SORTIDES EN BTT

29 Juny 2008

Aquest matí he fet, amb la bicicleta, la Sant Climent – Sitges. He de dir, abans de tot, que m'ha costat molt. Des de molt aviat, he estat a punt d'abandonar. Avui ha fet molta calor i he sortit de casa massa tard i clar, això es paga. Els 9 primers quilòmetres son de pujada constant, en pocs trams plans. Be, de plans res. Potser en aquest tros només es pot parlar de més o menys desnivell.

Després de molt patiment i de moltes aturades, al final he arribat a la benzinera de la Rectoria, a Begues ( 9 quilòmetres ). Mentre m'hi acostava, em deia a mi mateix que arribaria fins allà i després ja tornaria. Fins i tot, en un moment donat de la pujada per la carretera, he estat a punt d'aturar-me i tornar enrere. No ho he fet perquè pensava que si tornava per el mateix lloc, encara em trobaria en el tros de carretera fins a casa. Finalment i ja dic, patint potser més del compte, he arribat a la benzinera. Allà m'he comprat un donut, una ampolla d'aigua per omplir la ja buida cantimplora, i un acuarius de litre, el qual, abans de tornar a posar-me en marxa, me'l he begut tot sencer.

He preguntat a la benzinera si tenien una cinta pel cap, perquè m'he deixat la meva a casa i al suar tant, m'entrava suor als ulls. No en tenien, i aleshores, aquell home m'ha donat un bon tros de paper de assecar-se les mans, el qual he plegat i l'he utilitzat de manera de drap, l'he fet una volta per el front i l'he fet un nus, i la veritat, des d'aquell moment m'ha fet un gran servei. Ja no m'ha tornat a entrar suor als ulls.

Després de descansar una estona, m'he posat en marxa. De tornar a casa, res de res. En aquest punt, ja recuperat, he pensat que pujaria fins la creu, i que potser des d'allà tornaria. Primer s'arriba al final d'una pujada, de 470 mts, d'alçada.

Però res. He arribat a la creu, l'he fet una fotografia, i he continuat el meu camí, cap a Sitges. Aquest lloc es diu Coll de la Fe, de 410 mts.

Es que a partir d'aquest punt, tot es baixada. Pensar en baixar i després fer marxa enrere seria una bestiesa, perquè hauria de fer massa tros de pujada.

Després arriba un bon tros de forta baixada, la qual agraeixes perquè et permet descansar mentre baixes. Això si, sense relaxar-te ni un moment, perquè pots caure per culpa d'algun dels sots que hi ha.

Com sempre passa, al final d'una gran baixada ve una bona pujada, i així es quan t'acostes a la Plana Novella, població situada a 210 mts, d'alçada. Però be, es suportable. He entrat al bar del monestir i m'he pres un refresc de coca cola i he comprat una ampolla d'aigua per substituir a la en tota seguretat estaria ja mig calenta a l'ampolla de la bicicleta. Els del bar no tenien pinta de monjos, però sí un aspecte hippy, un aspecte anti sistema.

Lo de substituir l'aigua, era important, perquè a partir d'allà i ja fins a Sitges, no n'hi ha cap lloc on es pugui reposar.

A aquelles hores, sobre les 11,30, hi havia molta gent voltant per el monestir, molts cotxes aparcats, amb la gent esperant que arribessin les 12,00 del migdia per entrar a fer una visita.

Després de descansar un altre estona, he re iniciat la marxa cap a Sitges. Un dia tinc ganes de fer aquesta sortida caminant.

Ja quasi al final del trajecte, arriba un altre estona de forta pujada. No es que sigui extraordinàriament difícil, es un llarg trajecte, d'una pujada constant, però es que clar, apareix quan portes molts quilòmetres i la veritat, m'ha tornat a costar. M'he aturat diverses vegades. Aquesta pujada dura un quilòmetre aproximadament. Després ja arriba la baixada definitiva. Primer es passa per el Mas de ca'n Maiol, casal dels caçadors de Sitges. A partir d'aquí podem dir que la excursió s'ha acabat. De seguida ve el cartell que anuncia la sortida del parc, una baixada asfaltada que porta fins a un polígon industrial, es passa per sota de l'autopista, i s'entra a Sitges.

Després, pedalejar per els carrers de la població, fins arribar a la estació del tren. Fins aquest lloc, havia fet 33,47 quilòmetres, i 2,47 hores de pedaleig.

He arribat a la estació a les 12,41 i a les 12,48 he agafat el tren de rodalies que m'ha portat fins a la estació de Viladecans.

Després ve un tros emprenyador, que es el camí des de la estació fins a casa. Son uns altres 6,13 quilòmetres, emprenyadors perquè tens el sol a l'esquena i, al final, es un tram de pujada.

Finalment, he arribat a casa, després de fer 39,60 quilòmetres, 3,12 hores de pedaleig i de consumir 426 calories. Cansat però molt content, sobre tot, perquè no m'he retirar, he continuat fins al final. Com estava previst.