25 Gener 2009
Després de més de dos mesos d'inactivitat ciclista, avui he tornat a fer un altre sortida amb la bicicleta, acompanyat pel meu estimat Gerard. En primer lloc hem anat pedalejant per pla, per escalfar-nos una mica. Ens hem acostat ven be fins l'aeroport, per els camins rurals més enllà de les vies del tren.
Ja de tornada, quan ens acostàvem a St. Climent, pensant que portàvem 28 quilòmetres i que ja estava be per ser el primer dia, hem vist com, a causa de la tempesta de vent d'ahir, la carretera que segueix cap a Sant Boi estava tallada, i clar, ens ha picat la curiositat de què deu haver passat perquè tallessin la carretera, quines destrosses podríem trobar-nos. I clar, com que a més, portàvem els telèfons, ideals per fer fotografies, hem decidit seguir, carretera amunt.
De seguida hem comprovat la magnitud de la ventada i el mal que ha provocat. Quantitats immenses d'arbres tombats, sobre la carretera i sobre les cases. Les imatges eren impressionants. Durant la pujada per la carretera, ens hem trobat amb quantitat d'homes, amb serradores, que anaven serrant els troncs caiguts al mig de la carretera, o tombats sobre les cases, i màquines excavadores, per retirar els troncs i situar-los sobre els camions. Passar per allà era certament complicat. Fins i tot pujant un ciclista que baixava, ens havia avisat que no es podia seguir endavant. Nosaltres, no obstant, picats per l'aventura de saber què hi hauria més amunt, hem decidit seguir i pujar. Dalt de tot, a un lloc nomenat l'estret de roques, ens hem desviat a l'esquerra per un camí que hem agafat moltes vegades, que en uns trenta minuts ens porta fins a les creus de Querol, molt a la vora ja de casa. Doncs entre aquest lloc i les creus, ens hem trobat molts moments difícils, on ja pensava en que no sabia si era millor seguir o recular. Quantitat i quantitat d'arbres caiguts al mig del camí, els quals havíem de passar per sota, o per sobre, o donant un rodeig, perquè eren pins grans que ocupaven tot el camí. Avançar era prou difícil, perquè les bicicletes ens eren un obstacle afegit que ens complicava d'allò més anar seguint.
En un moment donat, hem arribat a un lloc tant impossible de travessar, que hem decidit donar-li la volta, però l'única possibilitat era baixar una pendent bastant pronunciada, que ens feia relliscar, per lo que han sigut els moments amb més dificultats.
Finalment, i després de molt d'esforç, hem arribat a les creus, però ei!, no es veien. Quantitat de pins dels seus voltants, caiguts, les havien atrapat, sense deixar que es veiessin.
En fi, una primera sortida envoltada d'aventura.
Hem fet 35 quilòmetres, hem consumit 402 cal, en 2h i 38 minuts sobre la bicicleta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada