1-2-3 novbre LA PUEBLA-TORTOSA

1-2 i 3 de Novembre 2013 LA PUEBLA DE HÍJAR-HORTA ST JOAN-TORTOSA.

VIES VERDES DE LA VAL DE ZAFÁN, TERRA ALTA I BAIX EBRE.

Finalment ha arribat el dia de la gran sortida, planificada des del mes de Febrer.

Quan vam preparar aquesta aventura, vèiem clar que ens calien passar dues nits de ruta, per la llarga distància que suposava fer les tres vies verdes. I mirant el calendari, només trobàvem dos caps de setmana així de llargs, el del 19 de Maig, i el d'ara.

El primer no el podíem agafar, perquè teníem la celebració del 50è aniversari de la UME, i fèiem, juntament amb el Cèsar i el Simon, el tram Ulldecona-Caro-Tortosa, així que només ens quedava aquest.

En un primer moment, i durant molts mesos, la nostra idea i objectiu que en principi vèiem com a difícil d'aconseguir, era omplir un LOFT de 12 persones situat a la població d'Alcañiz, pel primer dia, i l'alberg Els Olivers, d'Horta St Joan pel segon. Però quan vaig voler demanar els permisos a Renfe, em van dir que per 12 persones amb bicicleta no me'l donaven, perquè aquest és un tren molt curt, que màxim 5-6 en total.

En un primer moment, aquest revés significava una forta decepció, perquè si no podíem anar en tren, com hi anàvem tants (12)?.

Aleshores vaig buscar en empreses d'autocars, a veure quins preus em donaven, i la decepció seguia, perquè els preus eren desorbitats. Finalment, però, vaig parlar amb el Víctor, de la UME, ja que nosaltres, a senderisme, també lloguem autocars, a veure quins preus em podrien donar. I després d'alguns correus, amb preguntes i respostes, vam decidir que llogaríem un autocar de 29 places. Érem 12 i ara ens calia arribar a 29, perquè el preu del viatge ens sortís acceptable. O sigui que més emocions!!

I aquí van aparèixer els companys que normalment surten amb nosaltres, i tots van fer bona campanya, per anar anotant nous companys d'aventura. Durant els primers dies de Setembre, cada dia teníem noms nous i aviat vam arribar als 29, vam tancar les inscripcions, i si un cas, dèiem, obríem una llista d'espera, per si hagués alguna baixa o, també, per si alguns, pocs, volien fer els trasllats en tren.

Però també vaig anar parlant amb l'empresa RAVIGO, la dels autocars de la UME, i vaig veure que podríem fins i tot llogar un autocar de 60 places, encara que en tot cas, posaríem un màxim de 40 participants, sabent que el preu per 40 en un autocar de 60 ens sortia igual que el de 29 per 29.

Ja estava solucionat el transport, però encara faltaven altres coses, on dormíem i on menjàvem?

Per dormir primer dia de ruta, vaig anar parlant amb la Teresa, de l'hostal El Trillero,d'Alcañiz, conegut a través de Internet i de seguida ens va proporcionar la solució. Ens va oferir el LOFT de 12, més habitacions suficients per tots. Una de triple, dues de individuals, i la resta, dobles. El Gerard i jo anàvem a una doble. Això pel primer dia. Pel segon, tots dormíem a l'alberg Els Olivers, d'Horta de Sant Joan. Per tant, solucionada la mitja pensió dels dos dies.

Ara quedava resoldre el dinar dels tres dies. 40 dinars no s'improvisen així com així. I aquesta reflexió em va aparèixer el dia que vam fer la I etapa del camí català St Jaume, quan, sobre les 13,00, ens preguntàvem on dinaríem. Érem set i no en teníem ni idea. Ho vam resoldre aviat, però aleshores vaig pensar que no podíem deixar a l'atzar el dinar de 40 persones durant tres dies, així que vam començar a organitzar-ho. El dinar del primer dia era potser el més complicat, perquè amb l'autocar arribaríem sobre les 12,00-12,30, per tant, el lloc ideal seria SAMPER DE CALANDA, situat a uns 12 qms de LA PUEBLA, on ens deixaria l'autocar. I sent tants, 12 qms podríem trigar una hora, així que pensar en dinar sobre les 13,30 a Samper era bastant probable. Aleshores vaig parlar amb l'ajuntament, per saber si allà hi havia algun restaurant, i em van posar en contacte amb El Porche, un restaurant situat a la mateixa plaça de l'ajuntament. A través de trucades i correus, vam tancar el menú. Pel segon dia, ho teníem més fàcil, no hi ha cap bar entre Alcanyís i Horta, per tant, la millor opció era encarregar a El Trillero, uns entrepans o un pic-nic, opció aquesta última demanada per 4-5 persones, i tots els demés, entrepà. I pel tercer dia, el Joan Nicolau, es va posar en contacte amb l'alberg de l'antiga estació de Benifallet, per veure preus i menús. Havia dinat algunes vegades, el menjar era bo i el preu normal.

També, i per agilitzar el temps del dinar, via correu electrònic i trucades, ens van comunicar amb els establiments per saber què podríem dinar, i via missatges de FB, amb els company de l'expedició, perquè fessin la seva comanda. Així, només arribar als restaurants, ja tindríem els nostres plats més o menys preparats. Un cop tot tancat, va ser el moment d'anar-hi personalment, per veure horaris, conèixer els establiments, etc.

Per tant, resolts el transport, els dinars i els hostals, ja només quedava començar el viatge.

Això si, una prèvia era que el dia abans, vaig organitzar que alguns, els que volguessin, podrien anar a les instal·lacions de l'empresa de l'autocar, per carregar les bicis i les alforges. La meva idea era que tot el que estigués fet el dia anterior, seria temps que estalviaríem l'endemà. Qualsevol cosa que agilitzés la sortida, valia la pena.

Així que en total, vam posar 11 bicis. Aquestes, les vam anar posant al remolc.

Quan el vaig veure un parell de setmanes abans, em va agafar certa por, perquè el veia petit. Teníem al nostre abast la bodega d'un autocar de 60 places i aquest remolc, així que, d'acord amb l'empresa, vam buidar 20 seients, deixant-ne només 40, per disposar de més espai dalt. I lo be que ens va anar!!

i així arribem al moment de la sortida.

Dia 1er, LA PUEBLA DE HÍJAR-ALCANYÍS

l'autocar arriba a Gavà a les 06,30 en punt, i alguns dels companys que el dia anterior van anar a deixar les bicis, van venir amb ell. Viuen a BCN, aprop de l'empresa, així que els hi va anar d'allò més be poder agafar-lo allà, i estalviar-se el tren d'anada fins a Gavà.

He de reconèixer que em va agafar una mena de por escènica, quan sobre quarts de 7 vaig veure com arribava tota una cua de gent, amb les seves bicis, disposats, tots, a pujar al nostre autocar!! em pensava que no hi cabríem. Però val, per sort i gràcies a l'ajut i bona predisposició de tots, ho vam anar fent. Primer, acabant d'omplir el remolc, ben ple, incloent alguna bici al damunt de les altres.

També, a la bodega, ben posades i sense treure cap roda, i quan ja no hi cabien a la bodega, les vam pujar dins l'autocar, ocupant el lloc dels seients que havíem tret. Menys mal que se'ns va ocórrer i que l'empresa ho va acceptar, perquè del contrari, només haguessin cabut, desmuntant rodes, amb el perill de averia que això suposa.

També, dalt i a la bodega, vam anar posant les alforges de la millor manera que podíem, apilades, en tots els racons.

I abans de marxar, la sort de trobar-nos amb en Víctor i el Jesús, de la UME. Anaven a fer una de les seves sortides de senderisme.

Vam sortir molt puntuals, sobre les 07,10 ja estàvem en marxa.

La ruta que va agafar el conductor va ser diferent a la que vaig agafar jo quan vaig anar l'altre dia a reconèixer el terreny, vam anar per Lleida i agafant una estona l'autopista, fent bastants quilòmetres més, però va anar molt be, i a les 12,30 arribàvem a la carretera on està la benzinera, a dos quilòmetres de La Puebla, i on vam baixar les bicis i preparar-nos per començar la sortida.

Abans de marxar, em va venir a veure un noi que es diu Ricardo, d'una empresa d'esports d'aventura de la zona, a qui li va cridar molt l'atenció veure tants ciclistes, i em va preguntar on anàvem. Em va demanar acompanyar-nos per fer-nos un reportatge que el publicaria a la pàgina web de l'empresa KÁROLOM, es diu. Estava molt interessat, perquè al saber que faríem el tram LA PUEBLA-TORTOSA, aprofitant les estructures de les vies verdes, va veure la possibilitat que la nostra presència ajudés a que els governs locals es posin en marxa per acondicionar aquest traçat, perquè l'utilitzi molta gent, i revitalitzi el turisme de la zona. També em va dir que una periodista d'un diari local em trucaria, per fer-me una entrevista, pel mateix motiu.

Dos quilòmetres més enllà de la sortida, ens vam aturar a l'estació de LA PUEBLA, per fer-nos la primera foto del grup sencer i ja ara si, vam continuar, en direcció a SAMPER DE CALANDA.

En el nostre camí, de vegades m'aturava a veure la caravana que estàvem formant, i realment he de dir que era espectacular. Una llarga fila de ciclistes!!

Al cap d'una hora aprox, vam arribar a Samper, ocupant gran part de la Pl Mayor, on vam aparcar les bicis, ja que el restaurant EL PORCHE, es troba allà mateix. La Quitèria i el Joaquim, els propietaris de l'establiment, ho tenien tot preparat, tal i com ja havíem parlat dies abans, i va ser ocupar la gran taula, i començar a servir-nos els menjars. A tot arreu on hem dinat i sopat, era bonic veure la nostra taula, que segons com, semblava més una taula d'un gran esdeveniment, un casament, una comunió, per lo grans que eren!

El dinar l'havíem de fer el més ràpid possible, perquè encara quedaven 30 qms per arribar a Alcanyís, i perquè s'havia avançat la hora la setmana anterior, per allò d'estalviar llum i volia arribar encara en llum de dia, per ensenyar al grup l'estany d'Alcanyís, on vam aturar-nos una estona per fer-nos algunes fotos, i visitar també el monument al Tambor, activitat musical tant característica d'aquesta zona. A tots dos llocs, vam arribar be de llum.

I ja poc després, i encara amb les últimes llums del dia, vam arribar a ALCANYÍS, i vam trobar de seguida l'hostal El Trillero, on ens esperava la Teresa, per donar-nos les nostres habitacions.

El Gerard i jo vam dormir junts en una habitació doble, tal i com havíem previst, que totes les parelles tenien habitació doble. 

 

Sobre les 20,00 vam quedar uns quants per anar a donar una volta pel poble. Vam visitar la Pl Espanya, una autèntica meravella, amb la seva Església de Sta Maria la Major, l'ajuntament i la Llotja.

I a les 21,00 ens vam disposar a sopar al restaurant de l'hostal. A més, un gran sopar, perquè teníem molts plats per escollir, i tots van ser molt bons. Tothom vam quedar molt contents de la qualitat del sopar. 

 

Abans d'anar a dormir, encara vam tenir temps d'anar a un bar a la vora de l'hostal, a veure els últims minuts del partit del FCB-Espanyol (vam guanyar!).

DIA 2on, ALCANYÍS-HORTA DE SANT JOAN

A les 08,00 del matí ja estàvem tots esmorzant, i per cert, molt malament; resulta curiós que tots coincidíssim en qualificar el sopar com a excel·lent, com a qualitat i com a quantitat de plats a escollir, i també en qualificar l'esmorzar de raquític. Ens van donar un tallat/cafè/cafè amb llet i una pasta industrial. En canvi, vam quedar molt contents dels entrepans del dinar.

A les 09,00 h i poc ja sortíem d'Alcanyís, donant-li l'adéu tots plegats aturats al semàfor situat al costat de l'hostal.

Els primers quilòmetres, després d'un petit tram asfaltat, segueix el camí del tren sense acondicionar. Fins a Valdealgorfa el que s'ha fet fins ara ha sigut treure les vies i les travesses de fusta, i poca cosa més. De seguida, el Gerard se'n va anar endavant, juntament amb uns quants cracs que els calia més adrenalina. Es tracta d'un tram, d'uns 10 qms, de lleugera i sostinguda pujada, pràcticament sempre amb el mateix desnivell, i que ens va forçar a que passessin uns quants minuts, llargs, entre els primers que van arribar a l'antiga estació de Valdealgorfa, i els últims.

El Gerard s'ho va passar molt be, anant al costat del David i picant-se tots dos en alguns moments, jeje. 

 

No obstant, el pitjor en quan a “escalada”, va venir poc després. La via durant uns quilòmetres desapareix, perquè travessa un túnel de 2 qms de llarg, conegut com el Túnel de l'Equinocci, perquè un dia de Març, el sol es veu des de l'altre banda. Però com que aquest túnel està tancat, per despreniments, ens veiem obligats a fer una volta, pujant una muntanya de fort desnivell, això si, amb el terra asfaltat, el que facilitat la pedalada. Lògicament, aquí el grup també es va estirar bastant.

Ja de baixada, cap a l'antiga estació de Valjonquera, vam tenir una averia que per sort vam poder anar esquivant durant la resta de la pedalada. La bici del Jordi Camarasa, va perdre un cargol del pedalier, i sort que el Josep Martínez el va trobar i vam poder fer una reparació d'urgència. Encara que amb molèsties, va poder seguir fins el final de la sortida.

A l'estació de Vall-de-roures, ens vam aturar a dinar els entrepans que ens havia preparat la Teresa, d'Alcanyís, permetent-nos a tots descansar i reposar forces.

Encara quedava camí, però poc a poc, vam arribar a HORTA ST JOAN, on, abans d'entrar al poble, vaig portar al grup a visitar LO PAROT, una olivera gegant que, segons diuen, te més de 2000 anys de vida. Està protegida encerclada amb una tanca de fusta. Aquí també ens vam fer algunes fotos.

I després ja si, vam arribar a Horta, aturant-nos a la Pl Major, on ens vam seure en unes taules a prendre cerveses i descansar, que el dia havia sigut fort. Aquí, i ja quan ens dirigíem a l'alberg, em vaig trobar amb l'Aureli, de St Climent, quina casualitat, oi?

A l'alberg vam prendre possessió de les nostres dues habitacions, i ens vam dedicar la resta de la tarda lliure, uns per dutxar-se només arribar, altres a descansar una estona, etc. Uns quants vam decidir anar a visitar el Museu Picasso i donar una volta al poble, que és preciós. 

 

Sobre les 20,30 ja vam seure en la nostra espectacular taula de 36, per sopar. El primer plat va ser d'arròs, normalet, però en el segon vam gaudir un bon plat de vedella amb bolets, que de tant bo que estava, vam repetir unes quantes vegades.

I per acabar el dia, ens vam estar una estona asseguts a la terrassa, donant bon compliment d'unes ampolles de whisky i licor, que van desaparèixer en pocs minuts!!

Abans de les 12,00, a dormir, tal i com indiquen els cartells allà penjats.

DIA 3er, HORTA SANT JOAN-TORTOSA

he passat molt bona nit. L'únic és que en llocs tant petits i estrets em costa molt organitzar-me les coses. Sobre les 06,00 ja estava buscant coses i posant-les en ordre, per després guardar-les a les alforges, però era impossible, perquè a més, volia fer-ho sense fer soroll, tasca impossible quan mous bosses de plàstic. M'he aixecat a veure el temps, i ja a aquella hora, n'érem uns quants donant voltes per allà o passejant per la terrassa de l'alberg.

Sobre les 07,00, uns quants hem fet una fila i em entrat a l'habitació, taral·lejant la cançó militar que convida a aixecar-se del llit. En un moment, tothom ha començat a aixecar-se i obrir els llums.!!

a les 08,30 ja estàvem davant d'un boníssim esmorzar. Tot un munt de llesques de pa amb tomàquet amb pernil i formatge, pastes, torrades, etc, molt be i molt complert.

I lògicament, abans de marxar, ens hem fet la foto de grup, amb Horta a la nostra esquena.

Tot i que el dia ha començat ennuvolat, de seguida ha escampat i ha sortit un bon sol.

Els primers quilòmetres han sigut molt divertits, perquè el tram Horta – Bot, te una baixada força pronunciada, que ens ha permès avançar ràpidament, fent els 10 qms que separen els dos pobles, en molt poc temps. Aquí, hem passat ja alguns túnels i sobretot l'últim, bastant llarg.

A Bot ens hem aturat una estona per reagrupar-nos, i seguir a continuació, ja que en pocs quilòmetres més, arribàvem a LA FONCALDA, un lloc preciós, per les formes en que l'aigua ha donat a les roques, creant un barranc que deu ser la delícia dels afeccionats a aquest esport. Aquí ens hem estat una bona estona, fent fotos i alguns, mullant-se els peus en una petita piscineta, d'on brolla aigua calenta.

En aquest lloc, sobretot a la sortida, hem anat molt en compte de no deixar-nos ningú, perquè estava ple de gent, i clar, de vegades es fa difícil reconèixer algú d'esquena, amb el casc, les olleres de sol, etc. Però val, per sort no ha passat res.

I poc després de continuar, i després de travessar més túnels i més viaductes, hem arribat a l'antiga estació de BENIFALLET, on teníem previst dinar. Hem arribat sobre les 12,15 h, així que hem estat una hora fins l'hora de dinar. Durant aquest temps, hem pogut fer de tot, des de llegir el diari, com la parella Anna-Enric, descansar a les hamaques, com moltíssims, o prendre'ns una cerveseta.

I a l'hora prevista, hem anat a un lloc preparat pel nostre dinar. És un dels locals de l'estació, potser utilitzat com a discoteca, perquè estava ple de sofàs del tipus “chi-loud”, amb una barra en un reco. Tot això ho havien apartat, per poder preparar tres taules i poder donar cabuda a tota la expedició.

Abans del dinar, vam tenir la alegria de rebre la visita de la Maria i el Víctor, veïns de Benifallet i companys a la UME. Dues excursions en bici per la zona i dues visites, que grans que sou, amics!!! Això si, s'han quedat de pedra, al veure aquella gentada.

Han vingut justament després d'un petit espectacle que ens hem muntat tots plegats, cridant com boixos. Jo crec que aquell era justament el moment en que ens donàvem compte, tots plegats, de l'èxit d'aquesta sortida. Havíem passat tres dies junts, ens ho havíem passat molt be, tot sota control, i sense cap problema.

Em va emocionar quan un company, el Jaume, va fer un petit discurs, explicant lo be que s'ho havien passat, etc,  i clar, vaig contestar-lo, agraint el treball de tots els companys que van fer possible aquesta sortida, com el Cèsar, el Joan, l'Alfons, la Carme, la Imma, que d'una manera o altre, van fer que tot sortís be, de la mateixa manera que tots els participants, quant tots ells van col·laborar al 100% en el bon funcionament de la expedició.

També, la Carolina, va aprofitar per felicitar l'aniversari de la seva parella, el Carles, ja que justament en aquell dia feia anys. Li va fer portar un parell dels pastissos del postre, amb uns llums. Tot molt emotiu.

I ja només quedava la última part de la nostra expedició, els últims 22 qms que ens portarien a Tortosa. Aquí vam pitjar una mica l'accelerador, tot era pla i el camí, al menys al principi, fàcil i sense cap problema. És arribant a Tortosa quan hem de vigilar de no perdre'ns, perquè hi ha moltes cruïlles i sobretot ja dins la ciutat.

Vam quedar amb el xofer de l'autocar que ens trobaríem passat el pont del Mil·lenni, i així va ser, el vam trobar de seguida. En pocs minuts vam muntar les bicis, seguint un ordre necessari, que era que les bicis que baixarien a Gavà, haurien d'estar les primeres, per poder treure-les de manera ràpida a l'arribada.

Ja dins l'autopista, ens vam aturar a la primera benzinera, per visites diverses als serveis i ja, a partir d'aleshores, línia directa cap a Gavà, on vam arribat sobre les 20,00 h.

I ara el que toca, i amb moltes ganes i agraïment, donar les gràcies a tots/es els participants, perquè sense el seu bon humor, les seves ganes de passar-ho be, la seva complicitat i el seu BON ROTLLO, hagués sigut impossible aconseguir fer aquesta sortida amb l'altíssima qualitat en que l'hem fet.

Moltes gràcies a Carme Cano, Imma Burrull, Ricardo, Luciana, Joan Nicolau, Elis Alia, Mila, Jordi Camarasa, Lola Munyoz, Cèsar, Susana, Núria Álvarez, Joan Belmonte, Patricia, Martin, Montanyans, Carles Gil, Carolina, Carme Jansat, Miquel Cano, Inés Carles, José Martinez, Cristina Cajal, Natàlia Urgell, Isabel Rovira, Gerard Vilajoan, David Roca, Anna Ambros, Enric Escardo, Pedro Burgues, Mati, Alfons, Laia, Jaume Carner, Gemma Uoc. Jordi Vilajoan.