27 Febrer 2010

Avui m'he aixecat aviat i me'n he anat fins a Sitges en bicicleta. Era un dia de sortida amb la UME, però la van anular (per possibilitat de pluja, cosa que ha succeït), però com que a primera hora es veia el cel bastant net de núvols, he decidit sortir amb la bici. Feia temps que no feia aquesta ruta. Si no recordo malament, l'any passat no vaig fer-la en cap ocasió.

A mig camí, ha començat a ploure. Sort que m'he posat l'impermeable de caminar, que m'ha tapat bastant, encara que clar, amb això suo molt i tota la roba em queda ben xopa.

He anat tirant bastant be. Potser al principi, com sempre, al no estar entrenat, em costa una mica, però després vaig tirant. Potser el pitjor de tot be ja quasi al final, en una rampa de 1,5 qms, que em costa bastant. La pujada dura 20 minuts i molta estona he de posar el plat gran i el pinyó petit, però lo important es que ho he fet sense aturar-me. Això si; res a veure amb els ciclistes que em vaig trobant, perquè tots ells em passen com a bòlits. Es cert que la majoria son joves, però be, també me'n trobo de més grans que jo, i tots em passen. Però això a mi em es ven igual; lo important es estar pels camins, fent exercici, mantenint-me en forma, fent que els meus pensaments es centrin en arribar, en no caure, potser maleint el moment en que he decidit sortir, perquè costa molt, però també gaudint del paisatge i, sobretot, de l'arribada, el goig que em fa quan arribo al lloc on m'havia proposat.

Així que he arribat a Sitges, m'he anat directament cap a l'estació del tren. A l'estiu encara m'agrada donar una volta per Sitges (d'aquí ve la caiguda al passeig marítim de fa dos anys), però avui no, perquè ja dic, a més a més, plovia.

El trajecte fins a Viladecans, en tren, no arriba als 20 minuts. El tren anava vuit i no he tingut problemes per deixar la bici a la plataforma.Després, des de Viladecans, ja cap a casa. Mentre m'acostava a Sitges pensava en tornar per les costes de Garraf, però al final m'ho he pensat millor i he tornat en tren.En total he estat 3 hores i 24 minuts de pedalada. Aquests darrers quilòmetres em costen molt.

Normalment, m'agrada organitzar sortides en que l'arribada a casa es de baixada, però clar, no sempre pot ser així. Avui m'he gastat 4,50 euros.

20 Febrer 2010, vista del Baix Llobregat, des de La Rectoria, Begues

Avui el Gerard i jo hem fet la mateixa ruta de la setmana passada. A mi m'ha tornat a costar molt, sobretot al principi, però també es cert que poc a poc he anat agafant el ritme. En canvi, el Gerard ha pedalat molt be, anava “sobrat”. El que ha sigut un element nou ha sigut la gran quantitat de fang i aigua que hem trobat. Ens hem posat ben plens de fang. Jo mateix, en un moment que travessava un gran toll d'aigua, el peu, en el pedal, s'ha submergit dins l'aigua, per lo que m'he hagut d'aturar i treure-la de dins la bota.

Justament, ahir divendres vaig anar a recollir la bicicleta del Gerard, ja que li hem canviat les corones dels plats, perquè la cadena saltava cada cop més i no permetia avançar. (160euros). Avui al principi semblava que encara no s'havia arreglat l'avaria, però al cap d'una estona el problema ha desaparegut. No se si potser li faltava acoblar-se be, perquè ja dic, després ens ha deixat tranquils.

Hem fet uns 16 quilòmetres.
Aquesta sortida es pot veure en aquests dos videos al you tube:

http://www.youtube.com/watch?v=RYV55FYt04Y

http://www.youtube.com/watch?v=DV8bLk3n6FQ

02 Gener 2010

Quasi tres mesos més tard, he tornat a sortir amb la bicicleta. He anat fins a la benzinera de Viladecans, a inflar les rodes i després he agafat la carretera de Begues. En un principi, tenia pensat en tornar per el camí que puja de St. Climent, (qm 6 de la carretera), però un cop he arribat allà, descansat una mica i havent begut aigua, m'he trobat amb forces per seguir carretera amunt, fins a la Rectoria. M'ha costat pujar, perquè, a banda que no estava gens entrenat, es que feia vent i de vegades venia de cara o de costat. Al arribar a la cruïlla, he girat directament cap a la dreta, per anar a buscar el camí de terra que baixa fins a la roca de'n Benet. Com es habitual, en aquesta baixada, de seguida baixo de la bici, per fer-la caminant, de lo pronunciada que es. Em fa por caure. Una vegada vaig poder frenar al darrer moment, quan ja em veia barranc avall.

Després he fet lo de sempre, anar a buscar el camí de les comes, per arribar a casa de baixada. M'ha semblat que he passat a la família del Rodolf.

En els últims quilòmetres les cames ja no em responien.

M'he gastat 0,50 euros inflant les rodes i he fet uns 26 quilòmetres.

27 Setembre 2009, el Palau Nacional, a Montjuïc

Avui he sortit amb la bicicleta. He anat en tren fins a BCN, a l'estació de Sants, i des d'allà m'he dirigit cap a la Pl. Espanya i he agafat la direcció al castell de Montjuïc. He passat per el Poble Espanyol (vaig anar-hi una vegada amb els pares, de petit), les instal·lacions olímpiques, l'estadi. Quasi dalt de tot, m'he trobat amb unes obres que m'han dificultat l'arribada al Castell (ja no es una instal·lació militar), i he baixat cap el Paral·lel. He anat fins a la zona de les golondrines. Per el carrer hi havia molta gent, perquè en aquests dies Barcelona està de festa major, i els principals carrers del centre històric, estaven a basar. He entrat al parc de la ciutadella, he pujat per les rambles, plaça Catalunya, via Laietana, fins a l'estació de França, on he agafat el tren cap a Viladecans.

En total, 32 quilòmetres.

30 d'Agost 2009

Avui he anat per el mateix camí que si anés a Sitges, però sense arribar-hi. He anat tirant fins arribar a la benzinera de la Rectoria. Allà m'he comprat dues ampolles d'aigua, perquè he sortit de casa sense. No he volgut anar fins a Sitges, perquè he pensat que potser els trens de tornada vagin plens de gent que torna de la platja, i clar, es bastant emprenyador anar tots atapeïts, i a més a més, amb una bicicleta. Ho deixaré per més endavant. Després de la benzinera, he volgut anar fins a la creu del parc del Garraf, però he vist que anava tirant i que no arribava, i a més, començava amb una bona baixada, per lo que després, tornar enrere em seria força complicat, així que sense arribar-hi, he girat cua i he tornat.

A la benzinera m'he comprat un altre ampolla d'aigua i he després he agafat el mateix camí que ahir per tornar a casa. Direcció a Torrelletes i desviació per el camí que porta fins a la roca de'n Benet. La tornada es una mica costeruda, però el tram final es bo, perquè es de bona baixada. Això si, quan estic davant d'una baixada força inclinada, m'estimo més baixar de la bicicleta i fer-la caminant. Potser m'estic fent gran.

El que també m'estic pensant es en canviar els pedals. Ja se que amb els pedals automàtics distribueixes millor l'esforç del pedalatge, però te un problema, i es que el peu va enganxat al pedal, per lo que davant d'una aturada sobtada, no em dona temps de treure'l, i caic. Ja m'ha passat algunes vegades, i clar, això fa que no els enganxi, lo que empitjora la pedalada, perquè l'esforç es molt superior. En fi, ja veurem.

En total he fet uns 26 quilòmetres i m'he gastat 3,60 euros a la benzinera.

28 d'Agost 2009

ja a St. Climent, aquesta tarda he agafat la bici per anar a inflar les rodes a la benzinera. Després, per carretera, he pujat fins a la Rectoria, a Begues. Aquesta pujada m'ha costat molt. El primer moment difícil ha sigut a Gavà, on he agafat una pujada molt empinada, per arribar a la carretera. Aquest tros l'he fet “escalant”, amb un gran esforç. Mentre seguia pujant, ens hem creuat amb l'Elvira, ja que ha anat a Begues a deixar al Gerard, a trobar-se amb una amiga.

El camí fins a la benzinera, molt difícil. He hagut d'aturar-me tres vegades, perquè no podia. Fins i tot he pensat en agafar una desviació a la dreta, (per on vinc des de St. Climent), però quan he arribat, he decidit continuar, sense aturar-me ni a descansar, i he anat tirant fins arribar a la benzinera. Allà m'he comprat aigua i acuarius. Després he baixat per el camí de can Benet. La baixada es tant pronunciada, que sempre la baixo caminant tranquil·lament. Em fa por de caure. Després he continuat i finalment he arribat a casa en baixada, que es el que més m'agrada.

En total he fet 24,40 quilòmetres. M'he gastat 3,90 euros (0,50 inflar les rodes i 2,40 de begudes a la benzinera).

17 d'Agost 2009

LES CASES

VIA VERDA DE LA TERRA ALTA

Avui hem fet la via verda de la Terra Alta. Aquesta vegada, hem assistit nosaltres tres i el Yuri, sense que s'hagin apuntat la família de la Glòria, com l'any passat.

També com l'any 2008, l carretera estava tallada per obres, el que ens ha obligat a donar la mateixa volta de l'altre vegada.

Abans de posar-nos en marxa, ens hem menjat uns bons entrepans a un bar de la plaça d'Horta. L'Elvira, el Yuri i el Gerard s'han menjat uns entrepans de truita a la francesa, i jo un de tonyina amb olives. Aquí m'ha sortit un nou acudit: pregunta el cambrer: i vostè què vol menjar, i el client li diu, un entrepà de tonyina (es pronuncia gairebé TUNIÑA, a lo que el cambrer s'ofèn d'allò més, renegant i nomenant al client com a caníbal, per voler menjar-se a la filla (tonyina=tuniña). En fi, només ha sigut un acudit.

Ens hem posat en marxa al mateix lloc de sempre, al costat mateix de l'estació d'Arnes – Lledó. Només començar, hem tingut el primer problema, i es que al Gerard se li ha trencat la cadena. D'entrada pensàvem que el noi es perdria la sortida, perquè jo no se fer aquesta reparació, però l'Elvira s'ha recordat que a Horta de Sant Joan hem passat per un taller de bicis, i ella i el Gerard l'han portat allà. Per sort l'han reparat de seguida, per lo que s'ha pogut incorporar a nosaltres a l'estació d'Horta.

Però els problemes no han acabat aquí. Aleshores m'ha tocat a mi. Tenia les rodes baixes, i ja que l'Elvira anava a aquella botiga, he aprofitat per demanar-li que compri una manxa que funcioni per el tipus de roda de la meva bici, ja que no porta càmeres i la nostra manxa no funciona. Li han dit que no n'hi ha, que s'inflen amb gas. Jo portava unes bombones i he pogut inflar la roda del davant, però al intentar-ho a la del darrera, el que he aconseguit ha sigut desinflar-la, per lo que també em quedava aturat. Sort que estàvem al costat mateix d'Horta, i l'Elvira i jo hem anat a la mateixa botiga, i allà ens l'han inflat. Seguidament, hem pogut començar la ruta.

Entre unes coses i altres, hem començat molt tard, i això que ens hem aixecat a les 07,00 del mati. Però entre que la carretera seguia tallada (igual que l'any passat), l'esmorzar i les reparacions, eren les 12,30 quan sortíem d'Horta.

Avui ha sigut un dia de molta calor. Fins i tot he pensat en que podria produir-se algun incendi, com fa unes setmanes precisament per aquesta zona, on van morir 4 o 5 bombers. Pensava que si es declarava un incendi, potser lo millor seria amagar-se dins d'un túnel dels molts que travessem. No se si seria la millor opció. Ves a saber, igual s'omple de fum. En fi, millor no pensar-hi.

L'únic emprenyador d'aquesta ruta es que als túnels no hi ha llum, i les lots que portem son poc eficients. Van molt be per caminar per la nit, però no per els túnels, perquè de cop i volta passes de tota la llum del dia, amb un sol radiant, a la foscor més absoluta, per lo que em desoriento de seguida. Normalment el que faig es baixar de la bici i seguir caminant. Així sí que valen aquestes lots.

No obstant, els túnels, a banda d'una certa aventura que representen, van be, perquè son frescos i divertits.

Ja que hem començat tant tard, amb l'Elvira hem quedat que ens trobaríem a l'estació del Pinell del Brai, es a dir, al final de la via verda de La Terra Alta.. Allà ens hem trobat sobre les 13,30 i ja hem anat a dinar a Cal Miquel, de Benifallet. Com sempre, hem dinat força be, a un bon preu (menú de 14 euros).

Sobre les 16,45 hem arribat a Les Cases.

En total hem fet 25 quilòmetres.