09 Novembre 2008
BICICLETADA BARCELONA - SITGES
Avui tenia dues opcions que m'agradaven; participar a la marxa del Garraf, organitzada per la UME, o a la bicicletada BCN-SITGES. Finalment m'he decidit per aquesta última, perquè li vaig proposar al Gerard de venir i em va dir que si i clar, davant la possibilitat de participar amb ell en una activitat així, desapareixen tots els dubtes.
Així que a les 07,00 del matí ens hem aixecat per vestir-nos per la ocasió.
La sortida partia de les instal·lacions del FCB i per anar-hi, hem muntat les bicicletes al cotxe i hem anat a agafar el tren de rodalies, fins a la estació de Sants.
Eren les 08,30 del matí i feia una mica de fred.
Als pocs minuts hem arribat al FCB i ens hem inscrit. Poc a poc allò s'ha anat omplint de gent, fins al punt que, en el moment de la sortida, ens han dit que érem uns 2700 participants.
Abans de començar, el Gerard i jo ens hem fet algunes fotografies al costat de l'autocar del FCB, un vehicle antic, que pertany al museu, exposat a la entrada.
A les 10,00 hores han llegit un comunicat, on s'ha recordat a un ciclista que ahir mateix va morir atropellat per un conductor que, a més, tenia una taxa d'alcohol superior a la permesa.. Està clar que mentre nosaltres érem allà, a punt de començar la marxa, ell estaria a comissaria, lògicament. Diu "superior a la permesa". Però, per què es mermet alguna mena de taxa?.
A les 10,07 h., ha començat la bicicletada. Al principi era difícil circular, de tanta gent que érem.
A la carretera de Sants s'ha produït un petit col·lapse, per unes obres que es fan al mig del carrer. Els ciclistes passàvem per una mena d'embut.
Tota l'estona el Gerard i jo hem estat pendents de no perdre'ns, vigilant-nos l'un a l'altre. En tanta gent, seria fàcil perdre'ns de vista.
Mentre pedalàvem, pensava en els dubtes que tenia sobre si seríem capaços d'arribar a Sitges, ja que al darrer tram, s'han de pujar les costes del Garraf. Fins i tot pensava que quan passéssim per Viladecans, potser ens retiraríem, però l'he preguntat al Gerard i m'ha dit que res, que seguíem, així que això hem fet.
La caravana era llarguíssima; en alguns moments es veia un horitzó ple de cascos de tots els colors, de ciclista. Nosaltres, des del principi mateix, ens hem posat al costat d'una ambulància i hem fet tot el trajecte al seu costat.
A les 11,45, es a dir, una hora i mitja després de sortir, hem arribat al començament de les costes. La organització havia previst tancar el trànsit de cotxes per aquesta carretera, lo qual ens ha anat molt be, perquè l'hem tinguda només per nosaltres. La sensació de pujar les costes del Garraf en bicicleta, sense cotxes, es molt bona. I més quant et poses a l'esquerra de la carretera, a l'altre carril. Tot i sabent que no vindran cotxes, no les tens totes.
Durant la pujada, el Gerard ha tingut problemes amb la seva bicicleta, ja que la transmissió no li funcionava be, sobretot en els moments de més inclinació. Això ha fet que anéssim quedant dins del darrer grup, ja que darrera nostre estaven els cotxes que tancaven la caravana, juntament amb l'ambulància. Però nosaltres no ens hem rendit, hem seguit pedalant, perquè a més, després d'una pujada sempre venia una baixada que ens permetia relaxar-nos i recuperar forces. Abans d'arribar a la cimentera, es veu com la carretera puja la tira. Veus les baranes allà dalt de tot, que et fa dubtar si seràs capaç d'arribar-hi, però ja dic, poc a poc ho hem aconseguit. Un cop passat aquest tros, la cosa ja millora i la pendent, quan puja, es fa més suportable.
Finalment, a les 12,30, hem arribar a la meta. Ens hem posat molt contents perquè ja dic, jo no n'estava tant segur d'aconseguir-ho. Ens hem pres un refresc i ens han donat un record (un cd d'henry i una ampolla per la bici). Després ja hem decidit anar fins a la estació del tren per tornar, però aleshores he pensat que segurament estaria pleníssima de ciclistes i podríem tenir algun problema, perquè la RENFE no deixa que es produeixin aglomeracions ciclistes als trens, per lo que potser ens estaríem hores esperant, per lo que l'he demanat a l'Elvira que ens vingués a buscar. Gràcies reina, t'estimo molt.
Després he pensat que he sigut un ximple, perquè en lloc de deixar el cotxe a la estació de tren de Viladecans, l'hagués tingut que deixar a Sitges, així, un cop arribat, no tindríem problemes de retorn. Però mira, no hi vaig pensar. Es que, en el fons, ni n'estava segur que participaríem, ni de que finalment arribaríem.
Quan ens dirigíem cap el passeig marítim, el Gerard s'ha fet unes fotografies al costat d'un helicòpter de trànsit. Home, amb lo que li agraden els avions i els helicòpters, qualsevol deixa passar aquesta oportunitat!!.
Mentre esperàvem a l'Elvira, he anat caminant fins el lloc on vaig caure amb la bicicleta a l'estiu passat i mira com son les coses, que quan he passat per el costat mateix del lloc on vaig donar-me un cop que em va fer perdre l'equilibri i em va fer caure, avui, caminant, també m'he donat un cop a la cama. No he caigut, però mira quina casualitat, no?.
En fi, coses de la màgia, suposo. ( eeeiii, tuuu, bruixaaaa, treu aquest fanal del passeigggg).
En total hem fet 46 quilòmetres, hem consumit 625 calories i hem necessitat 2,00 hores i 49 minuts de temps pedalant. Quan vaig a Sitges travessant el Garraf, des de casa, estic unes 2,50 minuts de casa fins a la estació del tren i faig 33,50 quilòmetres. Lògicament en aquesta sortida d'avui, al ser més pla, en el mateix temps hem fet molt més quilòmetres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada