14 al 16 Maig 2005, VIA VERDA TERRA ALTA i BAIX EBRE
VIA VERDA TERRA ALTA
http://www.youtube.com/watch?v=aHTSL-m9_PI
Aquest cap de setmana llarg, l'Elvira, el Gerard i jo, l'hem passat a l'hotel Millares, al poble d'Horta de Sant Joan (on Pau Picasso hi va residir dues vegades), per tal de fer, amb la bicicleta, la Via Verda de la Terra Alta, que va des de l'estació d'Arnes – Lledó, fins a la de Pinell de Brai. Després, hem seguit fins a Xerta, on hem tingut que abandonar, perquè hem punxat una roda. La nostre idea era empalmar les dues rutes de la zona, la de la Terra Alta, que es la que hem completat, i la del Baix Ebre, que arriba fins a Tortosa. El tros que hem fet, ha sigut de 41 quilòmetres.
http://www.youtube.com/watch?v=aHTSL-m9_PI
Aquest cap de setmana llarg, l'Elvira, el Gerard i jo, l'hem passat a l'hotel Millares, al poble d'Horta de Sant Joan (on Pau Picasso hi va residir dues vegades), per tal de fer, amb la bicicleta, la Via Verda de la Terra Alta, que va des de l'estació d'Arnes – Lledó, fins a la de Pinell de Brai. Després, hem seguit fins a Xerta, on hem tingut que abandonar, perquè hem punxat una roda. La nostre idea era empalmar les dues rutes de la zona, la de la Terra Alta, que es la que hem completat, i la del Baix Ebre, que arriba fins a Tortosa. El tros que hem fet, ha sigut de 41 quilòmetres.
Les vies verdes, son rutes que s'han condicionat, a partir de les vies de trens ja desapareguts, per poder-les fer amb bicicleta, caminant o amb cavall. Està prohibit circular-hi amb cotxes o motos.
El dissabte, després de sortir de la feina, hem preparat el cotxe i muntant el porta bicicletes. L'Elvira, al matí, ha anat a una botiga de Viladecans, on li han fet una matrícula del cotxe. D'aquesta manera, evitem que la guàrdia civil de trànsit, ens multi perquè les bicicletes no deixen veure la matrícula.
Quan circulo amb les bicicletes al cotxe, vaig molt en compte de que no es caiguin, perquè podria originar un accident important. En aquests casos, procuro no correr massa.
Només sortir de casa, ens hem aturat a la botiga de focs d'artifici Estadella, situada a l'autovia de Castelldefels, a comprar uns coets, per celebrar el títol de lliga del FCB, si es que l'aconseguia aquell vespre.
El poble d'Horta de Sant Joan, està situat als Ports de Tortosa – Beseit, en un lloc que no coneixíem, i que es preciós. Presideix el poble un lloc anomenat Les roques de'n Benet, que son unes meravelles de roques molt altes, suposo que ideals per els escaladors.
Hem arribat al poble sobre les 19,00. Ens han donat una habitació que, la veritat, no ens ha agradat gens, ja que dona a un pati interior, i pel preu de la mitja pensió, ( 98 euros, els tres, dues nits ), potser ens podien haver donat un altre, però clar, l'hotel estava ple, principalment ocupat per dos autocars de gent gran. L'Elvira s'ha interessat per si podien canviar-nos l'habitació, però li han dit que no podien, que estava tot ple. Com aquell que no diu res, l'Elvira li ha deixat anar a la mestressa que val, ens havia tocat aquell hotel, com que l'hem buscat per Internet.... volen dir que de vegades l'encertes i altres, no.
Després de descarregar, i de dutxar-me, per treure'm de sobre una mena d'animalons petits que estaven per tot arreu, hem anat a donar un tomb pel poble. Primer ens hem dirigit a la Pl. Catalunya, el centre neuràlgic, i d'allà ens hem dirigit al centre històric. Hem agafat el carrer Del Medi Natural, des d'on hi ha una esplèndida vista de la comarca, fins a arribar a la Pl. de l'església, on hi ha l'església de Santa Maria la Major. Es una església petita, que en aquell moment estava oberta, i hem entrat a visitar-la. El mossèn estava explicant coses a un petit grup de nens.
A les 20,00 hores començava el partit de futbol Sevilla – Real Madrid. Una derrota del Madrid, donaria la lliga al Barça i als pocs minuts de començar, el Jordi m'ha trucat, des de Les Cases, content perquè el Sevilla l'estava guanyant. Des d'aquell moment, els nervis s'hem menjaven, pensant amb el Barça i el títol de lliga. Després de la trucada de'n Jordi, hem llençat el primer coet al cel, amb l'esperança que aquella nit els llancéssim tots. Seguidament hem anat a sopar, i quina ha sigut la nostre sorpresa quan, al poc de seure a la taula, han vingut a saludar-nos la Cristina i el seu marit, l'Antoni, del grup de la UME. Mira que petit es el mon, que ens els hem trobat allà. Han anat amb un grup d'amics, a fer unes rutes per la zona, llogant un 4X4.
