11-11-12, PEDALADA ECOLÒGICA DE BARCELONA

11-11-12

PEDALADA ECOLÒGICA BARCELONA-SITGES

com l'any passat, he tornat a participar en aquesta sortida, en aquest cas acompanyat dels bons amics de l'equip BTT de la ume.

Aquesta pedalada la organitza la Federació Catalana de Ciclisme, i te per objectiu, conscienciar els conductors de cotxes, de les precaucions que han de tenir vers els ciclistes, quan, malauradament, cada any es produeixen molts atropellaments i morts de ciclistes, normalment per imprudències dels propis conductors de cotxes. Com sempre, l'excés de velocitat dels cotxes i i el no prestar tota la atenció a la conducció, és la pitjor improdència que podem patir els ciclistes.

També aporta molts elements positius per els mateixos ciclistes, com és fer salut, no contaminar l'ambient, estalviar-se diners en transports, etc.

Uns quants dies abans, vaig portar la bici a fer la revisió corresponent, i vaig canviar les rodes, ja que les originals son molt senzilles (segons el venedor!!), i no vull patir punxades cada dos per tres. Penso que unes bones gomes, com aquestes Michelin, em donaran molt bon resultat.

Sobre les 07,45 ens hem trobat a Gavà la Ònia, el seu germà, el Fernan, el Toni, la Susanna, l'Anna, el Cèsar i jo, i hem anat a agafar el rodalies que, ja a aquelles primeres hores, portava a força ciclistes cap a Barcelona. Com que es tracta de fer Barcelona – Sitges, molta gent puja fins a Sitges en cotxe, portant la bici i torna a Barcelona en tren per, un cop feta la travessa i arribar a aquella població, tenir el cotxe al seu abast, ja que tornar en tren, amb tanta gent, és molt complicat, perquè els trens es col·lapsen durant un bon temps i n'has de deixar passar uns quants.

A Sants, el Toni s'ha quedat esperant alguns amics/es, mentre que la resta hem anat cap a les instal·lacions del FCB, lloc de sortida de la pedalada, per anar formalitzant les inscripcions. En aquells moments, plovia bastant, i ens hem hagut de guarir tots els ciclistes sota les passarel·les del Nou Camp. Abans de començar la pedalada, he pogut saludar a la Carme i a la Lluciana, amigues amb qui vam coincidir amb els amics de Vadebici. Es curiós com la gent que et trobes, sigui a Vadebici, sigui la UME, sempre es una gent fantàstica amb qui et trobes molt be!!.

Després de llegir el pertinent manifest, sobre les 10,00 en punt ens hem posat en marxa. Com sempre, la primera acció de totes, sortir dels dominis dels FCB, es tot un equilibri, intentant no xocar entre els ciclistes, ja que es produeix un embut colossal. De fet, un bon tros de la sortida la fem caminant, amb la bici entre les cames.

No obstant, i com sempre, un cop al carrer, la cosa ja millora, i fora d'algun punt concret, on puguin haver-hi obres, o estretors de les vies per motius diversos, ja es pedala amb normalitat. Sempre seguint un ritme ràpid, per tant, s'ha d'anar molt a l'aguait dels altres ciclistes que t'avancen per la dreta o per l'esquerra.

Durant els primers minuts de pedalada, hem aguantat un bon xàfec, encara que molt menor de com plovia mentre estàvem aixoplugats sota les passarel·les del FCB. La bici de carretera, ha aguantat molt be tot i l'aigua i el terra mullat, per lo que m'ha anat donant confiança a mida que avançàvem cap a la nostra destinació.

Després ha sigut curiós, com, a l'arribar per la zona de St. Boi, Viladecans i Gavà, el terra estava completament eixut, com si lo de la pluja no anés per aquí!.

Lògicament, la part més divertida és quan comencem a atacar les famoses Costes del Garraf. La sensació de pedalar per aquí, sense cotxes que et molestin en cap sentit, perquè mentre dura la pedalada, tanquen l'accés als cotxes i a les motos, és fantàstica. M'agrada circular per el carril esquerra, perquè sempre estàs veient paisatges que no veus ni quan vens en cotxe ni quan vinc amb la bici, i és una sensació nova, que m'agrada. També, aquella certesa de saber que encara que s'acostin costes i corbes, no apareixerà cap cotxe que et vingui de cara.

Com és normal, el grup a mida que avançàvem, s'ha anat esmicolant, en el sentit que el mateix pilot general, xucla la gent i tots semblen iguals, i és molt difícil trobar algú. Sort que més o menys des del primer moment, l'Anna, la Susanna, el Cèsar i jo hem anat bastant junts i hem pogut mantenir el contacte durant tota la pedalada, perquè a la resta, a la Ònia, el Fernan, el Toni, la Carme, la Lluciana etc, els he perdut de seguida. Només arribant a Sitges, on els esperava, m'he trobat amb el Toni, que passava cap a la meta. Uns moments abans, mentre ja arribava a Sitges, m'he trobat a la Ònia i al Fernan, que ja tornaven cap a Gavà. Grans campions que son!!

Com sempre, aquesta pedalada és molt divertida, sobretot durant les baixades, i més potser amb aquesta bici de carretera, que manté molt be la velocitat, sense rebotar, rodant amb gran equilibri. El que passa es que encara no la domino en un 100%, així que tampoc em llenço a tota pastilla carretera avall. Be, jo crec que no m'hi llençaré mai, a tota pastilla!!.

A destacar molt positivament a la Susanna, la Anna i el Toni, que han fet una sortida perfecta, pujant molt be tota l'estona.

A Sitges, després de rebre el record i beure una ampolla d'aigua, i també de saludar a la Carme i d'altres amics de ruta, el Cèsar, l'Anna, la Susanna i jo hem emprès el camí de tornada, passant de nou per les costes, en direcció Gavà. Com deia al principi, anar fins a l'estació de tren hagués sigut molt complicat i potser fins i tot haguéssim arribat més tard a casa, tot esperant poder entrar a algun tren, a banda que un cop dins, ves a saber si haguéssim pogut baixar a Gavà, o si per el contrari, la gentada ens hagués obligat a anar fins a Barcelona. 

 

Així que, amb tota la paciència del mon, i també precaució, perquè aleshores la carretera ja estava oberta al trànsit, hem emprès, com dic, la tornada. Ens hem aturat un parell de vegades, per agrupar-nos i descansar una mica, fins que finalment hem arribat al Rat Penat, final de les costes. Aquí, hem decidit continuar per el passeig marítim de Castelldefels, per evitar el trànsit de la carretera. Per aquí es circula molt be, encara que he tingut la mala sort de caure en un dels passos de fusta, que estant fets a base de troncs rectangulars, que, entre tronc i tronc, se'm ha posat una roda al mig, i m'ha fet caure. Després, la Ònia m'explicaria que a ella també li ha passat.

De fet, quan he passat la primera, ja em temia poder caure i altres vegades, justament per això, vaig per la calçada, però mira, avui ho he fet pel passeig i m'he caigut.

Sobre les 15,00 he arribat a casa, després de fer 64 qms.