SORTIDES EN BTT

17 d'Agost 2009

LES CASES

VIA VERDA DE LA TERRA ALTA

Avui hem fet la via verda de la Terra Alta. Aquesta vegada, hem assistit nosaltres tres i el Yuri, sense que s'hagin apuntat la família de la Glòria, com l'any passat.

També com l'any 2008, l carretera estava tallada per obres, el que ens ha obligat a donar la mateixa volta de l'altre vegada.

Abans de posar-nos en marxa, ens hem menjat uns bons entrepans a un bar de la plaça d'Horta. L'Elvira, el Yuri i el Gerard s'han menjat uns entrepans de truita a la francesa, i jo un de tonyina amb olives. Aquí m'ha sortit un nou acudit: pregunta el cambrer: i vostè què vol menjar, i el client li diu, un entrepà de tonyina (es pronuncia gairebé TUNIÑA, a lo que el cambrer s'ofèn d'allò més, renegant i nomenant al client com a caníbal, per voler menjar-se a la filla (tonyina=tuniña). En fi, només ha sigut un acudit.

Ens hem posat en marxa al mateix lloc de sempre, al costat mateix de l'estació d'Arnes – Lledó. Només començar, hem tingut el primer problema, i es que al Gerard se li ha trencat la cadena. D'entrada pensàvem que el noi es perdria la sortida, perquè jo no se fer aquesta reparació, però l'Elvira s'ha recordat que a Horta de Sant Joan hem passat per un taller de bicis, i ella i el Gerard l'han portat allà. Per sort l'han reparat de seguida, per lo que s'ha pogut incorporar a nosaltres a l'estació d'Horta.

Però els problemes no han acabat aquí. Aleshores m'ha tocat a mi. Tenia les rodes baixes, i ja que l'Elvira anava a aquella botiga, he aprofitat per demanar-li que compri una manxa que funcioni per el tipus de roda de la meva bici, ja que no porta càmeres i la nostra manxa no funciona. Li han dit que no n'hi ha, que s'inflen amb gas. Jo portava unes bombones i he pogut inflar la roda del davant, però al intentar-ho a la del darrera, el que he aconseguit ha sigut desinflar-la, per lo que també em quedava aturat. Sort que estàvem al costat mateix d'Horta, i l'Elvira i jo hem anat a la mateixa botiga, i allà ens l'han inflat. Seguidament, hem pogut començar la ruta.

Entre unes coses i altres, hem començat molt tard, i això que ens hem aixecat a les 07,00 del mati. Però entre que la carretera seguia tallada (igual que l'any passat), l'esmorzar i les reparacions, eren les 12,30 quan sortíem d'Horta.

Avui ha sigut un dia de molta calor. Fins i tot he pensat en que podria produir-se algun incendi, com fa unes setmanes precisament per aquesta zona, on van morir 4 o 5 bombers. Pensava que si es declarava un incendi, potser lo millor seria amagar-se dins d'un túnel dels molts que travessem. No se si seria la millor opció. Ves a saber, igual s'omple de fum. En fi, millor no pensar-hi.

L'únic emprenyador d'aquesta ruta es que als túnels no hi ha llum, i les lots que portem son poc eficients. Van molt be per caminar per la nit, però no per els túnels, perquè de cop i volta passes de tota la llum del dia, amb un sol radiant, a la foscor més absoluta, per lo que em desoriento de seguida. Normalment el que faig es baixar de la bici i seguir caminant. Així sí que valen aquestes lots.

No obstant, els túnels, a banda d'una certa aventura que representen, van be, perquè son frescos i divertits.

Ja que hem començat tant tard, amb l'Elvira hem quedat que ens trobaríem a l'estació del Pinell del Brai, es a dir, al final de la via verda de La Terra Alta.. Allà ens hem trobat sobre les 13,30 i ja hem anat a dinar a Cal Miquel, de Benifallet. Com sempre, hem dinat força be, a un bon preu (menú de 14 euros).

Sobre les 16,45 hem arribat a Les Cases.

En total hem fet 25 quilòmetres.