01-11-12, MATINAL CAP A SITGES

 01-11-12

després de tenir-ho tot preparat, de planificar amb els mapes la ruta i fins i tot d'emportar-me un tub de glucosa, preveent les dificultats de la sortida, avui no he tingut prou forces per pujar al RAT PENAT, que era el meu destí. De seguida que he començat la pujada, ja he notat que em costava molt més que d'altres vegades. He anat pujant i descansant de tant en tant, i pedalava molt lentament, procurant no cansar-me i anar avançant, però ha arribat un moment, quan portava dos quilòmetres de pujada i uns 200 metres d'altitud, que m'he estimat més donar la volta i tornar enrere.

 Poden ser diversos els motius que m'han impedit acabar el que ja he fet altres vegades; primer, penso si la combinació plat petit-pinyó gran de la bici de carretera, te menys desenvolupament que la mateix amb la bici de muntanya. I això ho dic, perquè les anteriors vegades que he pujat, amb la btt, m'he notat molt millor que avui; fins i tot, en algun moment puntual no molt empinat, he anat amb el plat del mig, cosa que avui hagués sigut impossible, tal i com estava pujant. També, perquè altres vegades també he notat aquesta dificultat no prevista, com per exemple tornant a casa, pujant per el casal, que durant les primeres vegades que hi passava amb la de carretera, ja notava aquesta dificultat no prevista.

Un segon motiu, també poden ser els pedals. Amb la de btt, quan he pujat per aquí, portava els pedals senzills, no automàtics, però també molt vàlids, perquè al ser totalment plans per les dues bandes, no importa el lloc on vagi a parar el peu quan arrenquis, perquè sempre es pla. En canvi, aquests pedals que porto ara, son especials, en el sentit que una banda son plans, però de l'altre son automàtics, per lo que quan vaig a posar el peu per avançar, si el poso sobre la banda automàtica, és dificultosa, perquè noto com un bony (el lloc on s'enganxa la bota al pedal) que em molesta, i aleshores estic uns moments intentant donar-li la volta, perquè es posi l'altre banda. Això se que em treu eficàcia i em despista, perquè estic pendent d'aquella operació, en lloc de centrar-me, només, amb la pedalada.

També, avui notava que tenia massa calor. Al poc de començar la pujada, m'he aturat per treure'm la bufanda del coll, perquè m'agobiava. I en darrer terme, potser també em perjudica estar pendent de la càmera, filmar, aturar la filmació, tancar la màquina, que representen uns 8 segons de mantenir polsat botó de tancament, temps que significa deixar anar el manillar i conduir amb una ma, etc, es a dir, altre motiu de descentralització del que estic fent. En fi, no intento buscar excuses, sinó motius per no haver pogut seguir cap a munt.

Així que he donat la volta i cap abaix, on he decidit agafar la carretera de les costes del Garraf i anar cap a Sitges. Aquest tros també te dificultat, perquè son un continuu de pujades i baixades, però clar, sense res a veure amb l'altre. Justament, el proper dia 11-11-12 participaré a la pedalada ecológica que organitza la federació catalana de ciclisme,que surt des del NOU CAMP i va cap a Sitges per les costes del Garraf. Lo més divertit d'aquesta sortida es que les costes estan tancades al trànsit, i es gaudeix d'una agradable pedalada. Anem més de 2000 ciclsites, i fa goig veure els diferents colors de cada participant. Es una serpentina de colors.  Tot i així, m'he aturat un parell de vegades, quan normalment ho faig tot seguit, però val, potser avui no era el meu dia.

A Sitges, directe cap a l'estació de la RENFE i tren cap a Gavà, des d'on he tornat cap a casa.

Avui he fet 39 qms