13-10-2012
CIM
DEL CARO. 1447 mts sobre el nivell del mar
Com
aquell que res, en un moment em vaig muntar aquesta sortida, que és
anar fins a Tortosa en tren, i pujar al CARO, el cim més alt de
Tarragona. En la terminologia ciclista, li diuen el Tourmalet català,
un gran port de muntanya.
Vaig
posar l'avís al grup ciclista que hem muntat a la UME, i es va
apuntar el meu amic Cèsar.
Com
a l'aplec de St. Miquel, teníem certa por que ens agafés pluja,
perquè portava uns dies plovent. I especialment en aquesta sortida.
No tenia molt clar com m'hauria de preparar en quant a vestimenta,
perquè allà dalt podria fer fred, o haver-hi boira, etc.
La
qüestió doncs és que vaig preparar-me una motxilla super plena,
amb roba de recanvi per si plovia o tenia fred. I clar, com sempre em
passa, quan vaig massa carregat, pateixo més del compte.
Jo
agafava el rodalies a Gavà a les 07,51 h i en Cèsar a
Castelldefels, a les 07,55 h, arribant a Vilanova a les 08,15. per si
un cas, a Gavà vaig treure ja els dos bitllets de tren cap a
Tortosa, per evitar justament presses d'última hora per treure els
bitllets, en el cas que el tren, per el que fos, anés en retard.
A
l'hora prevista vam agafar el nostre tren, buscant el vagó específic
per transportar bicicletes. Vam arribar puntuals a Tortosa, i després
d'un cafè ens vam posar en marxa cap el Cim del Caro, quan marcaven les 10,30 del mati.
Vam
travessar la ciutat i ens vam dirigir cap a Roquetes, on també
convergeix la via verda del Baix Ebre. Poc després, ja vam agafar la
desviació cap a el Caro. De seguida vaig haver de fer un canvi. Vaig
posar la motxilla al porta equipatges, donant-li descans a l'esquena,
perquè del pes, ja em feien mal les lumbars. Sort que portava un pop
per subjectar be la motxilla i anar segur, perquè clar, aquí del
que es tracta és d'evitar que les cintes i corretges de la motxilla
es puguin enredar als radis de les rodes de la bici. També vaig
aprofitar el moment per treure'm la parca, perquè començava a suar
per tot arreu. Del pes que portava, massa, com sempre, pensava en buscar algun amagatall i deixar coses.. en fi, que no n'aprendré mai!!
Aquí
ja, en pujada, vaig començar a patir, mantenint un ritme bastant
lent, que més o menys em permetia anar avançant, encara que poc a
poc. Abans d'arribar a la Font dels Caragols, potser em vaig aturar
3-4 vegades a prendre aire i descansar, perquè el desnivell cada
vegada era més pronunciat.
Davant
d'aquesta Font, hi ha el monument a la Cabra Salvatge, situat d'alt
d'un estirat i força estret turonet. Com deurien posar aquest
monument en aquest lloc?
A
partir d'aquí, enfrontem un seguit de corbes de ferradura, molt
tancades i amb molt desnivell, que ens obliga a avançar molt
lentament i també a descansar de tant en tant.
Quan
portem 1012 metres d'alçada, arribem a Lo Portell, un mirador des
d'on es poden observar les corbes tancades que feia poc havíem
assolit, a banda de gaudir d'unes vistes fantàstiques de la zona de
Tortosa. En aquest mirador, vaig posar-me de nou la peça d'abric,
perquè ja a aquella alçada, començava a tenir fred, i clar, ja
preveia que quan arribéssim dalt de tot, el fred seria més
pronunciat.
Des
de Lo Portell, manquen 5,5 qms per arribar al cim. Sembla poc, però
aquests següents 500 metres d'alçada que faltaven, van ser molt
durs. Poc després de Lo Portell, vam arribar a la desviació que
puja al cim i a les antenes. Si seguíssim un parell de qms després
d'aquesta desviació, arribaríem a un restaurant i també al refugi
de El Caro.
La
pujada cap el cim va ser també molt difícil, però la moral la
teníem guanyada. Vam dir: falten 3,8 qms, per tant, si anéssim
caminant, trigaríem una hora, així que per molt poc a poc que anem,
en màxim una hora arribem. I així, poc a poc i descansant de tant
en tant, a les 15,00 h en punt vam arribar dalt del cim, una proesa,
perquè mai, en bicicleta, havia fet tant desnivell en un sol dia.
Aquesta
pujada te molt de mèrit, perquè durant molts quilòmetres, anem per
sobre del 10% de desnivell, arribant a pics del 14% i del 15%, per
tant, aquesta pujada podem dir que ens hem col·locat a la xampions
del ciclisme. Per pujar, vam estar 4,30 hores en total, de les quals
3,21 h pedalant.
Dalt
de tot i amb molta alegria, vam trucar a casa, vam fer-nos algunes
fotos i vam emprendre de seguida la tornada, perquè feia bastant
fred i teníem gana. Havíem de buscar algun lloc on menjar una mica.
La
baixada no va està exempta de riscos; aquesta pista semi asfaltada
és molt estreta i costeruda. La bicicleta es deixa anar molt i en
tot moment has d'estar molt amatent dels frens i també dels cotxes
que venen, que ocupen el 80% de l'asfalt, mentre tu baixes per la
zona del barranc. També, al baixar en zona d'ombra, ja que el sol
estava a l'altre banda d'aquesta serralada, vam passar força fred.
Jo mateix, a la Font, em vaig posar el polar sota la parca, perquè
tenia fred.
A
la mateixa Font del Caragol ens vam aturar per menjar una mica. Tant
el Cèsar com jo, teníem gana, però ens entrava poc, cosa que
m'acostuma a passar, quan faig un esforç molt gran, tinc gana, però
només m'entren líquids. Tot i això, vam menjar forçant una mica
l'estómac, per reposar el desgast de les 4000 calories que vam
deixar-nos en la pujada, segons un aparell que portava en Cèsar.
La
baixada a Tortosa ens portà una hora i mitja i al bar de l'estació
de tren ens vam prendre un refresc i unes pastes.
En total, avui hem fet 50 qms
En total, avui hem fet 50 qms
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada