11 d'Agost 2008
VIA VERDA DE LA TERRA ALTA
Avui hem fet un altre cop la via verda de la Terra Alta. Ens hem emportat als amics de'n Gerard, la Glòria, el Xavier, el Yuri, i els pares de la nena, a banda de l'Elvira, el Gerard i jo. Sobre les 08,20 del mati ens hem posat en marxa, en els dos cotxes. L'únic problema ha sigut que, com sempre passa, qui es queda fora d'aquest divertiment es l'Elvira, però el que no m'ha agradat ha sigut que ni la mare ni el pare, de la Glòria, s'han brindat a acompanyar-la, no participant a la bicicletada. Quan anem només nosaltres tres, mira, ho fa amb ganes, com sempre, ho fa perquè sap que ens agrada i ens ho passem be, però ells, que fins aquest moment ni ens coneixíem, potser s'han passat una mica. Penso que com a mínim, la mare es podria haber brindat a acompanyar a l'Elvira al cotxe. Però val, no passa res, ens ho hem passat be, inclosa l'Elvira, i això es lo important.
Per arribar fins a la estació d'Arnes, on comença la ruta, hem tingut que donar una bona volta per un altre carretera, perquè la que hem agafat les altres vegades, estava d'obres. També hi ha hagut aquell moment d'acollonament, quan no hi havia manera de trobar una estació de servei, i la informació del cotxe ens anava indicant que quedava gasoil per... 30, 20, 10 i 0 quilòmetres. Quan la gent ha vist que indicava 0 quilòmetres, ja dic, per corbata. A més, quan ja estava al costat mateix de la benzinera, he fet veure que se'm quedava el cotxe aturat, per lo que tots acollonits.
Sobre les 10,30 del mati, hem començat la ruta. El que passa quan vas en un grup tant gran, i sobretot amb nens, es que quan no passa una cosa, en passa un altre. Al poc de començar, en un moment donat el Yuri i el Xavier han començat a fer una mena de cursa, així que els he cridat l'atenció,de forma mesurada, per tal d'evitar caigudes i accidents que poden fer-nos córrer, però amb els cotxes, buscant algun hospital. Els he demanat que en cap cas, em passin. M'han fet cas.
De seguida hem començat a travessar túnels, donant-li a la sortida un punt més de diversió. Segons com, fer una sortida així es com participar en un parc temàtic.
El primer ensurt ens l'ha donat la Glòria, quan ha entropessat amb el Yuri i ha caigut al terra, amb la conseqüent rascada al genoll i a la ma. Li ha sortit una mica de sang, però no ha sigut res greu.
Jo volia anar més ràpid, sense córrer, perquè l'Elvira estava sola, però amb tanta gent, es difícil mantenir un ritme. Sobre les 12,00, quan passàvem per Bot, ens hem aturat a esmorzar. Els pares de la Glòria s'ho han pres amb molta calma.
Més endavant, al Xavier se li ha punxat una roda. Sort que jo portava recanvis i ho hem pogut arreglar en poc temps.
Després, el Yuri s'ha quedat sense el pedal dret, i també ens ha entretingut una bona estona. Finalment hem arribat a un lloc on la carretera C12 passa al costat mateix de la via verda, per lo que m'he estimat més donar per acabada la ruta i trucar a l'Elvira, perquè no esperés més. Ens ha vingut a buscar al mateix lloc que en una altre ocasió. Mentre l'esperava, he trucat al restaurant per avisar-los que anàvem amb retard.
Quan ha vingut, hem tingut que fer tres viatges fins al restaurant, clar, perquè érem 8 persones i 7 bicicletes. Cada viatge, 20 quilòmetres, entre l'anada i tornada.
Una treballadora del restaurant, ens ha permès guardar les bicicletes al seu garatge, per evitar ensurts.
El dinar força be, perquè veníem amb molta sed i molta gana. En Miquel, com sempre, generós amb les quantitats i molt amable. Hem menjat molt be.
Després de dinar, en Joan (pare de la Glòria) i jo, hem anat a recollir el seu cotxe, per tornar tot seguit a Benifallet, on ens esperava la família. El trajecte Benifallet – Arnés – Benifallet, uns 80 quilòmetres.
En aquesta ruta hem padelat 36 quilòmetres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada