25-05-14 LES QUATRE ERMITES I UN MONESTIR DEL GARRAF.

25-05-14 LES QUATRE ERMITES I UN MONESTIR.

Tot i que érem una pila apuntats, al final hem sigut vuit valents/es els que hem format part d'aquesta expedició d'avui; el Miquel, el Rubén, la Sol, la Inma Poyato, la Maria Rosa, el Pedro, el Gerard i jo. Ens hem trobat quasi tots a Gavà, excepte en Rubén, que ens esperava a l'estació dels ffgg de Sant Boi.

Avui a més, es celebrava la festa del primer aniversari de l'Èric així que per mi era vital organitzar-me de manera que podés tornar el més aviat possible a casa, per tant, a primera hora, vaig posar la bici al cotxe i me'n vaig anar a Sitges a deixar-lo aparcat a l'entrada mateix de la població, de manera que quan arribés al finalitzar la sortida, el tingués allà mateix, i no estigués pendent del rodalies. Així, després de deixar-lo ven aparcat, me'n vaig anar a l'estació, on vaig agafar el rodalies, coincidint amb el Miguel, que ens portaria a Gavà, com a la resta de companys.

Havia sortit de casa en màniga curta, ja que em vaig oblidar el para vents sobre la taula, de manera que aquests primers minuts de pedalada, el fred es feia notar. Fins i tot, mentre avançava, pensava en la possibilitat d'anar a casa a buscar roba quan passéssim per Sant Climent, però val, després, quan vas entrant en calor, el fred també comença a desaparèixer. També estava núvol i de fet a primera hora m'havien caigut algunes gotes, i tenia certa por a que plogués, però per sort, a mida que avançava el dia, els núvols anaven desapareixent i s'obrien algunes clarianes, el que ens va permetre, al llarg del dia, no patir un excés de calor.

A les 08,30 gairebé ens posàvem en marxa a Sant Boi, enfilant ja de seguida la primera pujada i la primera ermita del dia, quan hem pujat a Sant Ramon, on hem arribat a les 09,15 del matí. La sortida de Gavà i Sant Boi l'hem fet en els mateixos horaris del passat mes d'Octubre 2013, i mentre aleshores arribàvem a les 09,23, avui com dic, eren les 09,15. La cosa pintava be en quan els horaris. 

Ja en aquell moment, Sant Ramon estava ple de ciclistes!!

A aquelles hores feia fresca, i ens hi hem estat molt poca estona. La justa per fer-nos un parell de fotos i tot seguit iniciar la baixada a Sant Climent. Hem baixat pel lloc de sempre, travessant el pont de fusta de la carretera i pujant pels camps de cirerers del poble fins a les Creus de Querol. En aquest punt, entre els molts ciclistes que pedalaven per la zona, vaig tenir la sort de trobar-me i poder saludar al Manel Marmol, quina casualitat!!

Per les Creus vam passar sense aturar-nos, baixant tot seguit pel camí que en forta pendent ens ha dut a Sant Climent. Per la hora que sortíem de Gavà (la Sol ens havia dit que venia a les 08,15 perquè havia perdut el tren), havia escrit als meus company de la UME, la Anna i al Joan Carles, que segurament passaríem per Sant Climent entre les 10,00 i les 10,30 i arribàvem tant d'hora, que em temia que encara no haguessin arribat, però no, va ser entrar al poble i trobar-me'ls prenent uns cafès al bar de la plaça, on en aquest dia es celebrava la Festa de la Cirera, i motiu pel qual la Anna i el Joan Carles, i també la Maria, havien vingut al poble.

Després de la volteta per les parades dels pagesos que exposaven els seus exquisits fruits, hem iniciat la pujada a la segona ermita del dia, la ermita del Roser, on hem arribat a les 10,45, mentre que l'any passat vàrem arribar a les 11,10. Seguíem be i millorant els temps. 

Com l'any passat, aquí ens hem menjat els nostres entrepans, que la gana ja es feia notar. 

Seguint el mateix camí que l'any passat, hem girat cua i passant pel cementiri de Sant Climent, ens hem dirigit al camí que porta a la cruïlla de Can Bori, seguint aquest camí cap amunt. Es bo perquè aquest tros sembla una mena d'autopista bicicletera, de la quantitat de ciclistes que passen camí de Begues o de Sitges.

Poc després, hem arribat a la tercera ermita del dia, la que està a la propietat de Can Amat, i que segons sembla, es diu ermita de la Salut. Aquí, l'any passat el propietari es va enfadar amb nosaltres, pel soroll que fèiem, segons ens va dir.

Alguna foto i en marxa, no cridem al mal temps, que el propietari no havia sortit. Ara ens tocava, a més, una llarga pujada. Primer, seguint aquest camí que ens portaria fins al qm 6 de la carretera Gavà-Begues, però després seguint en pujada una bona estona més. I si les pujades no eren prou, a més vam voler entrar al bosc pujant per Can Planes, una autèntica escalada, que retalla una mica el camí, però que en contra partida, ens porta per camins i boscos, curta però molt vertical. M'agradaria saber el percentatge de inclinació!!!.

El camí de Can planes ens va portar de cop al Parc natural del Garraf, on vam entrar pel mateix camí de sempre. D'entrada hi ha un tram pla, però de seguida les pujades continuen, fins a la Creu, on ara si, ens deixem anar en una llarga i plàcida baixada, que en poca estona ens porta a La Plana Novella.

Aquí hem arribat a les 13,10, molt millor que l'any passat (14,00). Només arribar, els companys em van avisar que perdia oli del amortidor,  i efectivament, el cargol estava molt fluix. Dilluns la portaré a la botiga.

Ens hem fet algunes fotografies davant del Monestir i tot seguit hem anat al restaurant DSU, on ens hem menjat una bona botifarra, que al menys a mi particularment, m'ha sabut a poc. És la segona vegada que no demano el menú (16 euros), pensant que demanant només un sol plat anirem més depresa i serà més econòmic, i potser si, però al final, entre les cervesetes, el cafè, etc, ens acaba costant quasi el mateix que el menú. 

Sobre les 14,45 ens vam posar en marxa (16,45 l'any passat), sempre millorant els temps. 

Aquest últim tram ens va costar a partir de les pujades finals que ens portaven a les antenes, i a més, la bici em relliscava molt amb les pedres. Aquest tros vaig anar molt insegur.

Però val, tot arriba, i sobre les 15,30 vam arribar a l'última ermita del dia, la de la Trinitat, deixant anar tots una immensa alegria per la fita aconseguida. 1505 mts de desnivell positiu en 53 qms, no està gens malament.

Després de les fotografies corresponents que donaven fe del nostre pas per aquesta quarta ermita, vam dirigir-nos cap a Sitges, on com deia al principi d'aquest relat, vaig deixar als companys per dirigir-me on tenia aparcat el cotxe.

En total hem fet 56 qms