SORTIDES EN BTT

06 Març 2010, el Gerard, al temple budista de Palau Novella

Avui el Gerard i jo hem fet la travessa Sant Climent – Sitges. Al principi, a banda que d'entrada costa molt agafar el ritme, perquè estem poc entrenats, hem tingut la dificultat que la bicicleta del Gerard li fallava. Quan teníem forta pujada, que requereix molt d'esforç, la cadena li falla i sembla com si la punxa d'una corona rellisqués cap a la següent, amb la conseqüent pèrdua de força al pedalar. Però al igual que l'altre vegada que vam sortir, al final la cosa ha deixat de fallar. De totes maneres, dilluns la portaré al taller de'n Tomàs, que es qui me la va reparar (cicles Subirà), ja que la vaig portar precisament per aquest motiu i em va canviar tota la maquinària de corones i canvis, costant-me la broma 160 euros.

Avui hem tingut un bon dia, amb un bon sol que ens ha ajudat a mantenir una bona temperatura al cos. A la benzinera ens hem comprat acuarius i xocolates, per anar reforçant les energies. Per fer-lo riure una estona, quan ens hem creuat amb uns excursionistes, que m'han saludat amb el típic “bon dia”, els he contestat en francès (bon jour). També, en lloc del típic crit,de procedència americana, que diu:YOUHOO..., que la gent ho fa amb un to de veu fort, ple de força, en un altre ocasió, al creuar-me amb uns altres ciclistes, he fet, com si cridés, YOUHO, però amb un to de veu molt fluix, sense energia, com de marica. El Gerard ha dit que l'he fet amb la mateixa manca de energia que te al programa Polònia, el que fa de Montilla, que el presenta com algú molt retret i apagat. Doncs així.

Al Palau Novella, on hi ha el monestir dels Monjos tibetans, hem fet algunes fotografies, però no ens hem quedat a visitar-lo, perquè no volíem aturar-nos massa, per tal de no perdre l'entrenament i que després ens costés més del compte tornar a engegar.

Com sempre, la pitjor part d'aquesta sortida es l'última pujada, que només dura 20 minuts, però que ens deixa xafats, perquè ja portem uns quants quilòmetres a sobre i estem molt cansats. Però val, després d'aquests 20 minuts torna a venir una bona baixada, que ens porta ja directament fins a Sitges i l'estació del tren.

La darrera “broma·” que l'he fet al Gerard, l'he fet a la mateixa estació; per els altaveus, sempre diuen la següent frase: “si us plau, no creue-ho les vies”(no travessar-les). I aleshores li dic al Gerard: fixa't Gerard, es veu que les vies parlen. I no les tenim que fer cas. I clar, ja l'he agafat. Em contesta, què vols dir que les vies parlen? I li contesto si, per els altaveus diuen que “no creue-ho les vies”, que per lo vist, aquestes vies parlen, i no hem de creure en lo que diuen!!.

Bona sortida, amb 40 quilòmetres i 3 hores i 15 minuts.