02 Maig 2010
Avui, després d'uns quants dies fotut de la cama dreta, medicant-me per una herpes apareguda fa uns dies, he volgut sortir amb la bicicleta, sobretot per avaluar quina podria ser la meva resposta a l'esforç. Dissabte passat, que també volia sortir, vaig fer marxa enrere de seguida, perquè em notava molt cansat.
Primer m'he acostat a la benzinera a inflar la roda del davant. Amb aquesta roda estic tenint massa problemes, se'm desinfla, no aguanta la mateixa pressió que la del darrera. Potser un dia d'aquests aniré fins al Decathlon a parlar amb els del taller, a veure què passa. Al cap i a la fi, encara està amb garantia.
Ja feia dies que em rondava pel cap anar fins a Sitges, però per la carretera, no per on vaig normalment, que es travessant el Garraf per l'interior. Així que, amb les rodes a punt, m'he situat a la carretera, en direcció Sitges.
El primer control l'he anotat davant del restaurant els 2 Caballeros, de Castelldefels
Des de casa fins al restaurant 2 Caballeros,, 29 minuts i 10,40 quilòmetres.
El trajecte fins a Sitges, tot i que m'ha costat, l'he fet prou be. M'he aturat una vegada al principi de la pujada, per prendre'm la glucosa que em vaig comprar a Alcanar. Estava molt dolça, encara que massa calenta, perquè la portava a la butxaca de la samarreta. Primer ve una pujada d'aproximadament un quilòmetre, després una baixada d'un altre quilòmetre i un tram bastant tranquil fins al poble de Garraf.
El paisatge, fantàstic. No l'he pogut gaudir com quan vam fer el Gerard i jo la Barcelona – Sitges, l'any 2008, perquè en aquella ocasió, teníem tota la carretera per els ciclistes, i fins i tot vaig poder fer alguna fotografia. Però es igual, de reüll he pogut gaudir d'unes esplèndides vistes del Mediterrani, de El Garraf i el seu port esportiu, i de les primeres cases de Sitges.
Després d'una pujada sostinguda un pèl llarga, arriba una baixada molt llarga i divertida, fins a la cimentera. Es un tros on recuperes les forces, per el llarg tros on no has d'esforçar-te per pedalar.
Amb els cotxes, m'he trobat prou còmode, excepte d'un (sempre hi ha qui dona la nota), que m'ha passat massa a la vora.
El tercer control l'he anotat a l'estació de tren de Sitges;
quilòmetres 33,70 qms 30,80 qms
temps emprat 02,50 hores 01,35 hores
En fi, un altre experiència.
Un cop a l'estació, he reposat forces, menjant-me un entrepà i una coca cola al bar, mentre esperava el tren de tornada. I mentre menjava, pensava que encara volia més marxa, que em trobava be físicament, així que he decidit baixar a Viladecans i seguir fotent-me adrenalina.
He enfilat la carretera de Sant Boi, i un cop allà, he girat a l'esquerra per la primera rotonda, pujant, fins a trobar-me amb la carretera de Sant Climent. Allà, al bar de la cantonada, m'he comprat una ampolla d'aigua.
Aquí he anotat el quart control;
Quan he arribat dalt, a L'estret de Roques, m'he desviat cap a la dreta, per agafar el camí de terra, que m'ha portat fins a les Creus de Querol. En aquest tros, he baixat un parell de vegades de la bici, perquè ja estava massa cansat i he decidit fer les rampes caminant.
A les Creus només m'he aturat per beure una mica d'aigua, i ja, tot seguit, he agafat la forta baixada, que en uns minuts m'ha portat fins a casa.
Com sempre dic, encara que em suposi un esforç afegit, m'estimo més arribar a casa de baixada, sigui des de les Creus, en una banda, o de la banda de les antenes, de l'altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada