19-10-13 VOLTA PEL LLOBREGAT I EL DELTA

19-10-13

VOLTA PER LLOBREGAT I DELTA

un nou projecte d'avui ha sigut aquesta sortida pel riu Llobregat i les platges de El Prat. Ens han acompanyat, Manel, Miguel, Eli, Simon, Ricardo, Imma, Laia, Alain, Oriol, Núria. Una amiga, la Carme Gràcia m'ha enviat un washhp per dir-me que havia arribat a St Boi a les 09,00, però nosaltres ja havíem sortit, tot i que l'hora de sortida eren les 08,30, ens hem posat en marxa a les 08,45. Llàstima!!.

Així que després de les salutacions corresponents, de seguida hem entrat al riu, aquesta vegada pel camí més a la vora de l'aigua, allunyant-nos una mica del camí “oficial”, que un diumenge al mati sembla una autopista, de la quantitat de gent que hi va.

Com sempre, hem anat tirant riu avall, en direcció a El prat. En un moment donat, he volgut acostar-me fins el camí-gual que travessa el riu, el qual agafem quan ens anem cap a l'altre banda, però segueix tancat i espatllat, a causa de les pluges.

El dia estava ennuvolat, sense ploure, el que vol dir molt bones condicions per la pràctica del ciclisme, permetent-nos pedalar amb una temperatura ideal. Tot i així, al llarg del mati la calor s'ha anat imposant.

Ben aviat hem travessat El Prat i de seguida ens hem posat dins els camins de la zona del Delta, però hem arribat tant aviat, que fins i tot la zona de descans, on teníem previst esmorzar, com l'accés al primer mirador, estaven tancats. Així que just al costat de la porta que impedia avançar, i sobre d'uns bancs, ens hem posat a menjar-nos els nostres entrepans que portàvem per esmorzar. Eren les 09,20, o sigui que fins les 10,00 que posava que obrien, mira si teníem temps. Sort que ens han obert a tres quarts de deu!!

Quan ens han permès el pas, ens hem posat en marxa, tot arribant ben aviat a la zona del primer mirador, el Mirador de la Bunyola, el més a la vora del Llobregat, des d'on es pot observar una magnífica vista de tot aquest espai. Per sort per a tots els que ens agrada la natural, tota aquesta zona del Delta està molt protegida i només et permeten passar per uns camins específics, i ben delimitats. D'aquesta manera, permeten que la natura faci el seu camí, que creixin les plantes i els arbusts de manera natural, al seu aire, sense la ma de l'home.

Això s'observa també al Mirador del Semàfor, on només pots arribar-hi i donar una volta per dins, a través d'una passarel·la de fusta, en forma d'escalextrix, que et porta per damunt la sorra i t'entra dins l'edifici, tot sempre sense tocar per res la sorra. Allà hi ha tota mena de plantes de creixen al seu aire i està prohibit l'accés a la platja, de manera que, efectivament, només veus petjades d'aus per tot arreu, o d'algun gos que corri per allà, però no de l'home, encara que, de manera puntual, també se'n veu alguna, perquè clar, ja sabem que alguns només saben fer justament allò que no haurien de fer. Però val, un 99,5% dels visitants de la zona, son gent responsable, que ajuda a mantenir-la neta i en naturalitat.

Després de tanta meravella, hem girat cua, hem pujat per l'altre banda del canal per on hem arribat, i hem donat la volta a l'aeroport. Com que no anava el primer, ens hem passat de llarg la zona on pots acomodar-te en uns “sofàs” de pedra, per veure en primera línia la panxa dels avions que arriben a l'aeroport.

I tot seguit, ens hem plantat al final de la carretera i ens hem disposat a travessar, per la platja, fins arribar a la Riera de Sant Climent. La última vegada que vam fer aquesta volta, vam poder fer-ho pedalant per la vora de l'aigua, on les rodes aguantaven força be, sense enfonsar-se a la sorra, i vam avançar de conya. Però avui les condicions eren diferents, no hi havia manera de pedalar, les rodes s'enfonsaven del tot, de manera que no hem tingut més remei que fer-ho a la manera tradicional, és a dir, caminant i empenyent les nostres bicis.

Ben aviat hem arribat a la Riera, i ens hem disposat a tornar cap a Gavà. El Miguel ens ha portat pel camí de la riera, per acabar entrant a Gavà just per sota de l'estació del tren. Hem arribat tant aviat, que fins i tot ens hem pres una cerveseta al bar de sota la ume.

En total he fet 37 qms