03 al 05 Juny 2005, VIA VERDA DEL CARRILET, OLOT - GIRONA
VIA VERDA DEL CARRILET
Aquesta vegada hem preparat un altre ruta per fer amb la bicicleta, la denominada RUTA DEL CARRILET, que va des de Olot, fins a Girona, de 54 quilòmetres. També, en aquesta ocasió, ens han acompanyat el Jordi i l'Anna. M'agrada la idea que el Jordi faci esport amb nosaltres.
El divendres, dia 03, he demanat vacances per la tarda, ja que el viatge fins Olot es llarg, a banda que teníem que preparar les coses, tres bicicletes incloses. Després de dinar, sobre les 16,30, hem iniciat el viatge.
L'Elvira i jo ens hem complicat una mica la ruta a seguir. El primer que hem fet ha sigut anar fins a Vic. Des d'allà, el camí que sempre he fet per anar fins Olot ha sigut passant per Roda de Ter i Can Toni Gros, però també per la conya que portàvem, finalment hem donat una bona volta, ja que hem passat per Sant Hilari de Sacalm, Angles, Amer i Olot.
De fet, en aquestes sortides, lo important es passar-nos-ho be, com per exemple, quan vam passar per un petit poble que es diu Osor, que li vaig preguntar a una senyora si anava be cap a Olot, fent la pregunta amb aquella veu d'andalús que tant fa riure al Gerard i a l'Elvira.
Sobre les 20,00 hem arribat, i aviat hem trobat la pensió, que es diu Sant Bernat. Es un establiment senzill, però que tant l'habitació com el menjar, estaven força be.
En el moment de sopar, han arribat l'Anna i el Jordi i hem sopat junts. Després, ells s'han marxat, ja que encara tenien que muntar la tenda de campanya al càmping La Fageda, ja que s'han estimat més anar al càmping que no pas a l'hotel (suposo que per evitar que paguéssim nosaltres).
Després de sopar, nosaltres tres hem anat a donar un tomb per Olot, amb la intenció de prendre un cafè. Hem trobat una cafeteria en una plaça petita, molt acollidora.
L'endemà, dissabte, hem baixat a esmorzar a les 08,00 en punt del mati. El Jordi i l'Anna han arribat puntuals. Per esmorzar, aquesta pensió-hotel, ens han preparat un esmorzar “català”, es a dir, llesca de pa torrat amb embotits.
Amb els estomacs ben plens, ja ens hem preparat per començar la ruta del carrilet.
Mentre nosaltres ens acabàvem l'esmorzar, el Jordi ha anat a muntar la bicicleta de l'Anna. Sobre les 09,00 del mati, amb tot preparat, hem començat la marxa.
La nostra avitualladora oficial, l'Elvira, ens ha seguit amb el cotxe, mentre nosaltres fèiem les primeres pedalades per la població d'Olot. Per arribar a l'antiga estació del tren, origen d'aquesta via verda, (ja vaig explicar en la descripció de la via verda que vam fer a la Terra Alta, que les vies verdes son antics traçats per on circulaven els trens antigament i que, per qüestions diverses, foren suprimits, mantenint el traçat per caminants, ciclistes, etc).
A Olot, la via verda comença al Passeig de Sant Roc.
Quan jo era petit, potser 12 o 13 anys, o menys, i era minyó escolta, recordo que, a l'agrupament escolta de Sant Felip Neri, vam fer una sortida per Setmana Santa, a una població que es diu Riudaura, i vam anar fins a Olot en tren. Com que jo era més aviat un pardal, estava distret per l'estació, i un dels caps que ens acompanyaven en aquella excursió em va apartar d'un cop, perquè un grup de la organització juvenil espanyola, aleshores anomenada OJE, es van posar em marxa a la mateixa andana, desfilant, com els militars i podien endur-se'm per endavant. La OJE era una organització juvenil militaritzada, molt semblant a les anteriors joventuts hitlerianes. Eren nens, però desfilaven com els militars.
Aquella vegada, el meu pare, juntament amb el seu gran amic Ferran, el de la Maria, que diria la mama, va venir a visitar-me al campament. Van venir amb un cotxe que portava el Ferran, de la companyia Marie Brizard.
Quan hem arribat al començament pròpiament dit de la sortida, ja hem tingut la primera baixa. L'Anna, després de tres quilòmetres, ja no podia més i ha abandonat. El Jordi insistia que seguís, però ella ha fet el millor, i es si no estàs segur de poder seguir, més val plegar, per tu mateix, però també, i es important, per els altres.
Així que, quan hem començat, ho hem fet el Jordi, el Gerard i jo.
Les primeres pedalades, de conya. Jo anava al darrera, filmant les gestes dels dos nois.
Lo bo de començar a Olot, es que quasi tot el camí es baixada. Olot es troba a 440 metres, mentre que Girona està a 70, o sigui que el descens es important. Durant tot el trajecte, només hi ha un petit tros de pujada, que es fa de seguida, que es diu el Coll de'n Bas, que es troba a 620 metres. De fet, la pujada més forta, sense ser massa dura, es la que va de Sant Esteve de'n Bas fins al coll. Després, ja tot es baixada.
Amb l'Elvira ens hem trobat per primer cop a Sant Feliu de Pallerols, als 17 quilòmetres, (17 segons les guies, perquè nosaltres en portàvem més, al sortir des de l'hotel). Ella i l'Anna ens han portat aigua, menjar, etc. fins i tot unes galetes que es diuen “pets de monja”.
Després de reposar forces, hem continuat la marxa, a bon ritme, per cert, perquè tot era baixada. A Les Planes d'Hòstoles, mentre jo preguntava a una dependenta d'una benzinera on era el camí, perquè no el trobàvem, el Jordi i el Gerard han aprofitat per donar-se una bona dutxa, amb la mànega de la benzinera.
A partir d'aquí, el camí era ja més pla, sense tanta baixada i seguíem pedalant a bon ritme. Malauradament, però, al cap d'uns quilòmetres, mentre el Gerard i jo circulàvem agafats de les mans i cantant aquella famosa cançó del "Madrid es crema", mentre el Jordi ens filmava amb la càmera, el Gerard i jo ens hem caigut i ens hem fet mal. No ha passat res greu, però ens hem fet unes bones rascades als braços (ell) i a les cames, amb un bon trau al genoll, jo. La seva bicicleta també ha resultat mal parada, ja que s'han espatllat els frens. Després de netejar-nos les ferides amb aigua, hem seguit fins a l'estació d'Amer, on hem avisat a l'Elvira perquè ens anés a comprar material per fer-nos algunes cures.
Després de curar-nos lo millor possible, el Gerard ha decidit plegar i hem continuat el Jordi i jo. Després d'Amer, ha vingut un tram de fortes pujades, el que va d'Amer a El Pasteral.
La nostra idea era seguir fins a Girona, perquè vèiem que, després de l'esforç, cada vegada ens acostàvem més, però arribant a Bescanó, a uns 12 quilòmetres de Girona, el Jordi s'ha quedat sense forces i no podia continuar. També, a mi des de feia uns quants quilòmetres em feia bastant mal les ferides de la caiguda, per lo que m'he apuntat a plegar. Si ell hagués continuat, jo potser també, però val, tampoc es tractava de demostrar res, així que, plegant ell, he plegat jo. Així que, a falta de 12 quilòmetres, hem avisat a l'Elvira, que ens esperava a Salt, perquè vingués a recollir-nos. Així que ha arribat, hem muntat les bicicletes i ens hem dirigit cap a Girona, a buscar un lloc per dinar. El Jordi, que es coneix be aquesta ciutat, ens ha portat de seguida al mateix restaurant que vam dinar quan vam viatjar a Glasgow, el restaurant Mozart. La veritat es que a mi, a partir del moment en que vaig deixar la bicicleta, cada vegada em feien més mal les ferides de la cama. Vaja mala pota la nostra, de caure. La veritat es que he passat molt mala estona, tant durant el dinar, com en el viatge de tornada a Olot.
A la tornada, hem passat per un altre camí, travessant les poblacions de Banyoles, Besalú i Castellfollit de la Roca, més curt i en millor carretera que per l'altre camí. En aquest sentit, el Jordi ens ha guiat molt be.
Així que hem arribat a l'hotel, he anat al servei i m'he rentat amb molta aigua.
Després, tots tres ens hem adormit una bona estona, tant, que ens hem despertat sobre les vuit del vespre.
Després, tots tres ens hem adormit una bona estona, tant, que ens hem despertat sobre les vuit del vespre.
Després de sopar, hem anat a prendre un cafè a la mateixa cafeteria que la nit abans.
L'endemà, teníem previst participar en una caminada organitzada pel consell comarcal d'Olot, per visitar els castells de Remences, però per la caiguda d'ahir, no estava en disposició de participar-hi. Sento no haver pogut avisar els guies, però no els hem trobat quan els hem trucat.
Així que, després d'esmorzar, hem anat a muntar les bicicletes al cotxe, mentre el Jordi ha anat al càmping a pagar i recollir les coses, i, a continuació, ens hem dirigit tots a Besalú, a visitar aquest meravellós poble medieval, fantàstic. Per un moment, m'ha semblat que entràvem en un poble decorat expressament de cara al turisme. Molt ben conservat.
Al finalitzar aquesta visita, ja ens hem separat del Jordi i l'Anna. Nosaltres, aleshores, hem anat a visitar Castellfollit de la Roca, poble que està penjat sobre les roques, com la ciutat de Conca. Seguidament, ens hem dirigit cap a Banyoles, però abans, hem visitat unes coves, on ens han explicat les evolucions dels descobriments que estan fent els espeleòlegs. Finalment, perquè ja teníem gana, hem anat a Banyoles, on hem trobat un encantador restaurant, dels antics, on hem dinat canelons de primer, i de segon, l'Elvira vedella amb bolets, el Gerard xai al forn i jo calamars a la romana, tot molt bo. I a més, es que ens ha costat, tots tres, 33 euros, contant begudes, postres i cafès. Molt be. Fins i tot hem agafat una targeta per avisar el Jordi, per si vol venir quan estigui a Banyoles.
Després de dinar, l'Elvira s'ha posat al volant i jo he descansat una mica, perquè la cama em feia mal. Hem arribat a casa sobre les 16,30 hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada