SORTIDES EN BTT

01-06-13 VIES VERDES DE GIRONA, 

VIA VERDA DEL FERRO

VIA VERDA DEL CARRILET I

RIPOLL-OLOT-GIRONA

avui he acompanyat al Simon i al Jordi Puiggròs a fer una bona ruta, com és fer Ripoll-Olot-Girona, passant primer pel Coll de Santigosa i agafant la Via Verda del Carrilet en el tram Olot-Girona.

Lo primer de tot, agrair als dos amfitrions la seva invitació, perquè m'ho he passat molt be, amb ells i amb la sortida.

D'entrada tenia una petita pega, i era la hora de la sortida, el tren de les 07,00 del mati, el que m'obligava a buscar alguna alternativa pel desplaçament a Sants, perquè normalment sempre vaig amb el rodalies, però per aquest horari, agafar un tren a les 07,00 del mati, no hi havia cap rodalies que anés be. El primer, surt de Gavà a les 05,06, horari totalment impossible perquè m'obligava a esperar-me a Sants una hora i mitja; el segon, surt a les 06,46, també impossible, perquè arriba a Sants a les 07,02, dos minuts després de l'hora de sortida del tren. Ja tenen collons els de Renfe de no posar cap altre tren entre aquests dos horaris!!!

Una possilibitat, meditada i que he estat a punt de fer, és agafar els ferrocarrils catalans, perquè hi ha un tren que surt de St Boi a les 06,11 i arriba a la Pl espanya a les 06,30, amb temps de sobres per arribar a Sants.

Però al final m'he decidit per una tercera, i ha sigut a més, la millor. M'he anat amb el cotxe amb la intenció de trobar algun aparcament gratuit i he pogut aparcar a la zona blava de l'estació a cost zero, ja que els dissabtes aquest servei, al menys a l'estació, és gratuït, cosa que no sabia.

M'ha agradat molt aquesta alternativa, perquè em permetrà futures sortides a aquesta hora, rebutjada per mi en altres ocasions, per les dificultats que representava l'arribada a l'estació amb bones condicions horàries.

A l'hora prevista hem arribat a Ripoll, i com sempre, abans de posar-nos en marxa, visita a algun bar proper, per fer el darrer tallat (cafè amb llet moooooooooolt calent pel Jordi Puiggròs!!!) i la visita a la zona més privada d'un bar...

Després d'aquests rituals, ens hem posat en marxa, pedalant aviat per la Via Verda del Carbó i del Ferro, una via verda curta, que en poc temps ens ha portat fins a St Joan de les Abadesses, i on hem pogut veure per fora l'edifici de l'alberg on dormirem el proper dia 22 de Juny.

A continuació, el Jordi ens ha portat a participar en una de les millors aventures del dia, com ha sigut la travessa del riu Ter per un pont construït a base de cables d'acer per les baranes i taules de fusta pel pis, un “pont penjant” espectacular, i també, perquè no dir-ho, amb cert perill, perquè una cosa és passar-lo poc a poc agafant-t'he de les baranes, de cable, però un altre és passar-lo arrossegant la bici, movent-se tot que semblava que podríem caure al riu en qualsevol moment. Definitivament, no és apte per gent amb vertigen.

Després d'aquesta aventura i de comprar aigua pel Simon a la benzinera de St Joan, hem enfilat la carretera GI 521, que poc a poc ens ha portat fins als 1064 metres, justament quan hem arribat al Coll de Sentigosa, on ens hem fet unes quantes fotos amb el seu cartell. De seguida hem continuat, ara ja enfilant la baixada, que en un primer moment ens ha portat fins a la Font de'n Dorca, on hem omplert els bidons. A partir d'aquí, ens esperava una llarga baixada, fins arribar a Olot. Sempre que passo per aquí, me'n recordo de quan era minyó escolta, que vam anar de campaments a Riudaura i que el papa va venir a fer-me una visita amb el seu amic Ferran.

A Olot, on hem arribat abans de les 13,00, hem anat directament a un restaurant situat a la carretera que porta a Santa Pau, on el Jordi i el Simon ja havien anat altres vegades.

Per dinar hem demanat fesols amb botifarra i canelons de carn, molt bo tot.

Sobre quarts de tres hem enfilat la segona part de la sortida d'avui, la Via Verda del Carrilet, en el seu tram Olot-Girona, d'uns 60 qms.

Aquí hem fet una primera estirada llarga, d'uns 20 qms, gaudint d'aquesta via verda preciosa, fins arribar a Amer, on després de prendre'ns un refresc, ja hem anat gaudint d'una llarga i preciosa baixada, passant per zones de molta ombra que ens ha permès anar fent camí sense patir massa calor.

A partir de La Cellera de Ter, poble pel que havíem passat fa un parell de mesos quan vam fer Vic-Girona, el camí ja planeja, s'ha acabat la baixada, però ja només ens queden uns 20 qms fins Girona, i es fan força be.

A partir d'aquest tros, el Simon va patir per culpa de forts dolors als genolls.

Vam arribar a Girona a les 18,30 i vam tenir la sort de poder agafar un tren MD pràcticament al vol. Jo mateix vaig pujar primer al tren, sense entrar-hi del tot, deixant part de la bici fora, perquè el maquinista no tanqués les portes, i poder esperar així als meus companys que venien darrera. Aquest tren el vam poder agafar, perquè venia amb retard, ja que segons ens va dir el revisor, va estar aturat una bona estona, no se on, perquè un home despullat l'impedia avançar, i es va estar allà, fins que els mossos d'esquadra se'l van endur.

En resum, una gran sortida per aquestes vies verdes de Girona, on hem fet exactament 100 qms