21-09-13 CCSJ, LLANÇÀ-FIGUERES

21-09-13 CAMÍ CATALÀ ST JAUME EN BICI. LLANÇÀ-FIGUERES

Avui hem tornat a començar aquest camí, del qual, per altre banda, ja portem fetes vuit etapes.

Com sempre que anem tant lluny, no tenim més remei que matinar, per agafar el tren de les 06,46, el primer i que ens deixa a Llançà a un quart de deu. Lo nou, és que ara m'estic acostumant a anar fins a BCN amb el cotxe, de manera que no m'he de preocupar del tren de rodalies. El problema per agafar-lo tant aviat, és que no hi ha una combinació acceptable en horaris. Vull dir que per agafar el tren de les 06,46, he d'agafar un rodalies que surt de Viladecans a les 05,08, i arriba a Sants a les 5,27, una hora i quart abans que l'altre. A més, dissabtes i diumenges, no s'ha de pagar al tiquet a les zones blaves i verdes de Barcelona, i de moment, sempre trobo aparcament.

A Sants, ens hem trobat amb la Imma i amb un company nou que es diu Diego. També, mentre parlava amb ella a l'entrada de l'estació, m'he trobat i he saludat al Sergi, un veí del nostre carrer a qui feia molt que no veia. Se que ha tingut algun problema personal, però per sort ja està tot solucionat. Sempre me'n recordo de quan el Gerard era molt petit, i una vegada vam anar a veure els reis mags, a St Climent, i el Sergi el va agafar a coll. Tinc una foto i sempre em dic que un dia li donaré. I avui, l'he explicat. S'ha posat content.

Sort que m'he plantat a Sants molt aviat, perquè voltant per l'estació he pogut veure que el tren sortia a les 06,46, i em pensava que havia comunicat a la gent que sortia a les 06,56,de manera que ràpidament he trucat a la Imma i al Diego, per comunicar-lis l'horari real. Mira, els mòbils van molt be, sobretot per aquestes coses. He pogut parlar amb ells i avisar-los.

El viatge a Llançà, molt llarg, dues hores i mitja, perquè, a més,l'hem fet en un tren regional, que s'atura a quasi totes les estacions.

Sort que mira, aprofitem per xerrar, esmorzar, fer una mini becaina... A Granollers havia de pujar un altre company, en David, però ha perdut el tren, així que hem decidit esperar-lo a Llançà mentre preníem un cafè. A Figueres han pujat la Carme i el José Luis, i finalment, a Llançà ens esperava el Simon.

En tren ha arribat més o menys puntual i el dia era esplèndid, cap núvol a l'horitzó!!.

I com estava previst, quan ens hem trobat amb el Simon, ens hem anat a prendre un cafè a un bar que ens ha aconsellat, ja que els seus pares tenen un apartament aquí i lògicament coneix força be el poble.

Sense prendre'ns massa estona asseguts al cafè, de seguida hem marxat a buscar al company que venia amb retard, en David, i aleshores si, ens hem posat en marxa, en direcció a trobar el Camí de Ronda, que ens portaria des de Llançà fins a El Port de la Selva.

Aquest és un camí preciós; va seguint la costa, per una mena de carril preparat perquè la gent vagi caminant, o com és el nostre cas, en bicicleta. Passa per cales espectaculars, on l'aigua és molt transparent. Donaven ganes de banyar-nos, cosa que no podíem fer, lògicament, perquè havíem de seguir el nostre camí, però ganes no ens han faltat.

Això si, moltes aturades, perquè com que les vistes son tant maques, vulguis o no t'has de parar i fer algunes fotos per després gaudir d'aquests entorns.

Aviat, però, la cosa s'ha posat seriosa; a partir de El Port de la Selva, on alguns han comprat aigua, hem iniciat la pujada. Aquí s'ha acabat la xerrameca; de cop i volta, tothom s'ha posat seriós i disposat a fer la pujada de la millor manera possible. De seguida, els cracs d'avui, és a dir, el José Luis, el Diego i el David, han desaparegut. Han posat la directa i cap a munt que s'han llençat.

La pujada al Monestir, ja dins el Parc Natural, és constant i amb un desnivell mitjà d'aprox el 7%. l'he pujat directe, en alguns moments molt poc a poc. Només m'he aturat un moment en que no arribava al tub de l'aigua, o sigui que be. He arribat el quart, i de seguida també el Simon, que ha fet una pujada perfecte.

Als pocs minuts han arribat la Imma i la Carme, juntes, i part del seu retard ha sigut perquè la Carme no s'ha trobat be. Fins i tot, un cop dalt, li ha aparegut la carn de gallina. Sort que a partir d'aquí, tot ha millorat i s'ha refet.

Ens hem trobat amb la desagradable sorpresa de que la Font dels Monjos, d'on l'altre vegada brollava una aigua fresquíssima i molt bona, avui no funcionava. Sempre que passa això, em pregunto si tindrà alguna cosa a veure el bar del Monestir, per exemple. Quina casualitat, no? Que no sigui el primer lloc on passa que quan arribes fet caldo, et trobes amb la font tancada i un bar al costat?

Hem decidit pagar l'entrada al Monestir (4,50 euros, caríssim!!), però valia la pena visitar-lo. Amb aquesta és la tercera vegada que pujo i encara no havia entrat mai, i m'ha agradat, per fer-li algunes fotografies i veure'l per dins.

Després, hem continuat i hem anat a visitar l'ermita de St Helena, a pocs metres del monestir, maquíssima, especial, d'una senzillesa extrema. A tots ens ha agradat molt. Aquí, on s'hi arriba pujant unes llargues escales, el Diego les ha baixat després, muntat en la seva bici, a tota pastilla!!.

A partir d'aquí, gaudim d'una esplèndida baixada per la carretera, fins a Vilajuïga, on hem decidit continuar, tot i l'hora, per trobar un lloc per dinar més a la vora de Figueres. I l'hem trobat a Peralada, on,davant mateix del Casino, hem trobat un bon restaurant, on també hem pogut guardar les bicis i tenir-les a la nostra vista.

El dinar, molt be i molt bo. Ha servit també per xerrar una bona estona i relaxar-nos una mica, després de l'esforç del mati, ja que estàvem molt a la vora de la nostra destinació.

No obstant, per mantenir la concentració del grup, he dit que encara ens faltaven uns 15 qms, i he demanat als cracs que es posessin davant perquè tiressin del grup. En realitat, faltaven 6-7 qms, i els hem fet molt ràpidament.

A Figueres, primer hem anat a l'aparcament on tenia el cotxe la Carme, perquè ens volia ensenyar una roba que és la que utilitzarà en Rafa per fer els equipaments de la federació catalana de ciclisme, d'hivern.

Ràpidament ens hem anat cap a l'estació, perquè hem sentit l'avís que arribava un tren i podríem avançar quasi una hora la nostra tornada. Pels pèls, hem arribat a temps i l'hem agafat, això si, era un d'aquells regionals, molt ple. Però, ens ha permès arribar a BCN quasi una hora abans del permès.

En total he fet 41 qms