10-08-13, PUJADA AL CIM DEL MONT CARO - PORTS DE TORTOSA

10-08-12, PUJADA AL CIM DEL CARO.

Finalment he pogut complir el meu somni de tornar a pujar al Cim del Caro, encara que mentre pujava, he passat per moments de dubtes, perquè em notava molt cansat.

Però és allò de buscar sempre alguna cosa que et motivi i que t'empenyi a seguir pedalant, i per exemple, a mi em va molt be saber que estic fent una peli de la sortida, i clar, quedaria molt malament si al final no la fes, oi? Jeje...

Doncs anem als fets.

L'Elvira m'ha acompanyat amb el cotxe fins a Roquetes, a uns 20 qms del cim, encara a la plana i tocant a Tortosa, però això si, ja des del primer moment, en lleugera pujada.

Segurament, els meus dubtes d'avui venien perquè no n'estava concentrat del tot de manera exclusiva, en aquesta pujada, perquè em preocupava la tornada. Des del cim del Caro fins a Les Cases hi ha més de 60 qms, com torno? Truco a l'Elvira que em vingui a buscar? Torno simplement en bici? Podré, després de l'esforç de la pujada i la calor? Torno en tren des de Tortosa fins a Ulldecona, o Vinaròs?

Tinc clar que quan una cosa em preocupa, no em permet concentrar-me al 100%. Si quan estic pedalant, sobretot en forta pujada, com és el cas d'avui, a més he de pensar en altres coses, diguem que l'esforç l'estic repartint, així que físicament, perdo potència, segur. Però al final he engegat aquesta decisió a fer punyetes, m'he dit: “puja dalt, gaudeix de la pedalada i després ja en parlarem”. Tanco el tema dient-me que aniré a Les Cases en bici pel camí del canal, que retalla bastant la ruta i ja està.

A les 09,00 en punt em poso en marxa a Roquetes. Justament sona aquesta hora quan dono les primeres pedalades i enfilo els Ports, que de seguida es veuen allà al front. Poc després de sortir, fins i tot puc fer una fotografia del Cim, amb les antenes allà dalt, com dient-me “a veure si ets capaç de venir”!!!. És curiós, perquè les veus allà i sembla que no sigui tant complicat arribar-hi. Be, de fet complicat no és. Estan a uns 20 qms i només és qüestió d'anar fent, d'anar pujant.

La plana aviat s'acaba, i comença pròpiament la pujada, pràcticament després de passar el canal “Xerta-Riu de la Sènia”, que és justament per on penso tornar.

A l'entrada del canal, hi ha un cartell, mig trencat expressament per algú a qui no interessa el que posa, que diu que aquell canal es va fer per portar a terme el transvasament Ebre-País Valencià que es va aturar en el seu moment. Dins l'ànsia constructora valenciana, per seguir fent urbanitzacions, hotels i camps de golf, els calia un element del que no els sobre, aigua, i clar, si no la tenen, la volien venir a buscar del riu Ebre. Ara, mentre escric aquesta crònica, estem en moments en el que partit popular, en el poder amb majoria absoluta, torna a la càrrega.

És des d'aquest lloc, on m'agradaria calcular el percentatge de desnivell que hi ha, des d'aquí, fins el cim. Segur que surt una xifra força alta!!.

Després d'unes quantes corbes a dreta i esquerra, i de quasi mossegar-me els llavis de l'esforç, arribo al meu primer destí d'avui, la Font del Cargol, i primera decepció que, finalment, em farà canviar els plans de la tornada. Com que la sortida és dura i llarga, i fa calor, sé que em caldrà força aigua, així que porto la motxilla plena d'aigua i els dos bidons, en aquest cas vuits, perquè la meva idea, per estalviar pes, era portar la motxilla plena i els bidons vuits, fins arribar a aquesta font, on n'ompliria un per seguir pujant, pensant que després, a la baixada, tornaria a omplir-lo tot d'aigua nova, ja que surt molt freda. Però resulta que l'aixeta està trencada i per molt que la forcis, no hi ha manera que surti aigua.

Pla trencat, perquè el camí pel que pretenia tornar a Les Cases, el canal, no passa per cap poble durant molts quilòmetres, pràcticament fins a un poble que es diu La Galera, situat al menys a 30 qms o més del cim i estic bevent molta aigua, per tant, aviat l'acabaré. Una solució seria continuar dos quilòmetres més enllà i acostar-me fins el restaurant Dels Ports, on vam dinar amb el Cèsar i el Simon, únic lloc on podria comprar beguda, però això vol dir quatre qms més, i no n'estic disposat. Pensaré en tornar en tren, o si estic animat, seguint en bici fins a Les Cases, però per la carretera, més quilòmetres, però amb abastiment d'aigua en pobles i benzineres que trobaré contínuament. Amb aigua freda, la pedalada se'm farà més fàcil.

Des de la Font del Cargol faig algunes fotos més i segueixo uns metres més amunt, on puc aturar-me un moment a fotografiar el monument a la cabra muntesa, autèntica reina d'aquestes muntanyes.

A partir d'aquí aviat ja veig el mirador de El Portell. Ara em toca enfilar les corbes de ferradura tant conegudes d'aquest lloc, on el desnivell segueix fort, però poc a poc ho vaig aconseguint. No he caminat en cap moment, ara, això si, m'he aturat unes quantes vegades a descansar i prendre aire ( i aigua), per seguir pujant.

A les 11,16 en punt he arribat al Mirador de El Portell, el qual està a 1000 metres d'alçada i des d'on falten 5,5 qms per arribar dalt el cim.

Aquí lo típic, unes quantes fotos, i continuem. M'han tornat els dubtes de si pujo fins dalt, però res, he lluitat contra la temptació de la baixada ràpida i fàcil, i he continuat amunt. Quedava poc i no era qüestió de fallar ara.

Efectivament, poc després arribo a la desviació, que a l'esquerra, quan falten 3,8 qms, et porta fins el cim. Molt poc després d'agafar aquest camí, ja tenia clar i segur que arribaria fins dalt. Recordo que quan vam pujar amb el Cèsar, per animar-lo li vaig dir que a partir d'aquell moment, si pugéssim caminant, trigaríem màxim una hora, així que això ja estava fet.

Aquesta última part és també molt dura, perquè en aquests 4 qms, s'han de pujar 450 metres aprox, el que significa un desnivell molt difícil, per sobre de l'11% de mitja. Però estava animat, perquè ja ho tenia a tocar, així que a cada pedalada, la moral era més alta i la satisfacció d'haver-hi arribat, altíssima.

A les 12,23 en punt, és a dir, 3 hores i 23 minuts després de sortir de Roquetes, he arribat al cim del Caro, a 1447 metres, després de lluitar també contra el vent, que segons com, venia amb ratxes bastant fortes.

En comparació a l'any passat, he guanyat força temps, perquè des de Tortosa, el Cèsar i jo vam trigar 5 hores en fer la pujada, comptant els descans, mentre que avui, des de Roquetes (2-3 qms menys), he trigat menys de 3 hores i mitja. Eren les 12,32 quan trucava a l'Elvira per dir-li que havia arribat dalt de tot.

Dalt al mirador de El Caro, he xerrat una estona amb uns nois que també havien arribat en bici, explicant-nos tots les nostres aventures ciclistes.

També, amb un matrimoni, on la senyora m'ha dem anat que els fes una fotografia amb la seva súper càmera fotogràfica, que semblava més aviat d'un professional que d'un afeccionat. Vaja màquina!!.

I l'alegria del mati, i perquè vegis que quasi sempre, l'esforç i la constància acaben donant premi; estava allà dalt, gaudint del paisatge, quan s'acosta una cabra allà mateix, per entre mig dels matolls, que fins i tot m'ha donat temps de gravar-la una bona estona amb la go pro. Quan una parella es disposava a fer-li algunes fotos, s'ha anat corrents, com volen dir, “jo el que he volgut ha sigut permetre al Jordi que em gravi, per l'esforç que representa pujar en bici fins aquí, no per ningú més” jeje,

sense massa cosa més, he enfilat el camí de tornada. Ja tenia clar que passaria de llarg el camí del canal, i aniria fins a Roquetes, primer per comprar beguda i després per decidir si tornava en bici o en tren.

I ja feia be de preocupar-me tant per la beguda, perquè poc després de sortir del Cim del Caro, se'm ha acabat l'aigua de la motxilla. Tres litres d'aigua que s'han acabat en poc més de tres hores!! La sort ha sigut que això m'ha passat baixant, quan no he passat sed i he aguantat força be la manca d'aigua. Ara, si m'hagués passat, per exemple, al mirador de El Portell, quan em quedaven encara més de 5 qms, tots de forta pujada, aleshores segurament no hagués pogut arribar dalt, i ho hagués passat molt malament. Clar que segurament, en aquest cas de necessitat, hagués picat en alguna casa a demanar-ne o fins i tot m'hagués acostat al restaurant, clar!.

I tot per culpa de la Font dels Cargols, que no funciona!!

Així que un cop he arribat a Roquetes, el primer que he fet ha sigut anar a buscar un bar a comprar beguda. No podia buscar un súper, perquè en aquests llocs s'ha de fer cua i porto la bici. Lo millor, un bar, que et permet deixar la bici fora, però en tot moment a la vista. A la primera cafeteria, mala sort, no tenen aigua de litre i mig. Eren la una tocada, així que tenia una mica de gana i m'he menjat una pasta amb un acuarius. Després, he continuat pel mateix carrer fins a la benzinera, on allà si, m'he comprat dues ampolles d'aigua de litre i mig ven fredes, i un altre acuarius per prendre-me'l allà mateix.

Les dues ampolles d'aigua les he posat dins la motxilla, m'he begut l'acuarius i he trucat a l'Elvira, a les 13,50 h, per avisar-la que tornaria en bici; definitivament torno en bici, no se el que trigaré, però aniré venint cap a Les Cases. El que volia dir, també, que rebutjava la idea d'anar fins a l'estació dels FFCC de Tortosa per agafar un tren que em portés a Ulldecona o Vinaròs.

Això si, aquesta última part, molt llarga, ha sigut molt costeruda. Han sigut uns 40 qms de pedalar a ple sol, per la carretera, sense res d'ombra, i a més, amb una lleugera pujada que dura des de Roquetes, fins a Ulldecona, més de 20 qms de pujadeta que no donava cap marge per descansar res. Potser només uns pocs metres abans de la desviació a Freginals i poca cosa més. En aquest tros, m'he aturat moltes vegades, pel casament, per la calor, pel dolor al cul...

A més, i això ja ho sabia, després d'Ulldecona i abans d'arribar a Alcanar, s'ha de pujar un petit cimet, encara que després, a partir d'aquí, ja tot ha sigut molt més fàcil, primer perquè des del cimet aquest ve una bona baixada cap a Alcanar, on m'he pres l'últim acuarius del dia, i després perquè ja des d'Alcanar, arribar a Les Cases ha sigut un passeig. A Alcanar, he trucat a l'Elvira, a les 16,14, per avisar-la que ja estava a punt d'arribar a casa.

En total, he estat 7,30 hores de pedalada i 79 qms.