10-05-14 GAVÀ-MONTSERRAT

10-05-14 

GAVÀ-MONTSERRAT

Intentant mantenir com a mínim la mitja del dia que vam fer la prèvia, avui hem tornat a quedar i a sortir a la mateixa hora. Érem el Cèsar, el Miguel, la Anna, el Pedro, el Rubén i jo.

Aquesta sortida l'he fet amb la bici del Gerard, perquè l'altre dia, quan volia fer una segona prèvia d'aquesta sortida a Montserrat, el tram St Esteve-Montserrat, un autobús la va destrossar, i realment ha sigut una mala decisió, perquè no estic acostumat, ni als pedals, que no porten puntera, ni al selló, que per error flagrant meu, vaig substituir a última hora, traient el de làtex que portava, per l'original, molt prim i dur, que m'ha causat una lesió important.

Però be, al final tot ha anat be.

Sortíem de davant la UME a les 07,45 i ja ens hem enfrontat a les primeres pujades del dia, quan hem enfilat Can Bori. Aquí, ja ens hem tret alguna peça de roba, ja que a aquelles primeres hores del dia, encara feia fresqueta.

Tot i que en un primer moment teníem decidit agafar la pujada coneguda pel nom de “el burrito”, quan ha arribat el moment ho hem rebutjat, perquè la sortida d'avui era molt llarga i dura, i no valia la pena fer-la encara més difícil, així que quan hem arribat a la carretera, ja no l'hem deixat fins a Olesa de Bonesvalls, lloc on ens hem aturat a descansar i a esmorzar al bar on ja ens vam aturar l'altre dia. He passat per davant moltes vegades quan he fet rutes per la zona, però no havia entrat mai, i mira, ara dues vegades quasi seguides en pocs dies de diferència.

Després d'esmorzar un bon entrepà de xistorra, hem continuat, ara sí, per camins, que en pujada sense gaire dificultat, ens ha portat fins a la carretera 340, la qual hem travessat i seguit pel seu traçat antic, fins arribar a la Creu de d'Ordal. Aquest tros que ens porta des d'Olesa de Bonesvalls fins a la carretera, és preciós!. També és el primer cop que hi passo i m'ha agradat molt. És curiós com les carreteres van variant al llarg dels anys. En aquest cas, primer hi havia aquest tros antic que comento, per on vam passar amb els meus pares, per exemple, quan anàvem a Torralba; després l'actual traçat, ja més ample i segur que el primer. Però que ja seguidament, s'està acostant la autovia, aturada en aquests moments a Vallirana, però que encara que sigui molt poc a poc, acabarà substituint aquesta. En fi, és el que ha passat al llarg dels segles, clar, sempre un traçat nou substituint a un antic.

Foto del dia de la prèvia, quan ens va poder acompanyar el Josep.

A la Creu de d'Ordal ens hem fet algunes fotografies, com a primera de les conquestes del dia, i que lògicament ens serveix d'alguns moments de descans. 

Ha sigut a partir d'aquí, on he notat més que no portava la meva bici. Hem tingut algunes pujades fortes, per uns camins trencats i relliscosos, i el fet de no portar la caçoleta als pedals, em privava de fer més força al pedalar. De fet, avui he arrossegat més la bici que l'altre dia, i era perquè em costava molt engegar!! també ha motivat aquesta dificultat, el fet que aquesta bici només porta 8 pinyons, en lloc dels 10 que portava la meva, de manera que el desenvolupament de les marxes no tenia el mateix recorregut.

Com a novetat, i a pesar de les pujades que anàvem assolint,  aquesta vegada vam decidir juntament amb el Miguel, que faríem una petita sorpresa als nostres companys i pujaríem fins la bola de meteorologia, situada en el camí de baixada cap a Gelida, el punt més alt, sense comptar Montserrat. Segons ens ha explicat un company ciclista, hi havia trossos del 23%.

Després ja hem gaudit d'una bona baixada, que en ziga-zagues i per bones pistes, ens ha portat fins a la Font Freda, ja molt a la vora de Gelida. Segurament els senderistes de la UME també passarien per aquí en algun moment de la seva marxa a Montserrat.

A Gelida hem arribat sobre les 12,10, de manera que ni ens hem plantejat quedar-nos a l'espera dels companys caminadors, ja que pels horaris d'altres anys, encara els quedava una hora com a mínim, així que hem continuat. Hem fet el mateix camí que vam gravar l'altre dia, tot i portar el trac original de Sitges-Montserrat, però val, segons els mapes hem fet una mica més de volta, però res més. 

Tot i així, hem arribat a les 14,00 a St Esteve, i de seguida al restaurant on teníem previst dinar. A la nostra arribada, la mestressa ens ha dit que els de la UME havien trucat per avisar-la que arribarien amb retard, sobre les 15,30m perquè un company havia tingut una lesió al genoll, així que vam decidir dinar.

Ja feia estona, que anava arrossegant una lesió “crònica”, que m'apareix de tant en tant,  i les molèsties anaven creixent.

Sobre les 15,20 vam reiniciar la marxa. Ara si, vam seguir el trac original, el qual ens va permetre esquivar un petit tram de forta pujada. A aquelles hores, qualsevol cosa que millori la pedalada, és benvinguda!!

Tot i aquest petit canvi, la resta del camí va ser la mateixa de l'altre dia, molt divertit el tram de baixada pel bosc i la pedalada seguint la riera, que encara que poca, portava prou aigua com per anar passant contínuament per sobre d'ella. Al sortir de l'aigua, vam passar per la zona on la UME munta el seu avituallament abans de Collbató, a una zona industrial on hi ha una fàbrica de palets, molt a la vora ja de Esparreguera.

En aquest poble, la Anna se'n va anar cap a Olesa a agafar el tren i tornar a casa. Jo estava dubtós, perquè la lesió em molestava cada vegada més.

Tot i això, vam decidir continuar, ara seguint per una carretereta de servei paral·lela a la autovia, que puja de manera contínua cap a Collbató. Aquí, el Rubén estava disposat a marxar cap a Monistrol i tornar i al final, mentre fèiem una cerveseta molt reparadora, vam decidir que tots tornaríem amb ell en direcció a Monistrol. Jo, perquè degut a les molèsties que sentia, havia dit que seguiria fins a Montserrat, però pujant amb el cremallera, tenia molt clar que no podia seguir pedalant per molt més temps. Els altres companys, van decidir també venir i en el seu cas, que també feia meu si es confirmava, volien provar a veure si el telefèric ens permetia pujar en bici.  

I efectivament, ho vam preguntar i ens van dir que si, o sigui que després de pagar els 7 euros que val el tiquet, vam pujar a Montserrat ficats, nosaltres i les nostres bicis, dins d'aquell aparell més propi d'algunes pelis del 007 dels anys 60!!

Un cop arribats, ja només vam haver d'esperar que arribessin els nostres companys senderistes, cosa que van anar fent a partir de les 20,00 h. Els primers, tres cracs que van fer la pujada des de Collbató corrents!!!

Sobre les 21,00 vam agafar l'autobús que ens va portar a Gavà.

És igual; no tinc ganes d'escriure res sobre el dinar.

En total hem fet 69 qms