08-09-13
VIII ETAPA CCSJ, MANRESA-MONTSERRAT-IGUALADA
Per
fer aquesta sortida d'avui, estàvem 11 persones apuntades, però les
pluges del darrer dia i, sobretot, les previsions meteorològiques,
van anar desanimant a uns quants, de manera que finalment vam sortir
6, la Carme, la Anna, el Quim, el José Luís, el Pedro i jo.
En
el meu interior no sabia, lògicament si plouria, però també tenia
un cert cuquet a pedalar una estona sota la pluja. En la prèvia de
l'altre dia vaig passar tanta calor, que fins i tot desitjava un
canvi de temps.
Aquestes
baixes, més la marxa de la Ònia a Bèlgica i les vacances del
Cèsar, ha portat que des de la nostra zona, (Gavà), només sortís
jo.
El
primer que vaig fer al aixecar-me, va ser mirar el cel. Vaig veure
estrelles, així que vaig escriure a tots per animar-los. Semblava
que podríem tenir un bon dia!!
Me'n
vaig anar amb el cotxe fins a l'estació de St Boi, per agafar allà
el tren. Està molt be, perquè per moltes hores que el tingui allà,
després puc convalidar el tiquet de l'aparcament, amb el bitllet de
tren i em surt gratis. Agafàvem el que surt de la Pl. Espanya a les
07,36, i en el qual havia pujat en aquella estació el Pedro. A
Martorell van pujar la resta de la expedició, tots ells venint de la
zona del Vallès.
A
l'hora prevista vam arribar a Manresa, i abans de iniciar la
pedalada, ens vam prendre un cafè que ens entonés. No feia fred,
però l'ambient era fresc i com deia al principi, amb possibilitats
de pluja.
Només
sortir de Manresa, posats ja al camí, vam creuar uns quants bassals,
que em feien pensar que aquella seria la tònica de tot el dia,
passar aigua i fang contínuament, però per sort, no. Aquells dos
van ser els únics. Després, tot camí, tot creuant uns boscos
maquíssims i gaudint, en tot moment, d'aquella olor que desprenen
els boscos després de fortes pluges, a fulles mullades.
He
de tornar a dir, que aquesta via per pujar a Montserrat és la que
més m'agrada. En primer lloc, perquè des de pràcticament Manresa,
puges per camins de terra (excepte quan travessem urbanitzacions o
algun poble, clar), però res a veure, per exemple, a fer-ho per la
carretera, com fèiem abans des de Monistrol. També, perquè el camí
és preciós. Avui, per exemple, quan teníem davant nostre la
muntanya de Montserrat, es veien uns núvols baixos, per sota dels
cims, que formaven com una corona, deixant veure la part baixa i alta
de la muntanya, mantenint els núvols al mig.
També,
com està el tema de l'11 de Setembre!!! Quan hem passat per
Castellgalí, hem vist tot de senyeres i estelades, tot esperant
celebrar aquesta diada. En aquests moments, hi ha un esperit
independentista a Catalunya, que mai havia sigut tant evident!
Potser
la dificultat més forta d'aquesta sortida han sigut un parell de qms
abans d'arribar a St Cristòfol, que ens ha fet tirar fort de cames,
per la seva duresa. Quan vaig venir l'altre dia, com que el terra
estava sec, amb molta terra seca, les rodes de la bici em relliscaven
i vaig haver de posar el peu al terra, però avui, després de la
pluja, les rodes han aguantat be i l'he pujat tot sencer.
A
partir d'aquest punt, el poble de St Cristòfol, quan estem al qm 14,
aprox, iniciem l'últim tram de pujada, sostinguda, amb certa
dificultat però fàcil de fer, preciós, perquè tenim en tot moment
la muntanya de Montserrat davant nostre, que ens porta, finalment, a
l'ermita de Sta Cecília, on ja podem dir i celebrar que hem arribat
dalt de tot. Després ens toquen uns qms de carretera, primer de
baixada i després d'una mica de pujada, fins passada la zona de
l'aparcament.
L'entrada
al recinte de Montserrat l'hem fet com altres vegades, posant-me la
càmera gravant cap enrere, filmant l'entrada dels meus companys.
Ens
hem dirigit directament a l'esplanada del Monestir, sense entrar-hi.
A més, ja en aquell moment, quarts de una del migdia, hi havia una
cua que superava de llarg la meitat d'aquesta plaça, provinent del
cambril de la Verge. No se, potser aquella gent tindria dues hores, o
més, de cua!!
després
de les fotos de rigor, lo primer que vam fer fou anar al Bar de la
Plaça, fora del recinte, a prendre'ns un refresc, encara que
certament, al menys per mi, per la poca calor que havia passat,
tampoc era una necessitat vital. A més, i m'emprenya molt, les
begudes i els menjars, a Montserrat, son extremadament cars! L'altre
dia una hamburguesa senzilleta, amb una llesca transparent de
formatge, i una cervesa, em va costar 7,25 euros!!
o
sigui que el que faríem avui seria marxar després de prendre'ns el
refresc. Encara ens quedaven 27 qms fins a Igualada i ja tenia
previst que dinaríem a un restaurant, una mica destartalat, situat
vora el cim del Coll del Bruc. Semblava que ens voldria ploure uns
quilòmetres abans d'arribar, però res, vam anar mantenint les bicis
seques tota l'estona.
Al
restaurant vam dinar força be, uns menú i altres un plat combinat,
que ens va servir per agafar forces per continuar el nostre camí.
La
pena d'aquest tros, des de Montserrat fins a Igualada, és que, anant
en bici, és 100% asfalt. Hi ha un tros petit de camí, que retalla
una mica la carretera, però res més.
Hi
ha també un tros molt complicat, quan ens acostem a Castellolí, ja
que el camí, imagino que engolit per l'autovia, desapareix, encara
que les fletxes grogues et porten contra direcció durant uns metres,
amb cert perill, perquè t'obliguen a agafar un tram de la sortida i
de fet, et trobes amb cotxes en sentit contrari. A més, i per
acabar-ho d'adobar, ens obliguen a traspassar la barana, carregant
les bicis. Molt complicat, ja dic.
L'arribada
a Igualada com sempre amb les ciutats grans. Polígons industrials
que no s'acaben mai... Però val, molt be, com l'altre dia, vam
trobar la estació ven aviat i també com l'altre dia, ens vam veure
obligats a esperar-nos una bona estona, perquè els trens passen cada
hora i vam arribar poc després de sortir l'anterior. Però val, això
va servir per prendre'ns un cafè relaxadament, xerrant i fent-nos
algunes fotografies que deixessin un bon record d'aquesta sortida.
En
total hem fet 55 qms, i porto:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada