25-05-14 LES QUATRE ERMITES I UN MONESTIR DEL GARRAF.

25-05-14 LES QUATRE ERMITES I UN MONESTIR.

Tot i que érem una pila apuntats, al final hem sigut vuit valents/es els que hem format part d'aquesta expedició d'avui; el Miquel, el Rubén, la Sol, la Inma Poyato, la Maria Rosa, el Pedro, el Gerard i jo. Ens hem trobat quasi tots a Gavà, excepte en Rubén, que ens esperava a l'estació dels ffgg de Sant Boi.

Avui a més, es celebrava la festa del primer aniversari de l'Èric així que per mi era vital organitzar-me de manera que podés tornar el més aviat possible a casa, per tant, a primera hora, vaig posar la bici al cotxe i me'n vaig anar a Sitges a deixar-lo aparcat a l'entrada mateix de la població, de manera que quan arribés al finalitzar la sortida, el tingués allà mateix, i no estigués pendent del rodalies. Així, després de deixar-lo ven aparcat, me'n vaig anar a l'estació, on vaig agafar el rodalies, coincidint amb el Miguel, que ens portaria a Gavà, com a la resta de companys.

Havia sortit de casa en màniga curta, ja que em vaig oblidar el para vents sobre la taula, de manera que aquests primers minuts de pedalada, el fred es feia notar. Fins i tot, mentre avançava, pensava en la possibilitat d'anar a casa a buscar roba quan passéssim per Sant Climent, però val, després, quan vas entrant en calor, el fred també comença a desaparèixer. També estava núvol i de fet a primera hora m'havien caigut algunes gotes, i tenia certa por a que plogués, però per sort, a mida que avançava el dia, els núvols anaven desapareixent i s'obrien algunes clarianes, el que ens va permetre, al llarg del dia, no patir un excés de calor.

A les 08,30 gairebé ens posàvem en marxa a Sant Boi, enfilant ja de seguida la primera pujada i la primera ermita del dia, quan hem pujat a Sant Ramon, on hem arribat a les 09,15 del matí. La sortida de Gavà i Sant Boi l'hem fet en els mateixos horaris del passat mes d'Octubre 2013, i mentre aleshores arribàvem a les 09,23, avui com dic, eren les 09,15. La cosa pintava be en quan els horaris. 

Ja en aquell moment, Sant Ramon estava ple de ciclistes!!

A aquelles hores feia fresca, i ens hi hem estat molt poca estona. La justa per fer-nos un parell de fotos i tot seguit iniciar la baixada a Sant Climent. Hem baixat pel lloc de sempre, travessant el pont de fusta de la carretera i pujant pels camps de cirerers del poble fins a les Creus de Querol. En aquest punt, entre els molts ciclistes que pedalaven per la zona, vaig tenir la sort de trobar-me i poder saludar al Manel Marmol, quina casualitat!!

Per les Creus vam passar sense aturar-nos, baixant tot seguit pel camí que en forta pendent ens ha dut a Sant Climent. Per la hora que sortíem de Gavà (la Sol ens havia dit que venia a les 08,15 perquè havia perdut el tren), havia escrit als meus company de la UME, la Anna i al Joan Carles, que segurament passaríem per Sant Climent entre les 10,00 i les 10,30 i arribàvem tant d'hora, que em temia que encara no haguessin arribat, però no, va ser entrar al poble i trobar-me'ls prenent uns cafès al bar de la plaça, on en aquest dia es celebrava la Festa de la Cirera, i motiu pel qual la Anna i el Joan Carles, i també la Maria, havien vingut al poble.

Després de la volteta per les parades dels pagesos que exposaven els seus exquisits fruits, hem iniciat la pujada a la segona ermita del dia, la ermita del Roser, on hem arribat a les 10,45, mentre que l'any passat vàrem arribar a les 11,10. Seguíem be i millorant els temps. 

Com l'any passat, aquí ens hem menjat els nostres entrepans, que la gana ja es feia notar. 

Seguint el mateix camí que l'any passat, hem girat cua i passant pel cementiri de Sant Climent, ens hem dirigit al camí que porta a la cruïlla de Can Bori, seguint aquest camí cap amunt. Es bo perquè aquest tros sembla una mena d'autopista bicicletera, de la quantitat de ciclistes que passen camí de Begues o de Sitges.

Poc després, hem arribat a la tercera ermita del dia, la que està a la propietat de Can Amat, i que segons sembla, es diu ermita de la Salut. Aquí, l'any passat el propietari es va enfadar amb nosaltres, pel soroll que fèiem, segons ens va dir.

Alguna foto i en marxa, no cridem al mal temps, que el propietari no havia sortit. Ara ens tocava, a més, una llarga pujada. Primer, seguint aquest camí que ens portaria fins al qm 6 de la carretera Gavà-Begues, però després seguint en pujada una bona estona més. I si les pujades no eren prou, a més vam voler entrar al bosc pujant per Can Planes, una autèntica escalada, que retalla una mica el camí, però que en contra partida, ens porta per camins i boscos, curta però molt vertical. M'agradaria saber el percentatge de inclinació!!!.

El camí de Can planes ens va portar de cop al Parc natural del Garraf, on vam entrar pel mateix camí de sempre. D'entrada hi ha un tram pla, però de seguida les pujades continuen, fins a la Creu, on ara si, ens deixem anar en una llarga i plàcida baixada, que en poca estona ens porta a La Plana Novella.

Aquí hem arribat a les 13,10, molt millor que l'any passat (14,00). Només arribar, els companys em van avisar que perdia oli del amortidor,  i efectivament, el cargol estava molt fluix. Dilluns la portaré a la botiga.

Ens hem fet algunes fotografies davant del Monestir i tot seguit hem anat al restaurant DSU, on ens hem menjat una bona botifarra, que al menys a mi particularment, m'ha sabut a poc. És la segona vegada que no demano el menú (16 euros), pensant que demanant només un sol plat anirem més depresa i serà més econòmic, i potser si, però al final, entre les cervesetes, el cafè, etc, ens acaba costant quasi el mateix que el menú. 

Sobre les 14,45 ens vam posar en marxa (16,45 l'any passat), sempre millorant els temps. 

Aquest últim tram ens va costar a partir de les pujades finals que ens portaven a les antenes, i a més, la bici em relliscava molt amb les pedres. Aquest tros vaig anar molt insegur.

Però val, tot arriba, i sobre les 15,30 vam arribar a l'última ermita del dia, la de la Trinitat, deixant anar tots una immensa alegria per la fita aconseguida. 1505 mts de desnivell positiu en 53 qms, no està gens malament.

Després de les fotografies corresponents que donaven fe del nostre pas per aquesta quarta ermita, vam dirigir-nos cap a Sitges, on com deia al principi d'aquest relat, vaig deixar als companys per dirigir-me on tenia aparcat el cotxe.

En total hem fet 56 qms

10-05-14 GAVÀ-MONTSERRAT

10-05-14 

GAVÀ-MONTSERRAT

Intentant mantenir com a mínim la mitja del dia que vam fer la prèvia, avui hem tornat a quedar i a sortir a la mateixa hora. Érem el Cèsar, el Miguel, la Anna, el Pedro, el Rubén i jo.

Aquesta sortida l'he fet amb la bici del Gerard, perquè l'altre dia, quan volia fer una segona prèvia d'aquesta sortida a Montserrat, el tram St Esteve-Montserrat, un autobús la va destrossar, i realment ha sigut una mala decisió, perquè no estic acostumat, ni als pedals, que no porten puntera, ni al selló, que per error flagrant meu, vaig substituir a última hora, traient el de làtex que portava, per l'original, molt prim i dur, que m'ha causat una lesió important.

Però be, al final tot ha anat be.

Sortíem de davant la UME a les 07,45 i ja ens hem enfrontat a les primeres pujades del dia, quan hem enfilat Can Bori. Aquí, ja ens hem tret alguna peça de roba, ja que a aquelles primeres hores del dia, encara feia fresqueta.

Tot i que en un primer moment teníem decidit agafar la pujada coneguda pel nom de “el burrito”, quan ha arribat el moment ho hem rebutjat, perquè la sortida d'avui era molt llarga i dura, i no valia la pena fer-la encara més difícil, així que quan hem arribat a la carretera, ja no l'hem deixat fins a Olesa de Bonesvalls, lloc on ens hem aturat a descansar i a esmorzar al bar on ja ens vam aturar l'altre dia. He passat per davant moltes vegades quan he fet rutes per la zona, però no havia entrat mai, i mira, ara dues vegades quasi seguides en pocs dies de diferència.

Després d'esmorzar un bon entrepà de xistorra, hem continuat, ara sí, per camins, que en pujada sense gaire dificultat, ens ha portat fins a la carretera 340, la qual hem travessat i seguit pel seu traçat antic, fins arribar a la Creu de d'Ordal. Aquest tros que ens porta des d'Olesa de Bonesvalls fins a la carretera, és preciós!. També és el primer cop que hi passo i m'ha agradat molt. És curiós com les carreteres van variant al llarg dels anys. En aquest cas, primer hi havia aquest tros antic que comento, per on vam passar amb els meus pares, per exemple, quan anàvem a Torralba; després l'actual traçat, ja més ample i segur que el primer. Però que ja seguidament, s'està acostant la autovia, aturada en aquests moments a Vallirana, però que encara que sigui molt poc a poc, acabarà substituint aquesta. En fi, és el que ha passat al llarg dels segles, clar, sempre un traçat nou substituint a un antic.

Foto del dia de la prèvia, quan ens va poder acompanyar el Josep.

A la Creu de d'Ordal ens hem fet algunes fotografies, com a primera de les conquestes del dia, i que lògicament ens serveix d'alguns moments de descans. 

Ha sigut a partir d'aquí, on he notat més que no portava la meva bici. Hem tingut algunes pujades fortes, per uns camins trencats i relliscosos, i el fet de no portar la caçoleta als pedals, em privava de fer més força al pedalar. De fet, avui he arrossegat més la bici que l'altre dia, i era perquè em costava molt engegar!! també ha motivat aquesta dificultat, el fet que aquesta bici només porta 8 pinyons, en lloc dels 10 que portava la meva, de manera que el desenvolupament de les marxes no tenia el mateix recorregut.

Com a novetat, i a pesar de les pujades que anàvem assolint,  aquesta vegada vam decidir juntament amb el Miguel, que faríem una petita sorpresa als nostres companys i pujaríem fins la bola de meteorologia, situada en el camí de baixada cap a Gelida, el punt més alt, sense comptar Montserrat. Segons ens ha explicat un company ciclista, hi havia trossos del 23%.

Després ja hem gaudit d'una bona baixada, que en ziga-zagues i per bones pistes, ens ha portat fins a la Font Freda, ja molt a la vora de Gelida. Segurament els senderistes de la UME també passarien per aquí en algun moment de la seva marxa a Montserrat.

A Gelida hem arribat sobre les 12,10, de manera que ni ens hem plantejat quedar-nos a l'espera dels companys caminadors, ja que pels horaris d'altres anys, encara els quedava una hora com a mínim, així que hem continuat. Hem fet el mateix camí que vam gravar l'altre dia, tot i portar el trac original de Sitges-Montserrat, però val, segons els mapes hem fet una mica més de volta, però res més. 

Tot i així, hem arribat a les 14,00 a St Esteve, i de seguida al restaurant on teníem previst dinar. A la nostra arribada, la mestressa ens ha dit que els de la UME havien trucat per avisar-la que arribarien amb retard, sobre les 15,30m perquè un company havia tingut una lesió al genoll, així que vam decidir dinar.

Ja feia estona, que anava arrossegant una lesió “crònica”, que m'apareix de tant en tant,  i les molèsties anaven creixent.

Sobre les 15,20 vam reiniciar la marxa. Ara si, vam seguir el trac original, el qual ens va permetre esquivar un petit tram de forta pujada. A aquelles hores, qualsevol cosa que millori la pedalada, és benvinguda!!

Tot i aquest petit canvi, la resta del camí va ser la mateixa de l'altre dia, molt divertit el tram de baixada pel bosc i la pedalada seguint la riera, que encara que poca, portava prou aigua com per anar passant contínuament per sobre d'ella. Al sortir de l'aigua, vam passar per la zona on la UME munta el seu avituallament abans de Collbató, a una zona industrial on hi ha una fàbrica de palets, molt a la vora ja de Esparreguera.

En aquest poble, la Anna se'n va anar cap a Olesa a agafar el tren i tornar a casa. Jo estava dubtós, perquè la lesió em molestava cada vegada més.

Tot i això, vam decidir continuar, ara seguint per una carretereta de servei paral·lela a la autovia, que puja de manera contínua cap a Collbató. Aquí, el Rubén estava disposat a marxar cap a Monistrol i tornar i al final, mentre fèiem una cerveseta molt reparadora, vam decidir que tots tornaríem amb ell en direcció a Monistrol. Jo, perquè degut a les molèsties que sentia, havia dit que seguiria fins a Montserrat, però pujant amb el cremallera, tenia molt clar que no podia seguir pedalant per molt més temps. Els altres companys, van decidir també venir i en el seu cas, que també feia meu si es confirmava, volien provar a veure si el telefèric ens permetia pujar en bici.  

I efectivament, ho vam preguntar i ens van dir que si, o sigui que després de pagar els 7 euros que val el tiquet, vam pujar a Montserrat ficats, nosaltres i les nostres bicis, dins d'aquell aparell més propi d'algunes pelis del 007 dels anys 60!!

Un cop arribats, ja només vam haver d'esperar que arribessin els nostres companys senderistes, cosa que van anar fent a partir de les 20,00 h. Els primers, tres cracs que van fer la pujada des de Collbató corrents!!!

Sobre les 21,00 vam agafar l'autobús que ens va portar a Gavà.

És igual; no tinc ganes d'escriure res sobre el dinar.

En total hem fet 69 qms

03-05-14 NOCTURNA LES PLANES-BARCELONA

03-05-14

LES PLANES-ST CUGAT-BARCELONA (nocturna)

Avui hem fet una altre bona sortida, com és la nocturna LES PLANES-ST CUGAT-BARCELONA. 

També feia uns dies que havia fet la prèvia, per tal de conèixer i gravar el camí. Per fer-lo, el dia que vaig fer la prèvia amb el Toni, vaig baixar dos tracs al meu GPS, per tal de poder fer el camí Les Planes-Sant Cugat, el qual desconeixia, i després, el de Sant Cugat-Barcelona, que si  ve aquest l'havia fet caminant amb el Pere i l'Enric, com que el vaig trobar, me'l vaig baixar.

Érem 18 companys que vam fer aquesta ruta. L'últim en inscriure's va ser l'Aureli, veí de Sant Climent, i ell i jo vam quedar a la farmàcia del poble, com sempre que anem junts a alguna sortida.

Ens vam anar trobant tots a l'estació de Les Planes, tal i com havíem quedat, també el Cèsar, que va venir directament des de Castelldefels, mentre que els demés ho vam fer amb els ferrocarrils.

A les 19,15 ens vam posar en marxa, seguint, en primer lloc, la pujada existent des de l'estació fins que enfilem la baixada a Sant Cugat. Una pujada un pel dura, però que quan comences a estar-ne fart, s'acaba i et ve una bona baixada. Va ser divertit quan vam passar pel costat d'una noia, instal·lada amb la seva furgo i el seu gos, al mig del bosc, mentre cantava cançons amb la seva guitarra.

Al Pi de'n Xandri ens hi vam estar una bona estona, primer per fer-nos les fotos corresponents, i més quan ve l'Emilio, que en son unes quantes, i totes artístiques!!! 

També vam fer temps, a l'espera que es fes una mica més fosc, ja que havia massa llum per com havíem catalogat la sortida de NOCTURNA, heheh,

Sobre les 21,00 ens vam posar en marxa un altre vegada, entrant de nou al parc de Collserola, i seguint el camí que en poca estona ens portaria a l'ermita de Sant Medir. Sent veí de Gràcia com soc, i sent Sant Medir el seu patró, no havia anat mai en 60 anys a aquesta ermita, i aquest any ja en porto tres, comptant la que vam fer caminant el Pere, l'Enric i jo.

A Sant Medir ja pràcticament no ens vèiem, el que ens agradava molt, clar, perquè el que volíem era engegar els nostres llums. Aquí vam sopar els nostres entrepans i al acabar, vam continuar el nostre camí, ara ja gairebé negra nit.

Aviat vam agafar una trialera, la mateixa que havia fet caminant i l'altre dia amb el Toni, i en canvi, aquesta vegada, a diferència de l'altre, la vaig pujar molt be. Només em vaig aturar ja al final, quan unes pedrotes molt grans em van impossibilitar mantenir l'equilibri. Però molt be, vaig quedar molt content d'aquesta pujada. La Imma també va pujar molt be, i poc a poc va anar arribant la gent. Menció especial pel tàndem de l'Emilio i la Loli, ja que pujar per aquell camí amb tàndem, te el seu mèrit!!

Dalt de tot de la trialera, ja només ens quedaven pocs metres per arribar a la Font Groga, ja al costat mateix de la carretera. I aquí va ser on va “morir” la bateria de la meva llum, i això que era nova. En tinc dues i a les dues els ha passat el mateix, de cop i volta deixen de funcionar!! sort que el Sisku me'n va deixar una, per poder continuar.

I així ho vam fer, quan tothom va arribar dalt, ens vam anar poc a poc fins el Tibidabo, on hi havia una mica de boira. A aquelles hores està tancat, però podem arribar en bici fins a la plaça d'entrada, i allà, lògicament i més amb l'Emilio, ens vam fer més fotos.

Després, el Cèsar i l'Aureli van tornar en bici cap a casa, mentre la resta vam anar a buscar els nostres trens.

En total hem fet 34 qms