arribada del tren, hem decidit esperar-nos i dinar al tren. Hem tingut sort, perquè quan l'hem agafat i hem dinat, hi havia molt poca gent, perquè poc després, a Girona, ha pujat la marabunta de gent, i ens hagués sigut impossible dinar amb tota aquella gentada.

Sobre les 17,30 hem arribat a Barcelona, i com sempre, baixem a l'estació del Passeig de Gràcia per, sense haver de canviar d'andana, esperar el nostre rodalies que ens portaria a Gavà.

En total avui hem fet 38 qms.

Propera IV ETAPA, el dia 13-01-2013.