18-11-12. VOLTA AL DELTA DEL LLOBREGAT

18-11-12

VOLTA AL DELTA DEL LLOBREGAT

un altre cop a la ume hem organitzat aquesta sortida, que és donar la volta a tot el Delta del Llobregat, fent una ruta circular des de Gavà.

El dia començava climatològicament complicat, perquè portava uns dies plovent i també la matinada prèvia plovia, en moments de forma consistent, així que em temia la possibilitat que la gent no vingués, o faltessin molts. De fet, el dia abans dues amigues ciclistes van anunciar que no venien!.

Com que havia quedat amb l'Àlex i la Anna a les 08,30 a l'estació de Gavà, vaig anar-hi una mica abans, per tal d'aparcar be i esperar-los. Mentre estava allà aturat, la pluja va tornar a fer acte de presència, o sigui que em temia el pitjor.

No obstant, a l'hora prevista l'Àlex i la Anna han arribat, així que ja érem tres!!

De seguida hem anat cap a les portes de la UME, a veure si la gent anava venint. La nostra intenció era anar a fer un tallat, però el bar del costat de la entitat estava tancat, i a més, ja hi havia gent i més que anava arribant, així que m'he quedat allà, prenent nota dels assistents, mentre ells si han pogut anar a prendre el cafè previst.

M'he alegrat molt de veure al pare de la Ònia. Sempre que ve amb nosaltres, es una alegria per mi. Em dona molta confiança que participi amb nosaltres. La seva mare, tota una super atleta, estava a Barcelona, participant en una prova atlètica que es diu la Jean Boein, una cita obligada als milers de corredors que cada any participen. Quan jo era petit, vaig apuntar-me a l'equip d'atletisme del FCB, justament per participar en aquesta prova, però vaig deixar-ho, perquè no aguantava els entrenaments que, en aquell temps, es feien fora de les instal·lacions del FCB i corríem per entre mig dels camps vora l'estadi, quan encara no estava tot urbanitzat, com està ara.

En aquesta sortida, també han vingut la Ònia, el Toni, el Cèsar, el Manel, el Miquel, la Anna, a banda dels meus nebots, i molta més gent, fins a sumar uns 22-23. No està malament, sobretot per quines eren les expectatives meteorològiques!!

sobre les 09,15 hem començat la pedalada. Aquesta vegada, en lloc de complicar-nos anant a buscar carrers alternatius, per evitar la carretera, no ho hem fet; hem tirat carretera avall, directament en direcció st Boi, perquè no hi havia trànsit i era més recte. 

Durant el trajecte, amb la Ònia hem anat parlant sobre la possibilitat d'organitzar a la UME una DUATLÓ, veurem com ho fem, perquè no en tenim ideia, però en canvi, tenim la sort que el seu germà, i també el fill de la Ana, hi participen, i poden orientar-nos força. Seria important per la UME poder muntar una prova d'aquesta mena. 

Aviat hem entrat al riu, agafant aquell accés de topets que hi ha al costat de l'estació dels ffcc de St. Boi. Aquesta vegada, a diferència de l'anterior, hem agafat el camí més a la vora del riu, més rústic, més fet malvé,  evitant al màxim pedalar per la banda preparada, per on passa molta gent, en bici i corrents. El grup era molt gran, així que de tant en tant hem anat aturant-nos per agrupar-nos i no perdre a ningú. Si la cosa segueix així, haurem d'inventar-nos una mena de bandereta identificativa!! encara que la gent, amb la meva càmera al casc, també em troba de seguida.

Com sempre, a l'alçada de la NISSAN hem entrat a El Prat, perquè el camí està tallat i hem fet el recorregut de sempre, passant per aquell bar que fan aquell esmorzar tant net en calories, (bacó, cansalada, xistorra, ous ferrats, patates fregides...) sort que després del cafè, ens donen aigua amb una mica de sal de fruites!!!v (això és obsequi de la casa).

Seguidament hem agafat els camins del Parc Fluvial, en direcció a la zona del Delta. Abans, però, ens hem aturat a l'entrada del parc, on hi ha unes quantes taules i on hem esmorzat els entrepans que portàvem.

Després ja directament ens hem anat fins el Mirador de la Bunyola, un lloc fantàstic, situat a la mateixa platja, des d'on podem veure unes vistes precioses del Delta i de tot aquest entorn. M'agrada veure com la gent descobreix llocs nous i se'n alegren molt del que veuen. Com per exemple, la Anna i l'Àlex, que no ho coneixien i els hi va agradar d'allò més.

A continuació, després de les fotos corresponents, hem seguit els camins de terra, primer passant per el costat de l'antiga caserna dels Carrabiners i després fins al Mirador del Semàfor, una meravella que deixa a tothom amb la boca oberta. Com el seu nom indica, aquesta construcció era una mena de semàfor, perquè en temps en que les comunicacions eren molt precàries, es comunicaven amb els vaixells a través de banderes i senyals d'aquesta mena.

El següent punt interessant ha sigut la part més oest de l'aeroport de Barcelona, on hi ha uns bancs de pedra, per seure i veure la panxa dels avions com s'acosten a l'aeroport i passen a menys de 50 metres. La pena es que avui, l'entrada i sortida dels avions es feia per un altre banda, així que no hem pogut gaudir d'aquests acostaments. També he llegit que hi ha gent amb molt mala llet, que amb llums làser apunten als pilots. No tindran alguna cosa millor que fer!!!

I després ha arribat el moment de travessar, caminant, les platges de El Prat. Es una llàstima, però arriba un moment en que l'asfalt acaba, i si vols donar la volta sencera, no et queda més remei que avançar caminant per l'arena, i arrossegar les bicis durant una bona estona, fins que arribem a una primera riera, la qual travessem a través d'un petit pont.

L'any passat, el Gerard i jo el vam passar caminant per entre mig de l'aigua, perquè el pont no hi era.

Una de les amigues que venia amb nosaltres, ens comentava que els ajuntament no estan per la feina de muntar una mena de passarel·la de fusta, per evitar-nos justament l'haver de caminar tanta estona per la sorra. Diuen que si ho fessin, vindria massa gent. La veritat es que no acabo d'entender aquesta mania d'alguns polítics, de poder decidir qui i en quines condicions, passen per algun lloc determinat. El que s'ha de fer, penso jo, és conscienciar la gent que quan anem per espais públics, siguin muntanyes, platges, parcs naturals, ens hem de comportar amb respecte per el medi ambient, però no prohibeixix a la gent gaudir d'aquests llocs, no? Al parc Natural del Delta de l'Ebre, per exemple, per exedir a les platges, s'ha de passar, obligatòriament per aquestes passarel·les, les quals estan delimitades amb unes cordes que impedeixen que la gent surti de la via. Doncs aquí podrien fer el mateix, penso jo.

Al final, arribem a la Riera de Sant Climent, on l'agafem per anar pujant amunt, primer passant per el costat de l'estany Les Filipines, on per cert, ens hem trobat amb la Maria, i després ja travessant l'autovia i anant a buscar els camins rurals, que ens porten a Gavà.

En total hem fet 37 qms,