Finalment, el partit del Sevilla ha acabat en empat, i de seguida ens hem instal·lat a la sala de la TV, a veure, a partir de les 20,00, el partit del Barça, que jugava contra el Llevant. Només empatant, el FCB es proclamaria campió de lliga.
Els nervis han aflorat durant tot el partit, però finalment, hem empatat i, d'aquesta manera, hem aconseguit guanyar la lliga, cosa que feia sis anys que no guanyàvem. L'alegria ens ha desbordat a tots. Només d'acabar el partit, hem sortit al carrer i hem llençat els coets que encara ens quedaven. Tot el poble d'Horta, i tota Catalunya, ha sortit al carrer, plens d'alegria i joia per aquests triomf.
Després, hem anat a dormir, pensant en el dia de demà i la quilometrada que faríem am les bicicletes.
Des de la població es pot accedir a la Via Verda de la Terra Alta, una ruta que segueix una l'antiga via de ferrocarril de la Vall de Zafan.
No hem dormit massa be. Entre que els coixins eren massa prims, i el veí del costat, que ha roncat tota la nit, ja dic, hem dormit ben poc. A més, a les 07,00 del matí, la veïna del costat no se què feia amb l'aigua, però ens ha resultat impossible poder dormir a partir d'aquella hora. Obria l'aixeta, la tancava, i així fins les 08,15, que ens hem aixecat. Jo no se què feia aquella dona (suposo que era una dona), obrint i tancant contínuament 'aixeta d'aigua. Què deuria rentar?
Ens ha molestat també, i molt, el fet que, quan hem arribat a la recepció, una dona que netejava el terra, com si fóssim nens, ens ha renyat perquè li trepitjàvem el terra, que l'estava fregant. Jo he fet com que val, doncs passem per l'altre porta, però ens ha dit que estava tancada. Aleshores, li preguntem, què fem? I la dona ens ha dit que ens seguéssim a unes cadires, fins que el terra s'assequés. Jo, la veritat, m'ha emprenyat molt aquell comentari, ja dic, com si fóssim nens, i no l'he fet cas. He seguit caminant fins la recepció. Entre aquella dona, i el fet que el menjador encara estava tancat, ja que l'esmorzar no el donen fins les 09,00, ens hem estimat més anar a prendre'l al bar de la Pl. Catalunya.
Es que no entenc, com l'he dit a la mestressa, que no donin els esmorzars fins les 09,00. En aquests hotels hi va, normalment, gent que fa excursions, i conseqüentment, matina bastant. Inclòs per viatjants, a quina hora comences a treballar, si l'esmorzar no te'l donen fins a partir de les 09,00 del mati?
Finalment, hem agafat les bicicletes i, després d'esmorzar, ens hem posat en marxa.
El primer que hem fet, ha sigut anar fins a l'estació d'Arnes, es a dir, hem retrocedit cinc quilòmetres, per començar la ruta ben ve des de'l principi. L'Elvira, a partir d'aquí, ens ha seguit amb el cotxe.
Abans de començar, l'he demanat a l'Elvira la màquina de filmar i així poder gravar aquesta experiència.
VIA VERDA DE LA TERRA ALTA:
Aquesta primera part del recorregut, que va des de l'estació d'Arnes fins al Pinell de Brai, te un 24 quilòmetres, tots de lleugera baixada, que es fan sense cap dificultat. Durant el trajecte, es travessen 20 túnels, quasi tots amb llum, però tot i així, sobre tot en els túnels llargs, perds una mica l'orientació, i sembla que estiguis a punt d'estavellar-te contra la paret. A més, quan més llarg es un túnel, més fred fa. També, durant aquest trajecte es travessen uns quants ponts.
Aquesta primera part del recorregut, que va des de l'estació d'Arnes fins al Pinell de Brai, te un 24 quilòmetres, tots de lleugera baixada, que es fan sense cap dificultat. Durant el trajecte, es travessen 20 túnels, quasi tots amb llum, però tot i així, sobre tot en els túnels llargs, perds una mica l'orientació, i sembla que estiguis a punt d'estavellar-te contra la paret. A més, quan més llarg es un túnel, més fred fa. També, durant aquest trajecte es travessen uns quants ponts.
També resulta una mica perillós, quan et creues amb ciclistes que venen en sentit contrari, si no porten llums, ja que, en els túnels sense llum, te'ls trobes pràcticament a sobre.
Amb l'Elvira ens hem trobat a l'estació de Bot.
El paisatge, espectacular. Als 19 quilòmetres, s'arriba al santuari de la Fontcalda, segona parada on havíem quedat amb l'Elvira, però l'accés es molt dificultós. El Gerard i jo hem baixat a veure si estava allà, però com que no l'hem vist, ens hem anat, pensant que ella tampoc hi arribaria, per la dificultat d'accedir-hi. A més, tampoc hi havia cobertura i això m'ha posat nerviós, perquè no podia connectar amb ella i avisar-la que no anés a la Fontcalda.
A partir de l'estació de Pinell, comença la Via verda del Baix Ebre, que ens portaria fins a Tortosa. Quan hem arribat a l'estació de Benifallet, ens hem aturat una estona, per descansar i per trucar a l'Elvira. Ella estava ja a Xerta, i hem quedat que buscaria un lloc per dinar, ja que el Gerard ja tenia gana.
Quan hem seguit el camí, he volgut animar al Gerard deixant-li la meva bicicleta i jo he agafat la seva. La cosa ena ha anat be, fins que, malauradament, he punxat al poc de sortir de l'estació de Benifallet, i a partir d'aquell moment, hem tingut que seguir caminant. Aleshores, hem quedat amb l'Elvira a la carretera i hem tingut que donar la sortida per acabada.
En total, hem fet uns 41 quilòmetres. Aquesta ruta l'ha fet molta gent, inclòs nens petits. No te cap dificultat.
Després que ens recollís l'Elvira, hem anat a dinar a Benifallet, a un restaurant que es diu Ca Miquel. Hem dinat molt be i hem tingut molta sort, perquè els següents en demanar taula, ja no li han pogut donar, de ple que estava.
Després de dinar, hem tornat a Horta i hem anat a passejar pel poble. Hem entrat a l'antiga presó, al costat mateix de la plaça de l'església, i hem visitat el museu Picasso, situat en un edifici que havia sigut hospital dels pobres.
Per acabar la tarda, hem pres un refresc a un bar d'un edifici del segle XII, que es diu ca'n pessetes.
Quan arribàvem a l'hotel, ja de tornada, ens hem trobat a la Margarida, un altre membre de la UME. No em diguis que no es una casualitat molt gran trobar-nos, en un mateix lloc, a la Margarida, a la Cristina i al seu marit, l'Antoni. Però les casualitats no han acabat aquí, perquè la Margarida ens ha dit que a Benifallet, on hem dinat, es on va néixer el Víctor, també de la UME.
De totes maneres, la culminació ja de les casualitats, la tindríem l'endemà, quan, dinant un altre cop a ca Miquel, aquest ens ha dit que es el cosí de'n Víctor. El “no va més” de les casualitats.
Després de sopar, hem estat veient per la televisió el programa especial dedicat al Barça i a la culminació del títol de lliga.
El dilluns, 16, també hem tingut problemes amb els veïns de l'habitació del costat. També, a les 07,00 del mati, s'han posat a fer sorolls amb l'aigua, com el dia abans. No se que coi deuen fer amb l'aigua, però s'estan una hora llarga obrint i tancant l'aixeta, com si només necessitessin petits regalims d'aigua. Deia l'Elvira que potser s'estaven netejant la dentadura postissa, dent a dent.
No se, però m'han tingut que sentir quan he donat diversos cops a la paret, fins i tot, amb la cantimplora.
També m'he emprenyat, un altre cop, amb la gent de l'hotel, perquè aquest horari dels esmorzars, que els donin a partir de les 09,00 del mati, em sembla molt inoportú. Potser tot això te que veure amb estalviar hores extres del personal.
Si agrupes els horaris, encara que la gent estigui pitjor atesa, estalvies hores del personal. Suposo que es deu a això.
Després de pagar, ens hem dirigit a uns pobles de Terol, a Font de'n Roures, on hem vist un magnífic castell, amb la seva església, i amb un barri medieval molt bonic, i on, per cert, ens hem trobat amb els avis de l'hotel, i després ens hem anat fins a Beseit, on hem anat fins a un lloc que es dia Barrizal, preciós, (ens el va recomanar ahir la Margarida).
Per dinar, ja de tornada, hem tornat a Benifallet, a cal Miquel.
Val a dir, també, que en aquests dies, el Gerard ha menjat molt be. Avui i ahir, per dinar s'ha menjat macarrons i carn de corder, que tot sigui dit, està molt bona.
I també, que tots tres, (el Jordi estava a Les Cases), ens ho hem passat molt be.
Sortint del restaurant, ens ha caigut una tempesta molt forta, d'aigua i pedra, que, un cop arribats a Tortosa, ha escampat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada