15-10-13
avui
m'he agafat la bici, l'he posat dins el cotxe, i m'he anat a La
Puebla de Híjar, a conèixer el terreny, per quan anem tota la colla
per Tots Sants.
Pensant
en que la gent voldrà anar al servei només baixar de l'autocar,
primer he fet una paradeta a l'hostal Venta del Barro, a tocar de La
Puebla, on vaig dormir l'any passat, quan vaig venir jo sol a fer
aquesta ruta. És un bon lloc perquè s'aturi l'autocar, perquè hi
ha espai de sobres. Després m'he anat fins al voltant de l'estació,
d'on comença la ruta, i després d'aparcar el cotxe i preparar la
bici, m'he acostat a l'estació, on també hi ha un bar, i on també
els he explicat que vindrem 37 el dia 1. Segurament aquesta serà la
opció, perquè aquí estarem al principi mateix de la ruta, mentre
que a l'altre bar, després hauríem de fer 2 qms, abans d'arribar a
La Puebla i començar el nostre camí.
He
estat anotant algunes dades; camí de La Puebla a Samper de Calanda,
on dinarem, tenim 10 qms aprox, dels quals 5 es fan per una carretera
asfaltada i la resta, per camins. Aquests son emprenyadors, perquè
hi ha molta pedra solta. De fet és normal. Es tracta de l'antic
traçat ferroviari, però en aquest cas encara no és via verda,
perquè no està arranjada. Fins i tot, de tant en tant passes per
sobre d'alguna travessa de fusta.
He
procurat anar tranquil, perquè al ser tants, segurament tindrem gent
que vagi molt lenta. Així que el trajecte fins a Samper, m'ha portat
45 minuts. Aquí he entrat al restaurant on ens prepararan el dinar i
he conegut al Joaquim i a la Quitèria, amos del bar i els que ens
faran el dinar. Ja porto unes setmanes de contacte amb ells, per la
preparació del menú del primer dia.
Després
de prendre'm una cervesa i una tapa de anxova, detall de
l'establiment, he fet la següent part de la ruta. Continuem per camí
pedregós. Primer passem per un poble que es diu Puig-Moreno, poble
creat l'any 1956 i després per la Estanca de Alcanyís, un estany
situat dins un bosc de pins.
De
Samper a Alcanyís, tenim uns 30 qms, i he estat dues hores. Per
tant, entre La Puebla i Alcanyís, podem comptar dues hores i 45
minuts, més el temps dinant; si arribem a les 13,00 i sortim a les
13,30, arribarem a Samper a les 14,15, si estem hora i mitja dinant,
sortirem a les 15,45/16,00 en direcció Alcanyís, on arribarem a les
18,00 aprox.
El
tros de Samper a Alcanyís inclou antic camí del tren, algun tros de
carretera, i la travessa del bosc de l'estany. És bonic aquest tros abans d'Alcanyís. Espero passar de dia, perquè el puguin veure be.
A
Alcanyís vaig visitar a la Teresa, de l'hostal on anirem, per veure
també com s'hi arriba i poc després vaig continuar. Abans, vaig
demanar habitació a un poble que es diu La Fresneda. La idea que em
corria pel cap era, sortint de Alcanyís, anar a buscar el tren que
em portés de nou a La Puebla, a Casp, però volia anar-hi després
d'arribar a Valdealgorfa, per passar també pel camí de la desviació
que ens trobarem a aquell poble per esquivar el túnel de
l'equinocci, tancat per reparació. Per aquest cas, em vaig treure
un mapa, per veure el camí, però malauradament me'l vaig deixar a
casa i no vaig saber trobar-lo, de manera que oblidant el camí a
Casp, vaig decidir anar a dormir a La Fresneda, per, l'endemà,
tornar cap a La Puebla durant el mati, i tornar tot seguit.
El
camí a Valdealgorfa, és una contínua pujada, no complicada, però
sí seguida, d'uns quants quilòmetres. En aquest poble és on
realment comença la via verda de la Val de Zafán, però comença
amb una pega, i és, com deia, amb el túnel tancat, és el túnel
més famós, de dos quilòmetres de llarg, però tancat, per despreniments.
Famós perquè un dia de cada més de Març, el sol es pot veure com
passa des de l'altre punta d'accés.
A
partir d'aquí, doncs, cal esquivar aquest túnel, hi ho fem a través
d'una carretereta petita i estreta, que s'enfila d'allò més. De
seguida vaig pensar en que segurament a alguns els hi pugui costar pujar, però val, un petit esforç tothom és capaç de fer.
Després
de la pujada, arriba la baixada i sembla que anem en una muntanya
russa sempre de baixada, dreta, esquerra, corba rera corba. Molt
divertit.
Aviat
arriba l'antiga estació de Valjonquera, on després d'uns minuts de
dubtes, prenc la decisió de no anar a l'hotel i agafar la carretera
en direcció La Puebla. És una decisió difícil, perquè m'esperen
més de 60 qms i se'm farà de nit, però o això, o dormo a l'hotel
i m'he d'esperar a l'endemà per anar a recollir el cotxe i tornar
cap a casa. M'amoïnava el fet de deixar el cotxe tota la nit a La
Puebla.
Aquest
tros se'm fa molt difícil. En un primer moment vaig tirant. Em poso
en marxa a les 17,20 i a les 18,05 passo per els afores d'Alcanyís,
a 21 qms, no està malament. Clar que a la carretera, pedalo més
depresa, amb alguns moments ràpids de baixada.
És
en el tram Alcanyís fins La Puebla, on m'he d'anar aturant
contínuament per estirar els muscles, perquè cada vegada estic més
cansat. A més, tinc gana i sed i no trobo cap bar, ni benzinera. Son
40 qms de solitud, perquè allò és mig desert; no hi ha ni cases,
ni benzineres, ni res de res. Mentre tant, se'm fa de nit, i encenc
el llum nou, que funciona de cine. Poso la llum curta, per evitar que
s'esgoti la bateria. En tinc dues, però no les conec encara i no se
quan duren.
Al
final, tot arriba, i també Híjar, el poble abans de La Puebla i a
més, amb la sort de trobar en primer lloc una benzinera, amb una
botiga. Allà que me'n vaig! Una ampolla de litre i mig d'aigua per
substituir la del camelbak, dues llaunes d'acuarius, una de cervesa i
dos donuts!
Un
cop refet, segueixo el meu camí, ara amb la moral molt alta, ja
estic arribant. Fins i tot no faig cas de la senyora de la benzinera,
i per anar a La Puebla, agafo la primera desviació que trobo, cap a
la dreta. Em diu que vagi recte i que em dirigeixi a La Puebla a
l'alçada de l'hostal Venta del Barro, perquè la primera desviació
és per una carretereta estreta i amb corbes i no li faig cas, clar,
ja he begut i menjat i torno a tenir les piles carregades. Aquesta és
més difícil? Doncs és la que agafo!!
arribo
a La Puebla després de 6 qms, i començo a donar voltes pel poble
sense trobar l'estació. Un cartell m'indica, però no aconsegueixo
arribar-hi, fins que un senyor em veu tant desorientat, que m'atura,
em pregunta i em guia correctament.
És
el president del club BTT de La Puebla, i es posa molt content de
xerrar una estona amb mi.
Finalment,
trobo el cotxe, em canvio de roba, poso la bici dins, i me'n vaig,
xino xano, cap a casa. Surto del poble a les 21,15 i arribo a les
00,45, tres hores i mitja, davant les quatre i mitja del mati. En
total, 8 hores de viatge en cotxe i nou de viatge en bici!! en total
he fet 123 qms
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada