20-10-13, LES QUATRE ERMITES DEL GARRAF I UN MONESTIR

20-10-13 LES QUATRE ERMITES DEL GARRAF I UN MONESTIR

aquesta sortida ens la vam proposar fer justament quan vam fer, fa uns mesos, una que vam batejar, com LES TRES ERMITES DEL GARRAF. El moment en que acabem una satisfactòria sortida, sempre ens provoca una pujada d'adrenalina tant bestial, que és just el moment de proposar noves aventures i perquè no, cada vegada més difícils.

Així que dit i fet, la tornem a programar, però posant-li una mica més de dificultat, la recerca i conquesta d'una nova ermita. Dic una mica més de dificultat, perquè al final, ens han sortit uns 150 mts més de desnivell positiu que l'altre vegada.

A les 08,00 del mati ja estava davant la UME, apunt per començar la ruta. Aquí s'han incorporat el Jordi Puiggròs, el Josep, el Xavier, el Toni, i la Rosa, i aviat ens hem posat en marxa per dirigir-nos a St Boi, a recollir als nostres companys Jorge, Pilar i Diego. Així que a les 08,45, tots nou ens hem posat en marxa, per enfilar, ben aviat, la pujada a la primera ermita del dia. Només que hem entrat al parc de St Ramon, hem comprovat que s'hi estava celebrant una prova ciclista, així que hem extremat les precaucions, per tal d'evitar accidents. És important destacar la quantitat de gent que un mati de diumenge “pren” aquesta muntanya, gent caminant, corrents o en bici, contínuament amunt i avall, fent el seu esport preferit.

M'alegra molt comprovar la meva evolució sobre la bici, ja que recordo fa uns anys que quan volia fer aquesta pujada, em veia obligat a aturar-me algunes vegades per descansar i prendre aire, i avui, en canvi, l'he pujat d'una sola tirada, al meu ritme, clar, però sense aturar-me per res. Al menys és satisfactori comprovar que l'esforç val la pena!!

A Sant Ramon, és a dir, a la primera ermita, hem arribat a les 09,23, per tant, hem estat (jo, clar, els cracs molt menys), 38 minuts des de l'estació fins dalt.

Aquí m'he trobat a l'amic Manuel, de St Climent, que havia pujat fent l'esport que més li agrada, com és córrer per la muntanya. Després, també l'he saludat travessant el pont de fusta.

Com és lògic, aquí ens hem fet les primeres fotografies, tots molt contents de la nostra gesta. A aquella hora, ja estava obert el bar, en canvi, altres vegades l'he trobat tancat, no se quin és el seu horari. Un dia els hi preguntaré, perquè aquest bar podria ser el final de la travessa en sentit contrari.., que ja l'estic pensant!!.

hem sortit de Sant Ramon a les 09,37 i els he demanat als companys que em donessin cinc minuts, temps per arribar abaix, al costat del pont, i poder-los gravar mentre anaven arribant. El primer que ha passat, lògicament, perquè és una màquina de pedalar, ha sigut el Diego, i mentre els demés anaven baixant, també he ajudat a la organització de la cursa, posant-me en un lloc estratègic, per avisar-los que anaven baixant els meus companys, perquè mentre el meus baixaven més o menys ràpids de dalt l'ermita, els de la cursa apareixien de cop i volta per un corriol molt estret i poc controlable, de manera que podria produir-se algun problema. La sort, és que l'arribada d'aquest corriol amb el camí de baixada, era de forta pendent, i els ciclistes de la cursa entraven caminant.

Ha sigut en aquesta baixada, on dos companys s'han caigut, la Pilar i el Toni, qui s'ha endut la pitjor part. Sense fer-se mal de manera greu, la caiguda li ha suposat una bona esgarrapada al braç i a la cama. Allà mateix, amb la meva farmaciola, els he fet una primera assistència, posant-lis desinfectant i netejant la ferida.

La pujada des de Sant Climent, fins a EL ROSER, la segona ermita, te “tela marinera”!, fins i tot ja sortint des del poble, quan agafem el camí de les cases noves, evitant, per tant, la pujada directe per l'església, que hagués sigut molt més dura, clar, perquè és més recta.

Tot i així, i després d'unes quantes ziga-zagues, hem arribat a l'ermita, quan eren les 11,10. aquí, ens hem trobat a tot un grup de gent de St Climent, encapçalats per la plana major de la secció local de la ANC, la Roser, el Jaume, etc. Fins i tot, ha sigut el mateix Jaume qui ens ha fet la fotografia del grup. Aquesta pujada, també l'he fet directa, sense aturar-me.

Al Roser ens hem estat una estoneta, perquè ha sigut on hem esmorzat els entrepans.

Hem sortit del Roser a les 11,36 i és quan hem gaudit de bones baixades, primer, per desfer el camí de pujada a l'ermita des del cementiri, on ens hem creuat amb el grup del Jaume, i després deixant el cementiri a la nostra dreta, seguint baixant fins a la riera, on aquí si, comença de nou la pujada, no massa exigent, que ens porta, primer, a la cruïlla de Can Bori, i després quan segueix pujant uns centenars de metres més, fins que quan el camí s'aplana i s'eixampla, ens trobem amb la desviació a l'esquerra que, tot baixant, ens porta a Can Amat. En aquesta cruïlla, m'he trobat amb un altre grup que caminava per la zona, on he pogut saludar a un company que ve a la Massa Crítica i que va venir a la caminada nocturna de la UME.

Abaix, a Can Amat, on vam arribar a les 12,10, no hem pogut gaudir del tot de la visita a l'ermita. Només arribar, ha sortit el propietari renyant-nos i recordant-nos que aquell lloc és privat. Te raó, però tampoc era per posar-se així; nosaltres només anàvem a fer-nos algunes fotos, alguna vam fer, i marxar de seguida. Estava esvarat, que cada vegada hi ha més gent, que fem soroll, etc. En fi, de seguida vam marxar, no vam entrar a discutir-li els nostres drets d'usadors d'aquells camins, que encara que travessin propietats privades, el trànsit és permès sempre. Si no vol que la gent s'acosti a la seva ermita, que ho delimiti be, no?

Després, ens van venir uns quilòmetres durs, perquè vam iniciar una pujada que anava des del nivell de la riera, fins Begues. A més, i per fer totes les pujades i agafar el màxim de camins i el mínim de carretera, en el nostre ascens vam agafar fins i tot el camí que puja a Can Planes, justament per després poder gaudir del camí de terra que planejant per entre mig del bosc, arriba a l'accés al Parc Natural del Garraf, on girem a l'esquerra i ens disposem a entrar-hi.

Aquí, camí molt conegut, anar pujant fins a la creu d'entrada al Parc, i després baixada llarga i divertida fins pràcticament La Plana Novella, on vam dinar al DSU, com teníem previst. Ens van preparar un menú compost d'arròs amb botifarra de Burgos i un guisat de vedella a la alemanya, molt bo, fet amb vi i vinagre.

A La Plana Novella vam arribar a les 14,00 h, quasi dues hores després de sortir de can Amat, i del restaurant vam sortir a les 16,15, un pèl massa tard per la feina que encara ens quedava, però que no va impedir arribar a la nostre destinació. 

 

A les 17,15 vam arribar a l'ermita de La Trinitat, gaudint ràpidament d'unes vistes excepcionals de les costes del Garraf i de Sitges, i d'una alegria immensa tots plegats per la fita aconseguida. A més, ens vam trobar amb molt d'ambient, perquè la penya blaugrana de Sitges, estava celebrant una festa. Ens volien convidar, però no podíem estar-nos massa temps, a banda que encara ens quedava un tram de carretera, i no era pla de complicar-nos.

Després de les celebracions amb aigua, petons i abraçades, sobre les 17,30 vam marxar, baixant per la pista asfaltada que porta fins a la carretera de les costes del Garraf, agafant a ma dreta, per dirigir-nos a Sitges. En un moment donat, vam trobar-nos amb una bona caravana, i és que a una senyora li va agafar un atac d'epilèpsia, i la tenien al terra de la carretera, imagino que tot esperant l'ambulància. Aquest fet lamentable, ens va permetre seguir fins a Sitges sense cotxes que ens vinguessin al darrera, perquè estaven aturats darrera del cotxe d'aquella dona i pels Mossos.

A les 18,05 arribàvem a Sitges, ja amb l'alegria desbordant per la gesta aconseguida durant el dia. Ha sigut una sortida dura, hem fet 1400 metres de desnivell positiu en 55 qms, però ens ho hem passat molt be.

El tren ha vingut molt aviat. I ara, fins la propera, que ja estem pensant en fer-la a l'inrevés!!!.