SORTIDES EN BTT

02 Març 2008

 Avui he agafat la bicicleta, després de molts mesos d'inactivitat. I s'ha notat! He arribat a casa absolutament cansat, com poques vegades. Però clar, es que per ser la primera vegada, deu ni do la ruta que he fet. He anat fins a Viladecans, per inflar les rodes. Després, per la carretera, m'he dirigit primer a Gavà i després he agafat la carretera de Begues. Durant el trajecte fins a la gasolinera de La Rectoria, 17,00 quilòmetres des de casa, he hagut d'aturar-me diverses vegades a descansar, perquè es que no podia. La pujada de Gavà fins a Begues, cansa al més pintat.

Allà m'he comprat una coca cola i una ampolla d'aigua per reposar la que portava, que ja en quedava poca. Fa anys, abans que ampliessin la carretera, en aquell lloc hi havia una font i uns bancs, on els ciclistes podíem descansar. Un cop allà, he entrat al parc del Garraf, i he anat fins a un punt que crec que es de tir al plat. Una vegada que també hi vaig anar, hi havia una festa de joves. Des d'aquell lloc es veu una vista espectacular de les muntanyes de envolten Sant Climent, amb l'ermita de Sant Ramon al fons.

Després he seguit una estona per l'interior del parc, fins que he decidit començar el retorn a casa. He anat fins a la benzinera i allà he agafat el camí de Torrelletes, fins a una desviació que hi ha a ma dreta, molt pronunciada, que porta fins a la roca de'n Barret. Aquesta baixada, que normalment m'obliga a baixar de la bicicleta i fer aquell tros a peu, l'han arreglat molt be, evitant aquells trossos tant trencats que podien provocar una bona caiguda, de manera que l'he baixat tota sense posar el peu al terra.

Abaix, a la roca, hi havia un parell de cotxes de la policia de Sant Climent, aturant a tots els que anaven en caiacs. M'ha agradat molt aquest control, perquè aquests vehicles espatllen molt el medi. Tornant, m'he equivocat de camí. N'he agafat un, a ma esquerra, que es diu riera de can Clave, que es de molta baixada. M'ha portat fins a una granja que lloguen cavalls perquè els nens donin voltes. He seguit i he anat a parar més enllà de Torrelletes. En lloc de seguir a ma dreta i dirigir-me a Torrelles, m'he estimat més seguir a la esquerra, per anar pujant fins a trobar de nou aquell camí de baixada. Aquest tros m'ha costat molt, la pujada es forta i ja venia força cansat. L'he tornat a fer sense baixar-me de la bicicleta, i ja he enfilat el camí de retorn. En total he fet 37 quilòmetres i m'he estat unes quatre hores. En aquest moment en que escric, tinc les cames adolorides, però hem sento satisfet d'haver tornat a sortir. A veure si ara ja ho faig de manera més periòdica.

54 anys i pedalejant com un nen!!