04-11-12, LA MORELLA EN BICI

04-11-12

LA MORELLA EN BICI

Al poc de tornar a casa, un bon amic que em vol treure la tristor per no haver aconseguit arribar al meu destí d'avui, m'escriu per proposar-me anar, l'endemà, a pujar al cim del Garraf, a La Morella. O sigui que ha fet efecte, Cèsar, me'n oblido per ara del Rat Penat, i començo a gaudir de la possibilitat de pujar a aquest cim del Garraf. La Morella es el nostre cim veí, forma part de la nostra família. No s'enfada quan fa temps que no anem a veure'l, que som capaços d'anar molt lluny i en canvi, a ell el deixem potser per moments com aquest, quan després d'una decepció, penses en ell per oblidar vells problemes o velles decepcions. La Morella està allà esperant-nos i sempre amb bona cara.

Així que com hem quedat, ens hem trobat amb en Cèsar a les 08,30 del mati a Can Bori, ja iniciada la pujada. Com que ell ve de Castelldefels i jo de St. Climent, quan sortim per aquesta zona sempre quedem aquí.

Abans, però, amb el cotxe, m'he anat fins a la benzinera a inflar les rodes de la bici, ja que com sempre, sobretot la del darrere, comença a perdre aire al poc d'omplir-la amb el líquid pertinent. Es un problema perenne, jo crec que aquesta llanta te un problema que no acaben de trobar els mecànics del decathlon, que és on la vaig comprar.

A Can Bori, abans de començar la pedalada, he fet alguns canvis en la meva vestimenta; com que estem en aquell moment de l'any en que les temperatures van a la baixa, començo a sortir segurament un pel massa abrigat. Avui, per exemple, portava la samarreta negra tècnica de màniga llarga, que m'abriga molt i a més, la jaqueta ciclista d'hivern, més els guants grans. A l'arribar a Can Bori, estava totalment suat, així que m'he tret aquesta jaqueta i m'he posat l'impermeable. Això m'ha permès anar, a partir d'aquell moment, més lleuger i no afeixugar-me amb la calor. També m'he tret la bufanda. I es que com deia a l'escrit de la sortida d'ahir, una de les coses que m'impedien anar tranquil era la excessiva calor que notava.

Ara, que l'impermeable ha fet efecte, semblava que anava pedalant dins d'una sauna!! al poc anava totalment mullat. Però com que el portava tancat amb la cremallera, no m'ha molestat en absolut; no he notat ni fred ni humitat.

sobre les 09,30 hem arribat a la benzinera de la Rectoria, on ens hem comprat aigua, acuarius i unes xocolatines per en Cèsar. Jo portava unes quantes galetes i trossos de xocolata de casa. Poca cosa, perquè teníem previst esmorzar al DSU.

Després de l'esforç de la pujada fins a la benzinera, agafem una estona de pedalada plana, que ens permet recuperar forces, fins que arribem a La Clota, cruïlla de camins, punt final del camí conegut com El Purgatori, que ve de La Sentiu i també des d'on es pot anar també a La Desfeta, un altre “cimet”, on hi ha instal·lada una torre de guaita . Des de Begues estem pedalant per el gr-92-3, una variant del gegant gr-92. Seguim a partir de La Clota per aquest camí, que ara s'enfila per la dreta, ja en direcció cap a La Morella, encara força lluny de nosaltres. Al poc d'agafar aquesta desviació, i després de travessar una cadena, agafem un camí que tira avall força estona. Es una volta que hem de fer, sempre tenim a La Morella a la nostra esquerra, cada vegada més amunt, perquè nosaltres cada vegada anem més avall, així que mentre pedalem, ja sabem que després haurem de recuperar tota aquesta alçada. Es el que passa quan anem a fer algun cim, que te un significat clar; mentre vegis muntanyes per sobre teu, encara no has arribat.

Durant tot el mati, ens hem trobat molta gent en bici i també corrents, imagino que intentant agafar la forma, per participar, la propera setmana, a la Marxa del Garraf, organitzada per la UME.

I com deia, després ens ha tocat pujar. En alguns moments, el desnivell era molt intens, així que també hem caminat una estona empenyent la bici. Aquest és un camí difícil, perquè a banda del desnivell, està ple de pedres i es fa difícil de mantenir l'equilibri amb les bicis.

Una mica passades les 11,00 h, per fi hem arribat dalt La Morella. Les bicis les hem deixat uns 25 metres per sota, perquè l'últim tros és impossible fer-lo amb elles, així que com ja vaig fer una vegada, quan vaig arribar justament pujant per el Rat Penat, les hem aparcat al costat d'uns matolls i hem fet la resta del camí a peu, per poder prendre una bona imatge de la panoràmica que es veu des d'allà. A més, avui hi havia una visibilitat perfecte. Es fantàstic viure en un lloc tant a la vora d'aquest parc!!

Abans de continuar el nostre camí cap a La Plana Novella, m'he tret els guants, perquè es que estaven completament xops de la suor. Ja notava, quan encenia i apagava la go pro, que em queien gotes per la cara, i era de la pressió del dit, que expulsava suor del guant!

Després ens hem dirigit cap a La Plana Novella, agafant la pista asfaltada que ve del Rat Penat. Nosaltres ens incorporem a un lloc que es diu el Pla de'n Pitxot, on molta gent puja amb els cotxes fins aquí i van passejant fins la Morella, i d'aquí cap a la dreta, on al poc, arribem allà on sempre dic que és com un tobogan de Port Aventura, una gran baixada que et permet agafar molta velocitat i que després t'impulsa un bon tros cap a munt. Aquí, el Cèsar ha agafat els 60 qms/h, i jo, més prudent, els 53.

I després d'altres tobogans més suaus, hem arribat al restaurant DSU, a La Plana Novella, sobre les 12,00 del migdia, on hem fet bon compliment del que havíem previst, menjar-nos una bona botifarra, amb mongetes i patates fregides, per afrontar la darrera part d'aquesta sortida, continuar cap a Sitges. En un principi la nostra intenció era tornar a St. Climent, passant per Begues i la pista vermella, però se'ns havia fet tard i a més, que després d'un esmorzar com el d'avui, posar-nos a pujar cap a Begues, ens hagués suposat un esforç important.

Així que hem enfilat cap a Sitges, primer en una bona baixada fins a la bonica masia de Can Marcer, envoltada de vinyes, i després la llarga pujada fins el Coll de la Fita. A partir d'aquí ja és tot baixada. Primer passem per Els Caçadors, on en Cèsar proposa anar a esmorzar un dia, i després ja enfilem la última baixada, que primer és una pista encimentada. En aquest lloc, encara hem tingut temps d'ajudar uns nois que havien punxat.

Després, tren cap a Viladecans.

Avui hem fet 41qms.